La derrota de Scholz alimenta els dubtes sobre el seu govern

BerlínDesprés de guanyar les eleccions europees a Alemanya, el líder del partit conservador CDU, Friedrich Merz, demanava al canceller Olaf Scholz que assumeixi les conseqüències del mal resultat del partit socialdemòcrata i els seus socis de coalició. L’aspirant a canceller va celebrar la victòria acompanyat d’Ursula von der Leyen a Berlín. Tot i així, va admetre que Scholz “no sembla disposat a arribar a la mateixa conclusió” que el president francès, Emmanuel Macron, de convocar eleccions.

Alguns dels seus aliats anaven més enllà i demanaven obertament l’avançament de les eleccions federals previstes per a l'octubre del 2025. "Olaf Scholz és un rei sense país", va dir el cap de la CSU (el partit conservador bavarès) i primer ministre de l’estat federat, Markus Söder, que considera que els membres del Parlament federal haurien de plantejar-se una moció de censura contra Scholz.

Alguns representants socialdemòcrates de l’SPD han reconegut obertament que els resultats són una “humiliació dolorosa”, però el portaveu del govern ha tancat la porta a l’avançament electoral. Steffen Hebestreit ha assegurat que els partits de la coalició no s’ho han plantejat “ni un segon” i que quan s’esgoti la legislatura serà el moment de “passar comptes”.

Scholz s'ha limitat a reconèixer que eren uns mals resultats i ha assegurat que el govern farà els deures per tornar a convèncer els ciutadans. És el pitjor resultat del seu partit en unes eleccions a escala nacional en 130 anys, però no es tracta d’una gran davallada respecte a les europees del 2019. Els socialdemòcrates han tornat a quedar tercers i passen de 16 a 14 eurodiputats. El més dolorós, però, és que el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) els sobrepassa i s’ha convertit en la segona força més votada. “Mai no ens hi hauríem d’acostumar”, ha defensat el canceller, que s'ha marcat com a objectiu principal fer retrocedir l’extrema dreta.

Vot de càstig

El vot de càstig envers els partits del govern ha estat evident. Els tres socis tenen sovint dificultats per posar-se d’acord en qüestions clau com l’enviament d’armes a Ucraïna, el pressupost federal i les polítiques per a la transició energètica. El més mal parat és el partit dels Verds (Die Grünen), que passa de 21 a 12 eurodiputats. El colíder del partit, Omid Nouripour, ha descartat una moció de confiança i opta perquè el govern aprengui a rentar la roba bruta a casa. Els liberals de l’FDP mantindran els cinc representants que ja tenien fa cinc anys a Brussel·les, però també han perdut vots.

“La gent n’està farta”, va dir la líder de l’AfD, Alice Weidel, després d’arrasar als estats de l’antiga Alemanya de l’Est, feus tradicionals del partit d’esquerres Die Linke, i ser l’opció preferida dels joves alemanys d’entre 16 i 25 anys. El partit d’extrema dreta que col·lecciona més titulars a la premsa nacional i estrangera ha decidit aquest dilluns que el seu cap de llista a les europees no podrà agafar l’acta d’eurodiputat. Els seus comentaris banalitzant les SS nazis han protagonitzat un dels últims escàndols que els han esquitxat.

Renovació a l'esquerra

Amb els guanys per part de forces populistes d’esquerres, les eleccions europees també tindran conseqüències per a Die Linke. El seu líder, Martin Schirdewan, ha apuntat a la renovació tant de cares com de posicionaments polítics.

Socialdemòcrates, verds i liberals volen continuar governant malgrat tenir el vent en contra. Però si els resultats de diumenge es traslladessin a les eleccions federals, tant ells com els conservadors ho tindrien difícil per poder formar una coalició estable. Pocs dies abans que comenci l’Eurocopa, segurament hi ha qui té ganes que el futbol uneixi una vegada més els alemanys i puguin deixar enrere, ni que sigui uns dies, l’embolic polític al país més gran de la UE.