Deu curiositats més del Baròmetre del CEO

BarcelonaEls grans titulars del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que es va fer públic dijous passat se'ls van emportar els pronòstics electorals i el grau de suport a la independència. Però el disseny de l'estudi va afegir moltes preguntes més, algunes per primera vegada, com ara la que va revelar que només el 40% dels catalans saben com es diu el president de la Generalitat. En aquest article recollim deu curiositats més de l'enquesta.

Un 51% dels catalans saben quins partits formen part del govern espanyol, segons apunta una de les preguntes incorporades per primera vegada a l'enquesta del CEO. I això que no es demanava exhaustivitat i amb dir PSOE i Podem n'hi havia prou, sense necessitat d'entrar en enumerar l'amalgama de formacions a l'òrbita de Podem. Gairebé el 37% dels enquestats van fallar a l'hora de donar la resposta i un 11% es van rendir sense intentar-ho. També es va preguntar pel salari mínim, que arriba als 1.000 euros mensuals (14.000 anuals comptant les dues pagues extraordinàries) però ha anat canviant molt en els últims anys. Potser per això només el 45% dels enquestats tenien clara la xifra.

No és cap sorpresa comprovar com la relació entre la casa reial i la ciutadania de Catalunya no passa per un bon moment. Un 74% dels catalans es declaren republicans i només el 12% trien la monarquia com a forma de govern predilecta. Els que incrementen aquest percentatge són les persones de més de 64 anys: un 18% se senten monàrquiques (i un 63% republicanes).

¿Els partits polítics són eines útils per a la societat? Una pregunta que probablement en suscitaria una altra: ¿hi ha alguna alternativa millor? De moment, al Baròmetre els ciutadans van demostrar el seu desencís amb els partits, i el 54% es van posicionar bastant o molt d'acord amb la conclusió que "fan més mal que bé a la societat". Només el 21% s'hi van mostrar en desacord i el 18% dels que van respondre la pregunta ho van fer sense posicionar-se. A més, el 86% dels enquestats creuen que la corrupció està estesa entre els partits.

Un 77% dels catalans consideren que els polítics haurien de tenir un nivell educatiu més alt que la gent que no es dedica a la política. Ara bé, la majoria (68%) també estan convençuts que les millors decisions les prenen els experts i no pas els polítics.

Només el 25% dels enquestats es mostren partidaris d'abaixar impostos encara que això impliqui reduir serveis i prestacions públiques. En canvi, hi ha un 60% que hi estan en contra. Aquest és un d'aquells debats recurrents que guanyen importància en contextos de crisi econòmica com l'actual i en què la part ideològica juga un paper evident. Entre els ciutadans que es declaren d'esquerres el 72% estan en contra d'abaixar els impostos. Un percentatge que es redueix fins al 53% entre aquells que s'identifiquen amb el centre i fins al 49% entre els que es consideren de dretes. A Catalunya la majoria de ciutadans s'autoubiquen en el centreesquerra.

Un 55% dels catalans estan d'acord que la llei sempre ha de ser obeïda, en qualsevol circumstància, mentre que el 30% s'hi mostren en desacord. Una xifra que varia molt en funció del partit polític amb què s'identifiquen els votants. Per exemple, entre els de la CUP és completament inversa: només el 17% hi estan d'acord, mentre que el 68% hi estan en contra. Hi ha una altra excepció a la regla: els votants de JxCat, amb un 28% a favor i un 51% en contra, però no entre els d'ERC (52% a favor i 31% en contra). Un 83% dels votants del PP i un 75% dels del PSC creuen, en canvi, que no hi ha excepcions al compliment de la legalitat.

Sovint ni tan sols existeix l'opció de triar el català en els continguts audiovisuals, però, quan hi és, el 25% dels ciutadans l'escullen per davant de la versió castellana o l'original. Quan existeixen totes les opcions, un 37% opten per la versió doblada al castellà i un 30% escullen l'original, sigui amb subtítols o sense. En el cas dels catalanoparlants, un 46% trien la versió en català; pel que fa als castellanoparlants, un 60% opten per la versió en castellà.

Amb un 5,4 de nota mitjana, els ajuntaments són les institucions en les quals més confiança dipositen els ciutadans. Estan seguits de la Unió Europea (4,8), la Generalitat (4,4) i el Parlament (4,4). A la cua se situen els partits polítics (3) i la monarquia (1,7).

La percepció de salut depèn de molts condicionants, probablement el més rellevant sigui l'edat. Per això és normal que els joves valorin la seva salut amb més bona nota que no pas la gent gran. Però també hi ha un patró entre sexes: els homes puntuen amb un 7,43 de mitjana la seva salut i les dones ho fan tres dècimes per sota, amb un 7,13. Tot i que no hi ha gaires canvis, pel que fa a la percepció de la felicitat (que també és més intensa entre els joves), les dones són més felices que els homes entre els 25 i els 50 anys i, en canvi, se situen per sota en la resta de franges d'edat.

Una altra novetat del Baròmetre ha sigut la pregunta sobre la percepció respecte a la discriminació. Un 17% dels catalans que tenen nacionalitat espanyola (al Baròmetre no s'inclouen els estrangers) consideren que pertanyen a un col·lectiu discriminat. Els percentatges més elevats es troben entre les persones homosexuals (un 59% es consideren discriminades), els negres (54%), els bisexuals (50%) i els gitanos (27%). És a dir, l'orientació sexual i la raça com a epicentre de la discriminació (sense que siguin excloents entre elles). La religió també és una causa de discriminació i, per exemple, el 36% dels que practiquen l'islam se senten discriminats.