La despesa en els pressupostos de la Generalitat es recupera fins als nivells d’abans de la crisi

BarcelonaTot i comptar amb poques possibilitats de ser aprovat, l’esborrany de comptes presentat ahir és, segons el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, un pressupost que deixa enrere els anys de crisi, malgrat mantenir el compliment del dèficit com un dels objectius més destacats.

Despesa rècord

1.715 milions d’euros extres, un 7% més que el 2017

Aragonès va destacar que la despesa prevista en els comptes és la més elevada des del 2009. Concretament, el Govern preveu gastar 26.157 milions d’euros, tot i que la despesa dels departaments (sense incloure els interessos) de l’executiu s’incrementarà en 1.666 milions d’euros, fins als 24.282 milions.

Gran part de la despesa es destinarà, segons l’avantprojecte, a la contractació de 12.912 treballadors públics nous, alguns dels quals ja van ser contractats durant els dos últims anys. La majoria d’aquests nous funcionaris seran mestres i professionals sanitaris, però també s’inclou mossos d’esquadra, bombers i personal administratiu de diversos tipus.

També pugen els ingressos

Augmenten en 25.234 milions, un 11,2% més

En el capítol d’ingressos, l’avantprojecte de pressupostos també preveu un increment respecte als últims comptes. Concretament, els ingressos no financers haurien de ser de 25.234 milions d’euros, als quals també cal afegir 681 milions extres en concepte d’ajustaments comptables marcats per la legislació europea.

La sanitat segueix al centre

Amb 532 milions més, Salut s’endú l’augment més elevat

El departament de Salut és el que s’endú l’increment més elevat de la seva partida en termes absoluts, de 532 milions d’euros, un 6,6% més. En total, la Generalitat preveu destinar 9.282 milions a sanitat.

De l’increment, 258 milions es destinaran a “recuperar i millorar les condicions laborals dels professionals” sanitaris, segons el Govern. A més, es destinaran 96 milions a millorar el temps d’espera, 57 milions a la dispensació ambulatòria de mediació i 33 milions a cobrir la pujada de preus dels medicaments.

Més docents

La contractació de nous mestres centra la partida en educació

La contractació de 4.692 mestres per a les escoles és el punt principal de l’increment de despesa en ensenyament. En total, 690 docents ja han sigut contractats en el curs actual, mentre que 752 es contractaran en el curs 2019-2020, a part dels 3.500 mestres del fons estructural per a necessitats educatives.

En total, Educació és el segon departament en increment percentual de la despesa, amb un 9,9%, fins als 5.244 milions.

Dependència i ocupació

Aquestes dues partides s’enduen un augment del 9,6% de despesa

El departament de Treball, Afers Socials i Família comptarà amb un increment de 222 milions, fins als 2.532 milions. D’aquests, 548 milions es destinaran a l’atenció a la dependència.

Dèficit gairebé nul

L’objectiu de dèficit se situa en el 0,1% del PIB

Després d’haver aconseguit complir l’objectiu de dèficit del 2018 (era del 0,4%), l’esborrany inclou el nou objectiu, del 0,1% en el cas de les comunitats autònomes -que correspon a 242 milions-. La Generalitat es compromet a complir-lo, tot i que considera “injusta” i “arbitrària” la xifra proposada pel govern espanyol. El 2018 el dèficit de la Generalitat va ser del 0,38%.

Deute a la baixa

El Govern confia reduir el deute gairebé un punt percentual del PIB

El deute de l’administració catalana va tocar sostre el 2015, quan va arribar al 35,3% del PIB. Des de llavors ha caigut, gràcies a la millora de l’economia -és a dir, de l’augment del PIB- i a l’increment de la recaptació per part del Govern. Augurant que la bona marxa de l’economia continuarà tot aquest any, Aragonès situa en el 32,7% del PIB el deute de la Generalitat, nou dècimes menys que l’any passat.