Els delictes d'odi: moltes denúncies i poques condemnes per por a limitar la llibertat d'expressió

BarcelonaLes presentades per la Fiscalia, el govern espanyol i el PSOE contra Vox pel cartell electoral del 4-M són l'últim exemple, però les denúncies per delictes d'odi contra el partit ultra s'acumulen a la taula dels jutges. En algunes la Fiscalia actua d'ofici, com en el cas d'aquesta setmana per haver criminalitzat els menors migrants, però altres denúncies han sigut impulsades per partits, com ara una de Més País contra Javier Ortega Smith o la del PSOE, que també va denunciar Vox per una "reiterada incitació a l'odi" l'any passat. I bona part de les querelles han vingut d'associacions: ho van fer les comunitats islàmiques de Catalunya per la campanya del 14-F o l'associació Tretze Roses Astúries també contra Ortega Smith per haver dit que les joves republicanes "torturaven, violaven i assassinaven vilment”. Les denúncies s'acumulen, però poques vegades acaben en un judici. Les del PSOE, Més País i l'associació Tretze Roses ja han estat arxivades. I això no només passa amb Vox: de les 86 investigacions de delictes d'odi obertes per la Fiscalia el 2020, en només 19 va arribar a presentar-se acusació i només 10 van acabar en judici.

Els únics membres de Vox que saben segur que seran jutjats són Joan Garriga, portaveu al Parlament, i Mónica Lora. Però no ho faran pels seus actes amb el partit de Santiago Abascal, sinó per difondre propaganda racista durant la campanya de les municipals del 2011, quan formaven part de Plataforma per Catalunya. Un membre d'aquella formació, l'exregidor a Vic Juan Carlos Fuentes, és un dels pocs polítics condemnats inicialment per delictes d'odi per repartir tríptics ofensius amb els marroquins, tot i que l'Audiència de Barcelona va acabar rectificant i el va absoldre argumentant llibertat d'expressió. També Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa, va ser absolta pels mateixos motius.

I, de fet, aquest és el principal problema dels delictes d'odi: definir què és llibertat d'expressió i què no. Tots els experts consultats afirmen que els jutges solen anteposar la llibertat d'expressió si no és un cas claríssim. Afegeixen que els delictes d'odi estan formulats de forma molt genèrica i això provoca que els jutges tinguin molt marge per a la interpretació. A més, és un delicte relativament nou i encara no ha tingut prou recorregut per establir un criteri, segons apunta Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC. El delicte d'odi es va afegir al Codi Penal l'any 1995, però fins al 2015 va passar desapercebut –fins i tot organismes supranacionals van advertir Espanya pel poc ús que en feia–. Hi ha pocs exemples de delictes d'odi abans del 2015, i més si parlem de polítics. Un és el del mateix Anglada i també el de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, contra qui van presentar una querella el 2011 per haver repartit propaganda on es vinculava els romanesos amb la inseguretat. També en aquest cas la causa es va acabar arxivant.

Protecció de les minories

L'any 2015 es va reformular el delicte: es van ampliar les penes i també es van intentar concretar els criteris. Segons els experts, però, no s'ha fet front al seu principal problema: continua sent massa interpretable. "S'amplien massa els criteris per considerar les minories vulnerables", afirma l'advocada Laia Serra, que precisa que el delicte està creat per protegir-les. I això, en paraules de Serra, fa que el delicte "sigui d'anada i tornada": denuncien a Vox per delictes d'odi, però la formació d'Abascal també els pot denunciar per odi contra la seva ideologia, cosa que ha fet diverses vegades. Un altre cas destacat va passar l'octubre del 2017, quan 496 agents de la Policia Nacional van marxar dels dos hotels de Pineda de Mar on estaven allotjats per l'1-O. La Fiscalia creu que els van expulsar per les coaccions de dos tinents d'alcalde de l'Ajuntament i el cap de la policia local als amos del establiment. Va demanar tres anys de presó per a ells per delictes d'odi, interpretant que la policia era una minoria vulnerable. En aquest cas, però, la causa encara segueix oberta.

I a un delicte genèric, nou, amb pocs precedents i molt interpretable s'hi suma un altre condicionant: la pluralitat política. L'advocat del col·lectiu Drets Agustí Carles afirma que els jutges no solen arriscar-se a l'hora de posar límits a la llibertat d'expressió, però, sobretot, no ho fan en l'àmbit polític. Amb tot, encara hi ha més variables com l'evolució de la societat i la geografia. En cada moment històric i en cada lloc es té més o menys sensibilitat. Una vegada més, serà la interpretació dels jutges la que posarà el barem. De moment, el criteri dels jutges és poc restrictiu tot i que hi hagi més denúncies que mai per, entre altres motius, la judicialització de la política i l'ascens de l'extrema dreta.