BarcelonaDos dies. Aquest és el temps que va trigar el candidat del PP, Pablo Casado, a desplegar el seu discurs antiimmigració en campanya. El líder dels populars va assegurar en un acte a les Canàries que els immigrants “posen en risc els serveis socials” i va acusar el govern de Pedro Sánchez de provocar “un efecte crida”. Les arribades constants a Espanya, especialment a través de la frontera sud, la crisi dels refugiats o el -relativament- nou fenomen migratori dels menes (menors estrangers no acompanyats) mantenen ben viu aquest debat polític, que instrumentalitza el fet migratori per marcar perfil ideològic.
El repte de gestionar la immigració suposa bregar amb les arribades, els polèmics centres d’internament per a estrangers (CIE), la llei d’estrangeria, les partides pressupostàries, les devolucions en calent, el paper de les ONG de rescat o el degoteig imparable de morts al Mediterrani. Així, els partits que se situen més a la dreta de l’espectre polític parlen d’“ordenar”, de “retornar” i de “seguretat”, mentre que, a l’altre costat, els d’esquerra prefereixen situar al centre del debat els drets al “refugi”, la “protecció” o la “integració”. En la majoria de casos, però, el debat es regeix per un discurs més emocional que no pas basat en dades.
Segons les últimes xifres disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística, durant la primera meitat de l’any passat 287.882 persones van decidir establir la seva residència a Espanya (un 23% més que el mateix període de l’any anterior), mentre que més de 166.000 estrangers van decidir abandonar el país (un 15% menys). La diferència entre aquests dos fluxos, unes 121.500 persones, va servir per compensar el descens demogràfic que pateix Espanya, amb més defuncions que mai en aquest mateix període i el nombre de naixements més baix dels últims 77 anys. Així, la immigració va ajudar a pal·liar els efectes d’una piràmide demogràfica cada vegada més envellida que, entre altres coses, fa cada vegada més insostenible el sistema de pensions.
El gruix d’aquests immigrants no arriba en pastera, però en canvi són aquests últims els que centren i tensen el discurs polític, tant intern com amb la resta de socis europeus. Aquests factors i la falta de voluntat i cooperació política han fet ballar el sentit de les decisions del govern socialista els últims mesos. Si bé en un inici, l’estiu passat, Pedro Sánchez va obrir els ports espanyols al vaixell Aquarius -carregat de refugiats rescatats i rebutjats en altres països- el recent estrenat mandatari va haver de fer-se enrere diverses vegades. Després de deu mesos de govern, aquest mes ha acabat fins i tot denegant els permisos per salvar vides a l’ONG catalana Proactiva Open Arms, que ara mateix només pot navegar pel Mediterrani per transportar ajuda humanitària, però no per fer rescats a alta mar.
L’altre fenomen que ha irromput de ple en la campanya i els programes electorals és el dels menes. Les entrades de menors estrangers que arriben sols a Espanya es produeixen majoritàriament per la frontera sud (el 80% dels nens venen del Marroc). Aquest 2018 la Generalitat va comptabilitzar més de 3.500 arribades d’aquests nens, i ara ja suposen el 35% del total de menors acollits al sistema de protecció català.
Superar la fase d’emergència
Fins ara els governs no han sabut superar la fase d’emergència i admeten estar “sobrepassats” per les arribades de menors. La falta de sinergies entre els diferents cossos policials (amb recomptes diferents del mateix fenomen) i la dificultat per controlar els desplaçaments d’aquests nois dins del territori de l’Estat ha convertit el fenomen mena en un ball de xifres constant. Les partides econòmiques per cobrir aquestes arribades també han sigut clarament insuficients, cosa que ha forçat la Generalitat a estirar més de 60 milions d’euros del fons de contingència.
La tensió també s’ha notat al carrer, amb agressions contra centres de menors estrangers, com va passar al març a Canet o Castelldefels. L’ONG SOS Racisme també alerta d’una dada que va encara més enllà: durant el 2018 els casos d’agressions i discriminacions entre veïns van superar, per primera vegada en set anys, les denúncies contra els abusos dels cossos de seguretat.
Del rescat al mar com a servei públic a l’expulsió
PSOE
En els deu mesos que ha dirigit l’executiu espanyol, la relació de Pedro Sánchez amb la qüestió dels refugiats ha sigut accidentada: d’acollir l’ Aquarius a bloquejar l’ Open Arms. De cara al 28 d’abril, els socialistes esquiven la situació de l’ONG i s’ofereixen a contribuir en el desenvolupament de l’Àfrica subsahariana amb l’impuls d’una política migratòria europea. Sobre els menes, promet més col·laboració entre el govern central i les comunitats autònomes.
PP
Mà dura dels populars amb la immigració. I és que la primera iniciativa de la formació, si governa, serà ampliar els tractats internacionals de “retorn i expulsió d’immigrants il·legals”, una mesura que estendrà, també, als menors estrangers no acompanyats, sobre els quals prioritzarà “el retorn a les seves llars”. Els de Casado, en canvi, oferiran als veneçolans un “estatut de protecció temporal” que els garanteixi permisos de feina i residència.
Ciutadans
Rivera presumeix d’emmirallar-se en el Canadà en matèria d’immigració, ja que la formació taronja promourà un sistema de “visat per punts” -reproduint el del país nord-americà- basat en “barems de puntuació objectius”. La realitat, però, és que només el facilitarà a investigadors, inversors i professionals “altament qualificats, que apostin per desenvolupar la seva activitat a Espanya”.
Podem
Mentre que els socialistes esquiven qualsevol referència a les operacions de salvament marítim al Mediterrani, des de Podem emplaçaran el pròxim govern de l’Estat a incloure les tasques de rescat dins la llista de serveis públics. Aquesta és una de les mesures amb què els de Pablo Iglesias treballaran per assolir el conveni de l’Agenda 2020 i complir amb l’objectiu de “zero morts al Mediterrani”.
JxCat
Com en la resta de casos, JxCat també demana el traspàs de competències a la Generalitat en matèria d’immigració. En aquesta línia, els de Jordi Sànchez reclamen la reactivació del Fons Estatal d’Acollida i Integració, que comportava una dotació de 43,5 milions d’euros a Catalunya. Mentre això no arribi, la formació insta a regularitzar la situació administrativa a tots els menes abans dels 16 anys.
ERC
La posició dels republicans sobre la immigració obvia la concreció d’ajudes o mesures d’emergència i se centra en donar drets: el dret a vot sense excepcions, agilitzar els tràmits en el reagrupament familiar dels immigrants o refugiats. ERC també és partidària de derogar la llei d’estrangeria i substituir-la per una llei de mobilitat humana que ofereixi “un tracte digne mitjançant tràmits legals”.
