Els detalls de la llei que exclou les quotes per a Netflix

MadridL'endemà que el govern espanyol especifiqués que plataformes amb seu a l'estranger com Netflix i HBO quedaven al marge de l'establiment de quotes per a produccions audiovisuals en llengües cooficials, aquest dimecres, ha transcendit l'avantprojecte que va arribar al consell de ministres de dimarts. A l'article 114 apareix el que el govern espanyol i Esquerra van pactar: "Els prestadors de serveis de comunicació audiovisuals i televisius a petició —és a dir, les plataformes de pagament— reservaran a obres europees un mínim del 30% del catàleg. Com a mínim, el 50% d'aquesta es reservarà a obres en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes. D'aquesta subquota, es reservarà en tot cas un mínim del 40% a obres audiovisuals en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes". Aquest és el 6% que es va acordar.

PSOE i ERC es reuneixen per reconduir el xoc per l'audiovisual

L'article de la controvèrsia, però, és previ. L'exempció per a les plataformes que no radiquen a Espanya apareix a l'article 3 de la normativa, que és el que defineix l'àmbit d'aplicació de la llei. En general, tot el que disposa afecta les empreses establertes a l'Estat, però el punt 7 fa referència a les que no: "El prestador del servei de comunicació audiovisual que estant establert en un altre estat membre dirigeixi els seus serveis al mercat espanyol estarà obligat a complir amb el que estableix la secció 3a del capítol III del títol VI". Aquest apartat no és el de les quotes, sinó el de finançament anticipat d'obres europees. És a dir, una part dels seus ingressos aconseguits a Espanya haurien d'anar dedicats a pagar produccions o al Fons de Protecció a la Cinematografia. Això afecta les empreses radicades a la Unió Europea amb un volum de negoci elevat que la llei no especifica, però que Unides Podem xifrava en la seva proposta en més de 50 milions d'euros de facturació.

Aquesta és la via que es presenta factible per augmentar les produccions en llengües cooficials, vista la complicació de la fórmula de les quotes. Des del ministeri d'Economia subratllaven dimecres que la directiva europea no ho preveu per justificar-ho. L'article 13.1 diu així: "Els estats membres vetllaran perquè els prestadors de serveis de comunicació audiovisuals a petició subjectes a la seva jurisdicció disposin un percentatge d'un mínim del 30% d'obres europees als seus catàlegs". Queda especificada la referència a les plataformes amb seu a cada país en qüestió. L'article 13.2 aborda l'alternativa del finançament: "Quan els estats membres exigeixin als prestadors de serveis de comunicació subjectes a la seva jurisdicció una contribució financera a la producció d'obres europees (...), podran així mateix exigir als prestadors de serveis dirigits a audiències situades als seus territoris però establerts en altres estats membres que realitzin aquestes contribucions, que hauran de ser proporcionades i no discriminatòries".