La Fiscalia reclama al Suprem que tombi les sortides dels presos polítics
El ministre de Justícia refreda ara la reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició
Madrid / BarcelonaEl Tribunal Suprem escalfa motors per tornar a entrar en joc en la vida dels presos polítics. Després de ratificar la sentència a finals de gener, ara té entre mans decidir si pren partit sobre la concessió del permisos de semillibertat a través de l'article 100.2 del reglament penitenciari, cosa que la Fiscalia catalana ha considerat fins ara un "tercer grau encobert". La decisió serà el preàmbul del pròxim debat al Suprem, sobre si avala o no la proposta que de moment han fet les juntes de tractament, per unanimitat, de concedir el tercer grau als presos polítics. Un estat que es pot traduir en només haver d'anar a dormir al centre penitenciari o fins i tot dormir en un centre tutelat.
La Fiscalia del Suprem ha deixat clar aquest dimarts que té intenció de plantar batalla, tal com ha fet fins ara a Catalunya pel que fa als actuals permisos penitenciaris. En un informe de nou pàgines, insta el Suprem a tombar tots els 100.2 –tot i que només li ha arribat el cas de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell– perquè els considera un "tercer grau encobert" i acusa el Govern d'intentar impedir que els presos polítics compleixin la condemna pel Procés. No està clar encara a hores d'ara que el Suprem pugui decidir sobre l'aplicació d'un 100.2, ja que normalment el tribunal sentenciador només es posiciona en el cas d'un canvi de grau. Però la Fiscalia del Suprem demana al tribunal que prengui partit perquè, a parer seu, a Catalunya s'està duent a terme una política penitenciària "dirigida no tant a la rehabilitació dels presos com directament a l'objectiu d'alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment".
La posició de la Fiscalia del Suprem és totalment contrària a la dels jutjats de vigilància penitenciària de Catalunya, que han validat un per un tots els permisos peniteniciaris dels presos polítics. De fet, aquest mateix dimarts la titular del jutjat número 5 ha validat els tres 100.2 que quedaven pendents: el de l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull. Ha avalat, doncs, que continuïn sortint de la presó per anar a treballar. La decisió suposa un nou revés per al ministeri públic, tot i que encara pot recórrer a l'Audiència de Barcelona (i també ho ha fet a les de Tarragona i Girona). De tota manera, aquesta situació podria acabar resolent-se un cop ja sàpiguen si la Generalitat els concedeix el tercer grau.
En els seus escrits, la magistrada també descarta que Junqueras, Turull i Rull hagin de seguir un programa específic sobre el delicte de sedició per canviar de pensament o d'ideologia política. "Aquests pensaments i voluntats de l'intern són legítims dins el nostre ordenament jurídic, perquè formen part del programa de diversos partits polítics actius a Catalunya", remarca.
I la reforma del Codi Penal?
En paral·lel al tercer grau, que està en procés de revisió al departament de Justícia, els presos polítics tenen diverses alternatives damunt la taula per optar a una difícil excarceració a curt termini. Una d'elles, molt debatuda a Madrid, és la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Tot i que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va comprometre's al febrer des del Senat a impulsar amb celeritat una àmplia reforma aquest any, aquest dimarts ha refredat la proposta. Responent sobre el tema durant la roda de premsa del consell de ministres, Campo ha descartat ara que sigui aquest any. "No hi ha cap calendari establert", ha destacat, i ha recordat que primer cal respondre a la crisi del coronavirus.