El deute que deixa l’extinta Convergència

BarcelonaConvergència Democràtica de Catalunya (CDC) va acordar la seva pròpia liquidació el 2016 per crear el PDECat, però la fi del partit que va governar la Generalitat durant 23 anys amb Jordi Pujol i 5 més amb Artur Mas encara cueja als jutjats. Just després d’aixecar-se l’estat d’alarma, CDC va presentar el concurs de creditors per liquidar la formació i l’administrador ja ha elaborat el pla de tancament que ha de ratificar el jutge. L’ARA ha tingut accés a l’inventari final de creditors de Convergència, el deute amb els quals puja a 11.992.768 euros, i també la llista d’actius que li queden, per un valor de 8.564.194 euros. El dibuix, però, és incomplet, ja que hi ha la possibilitat que hi hagi eventuals responsabilitats pel cas 3% -CDC està processada però encara no s’ha celebrat el judici- i l’última decisió de l’Audiència Provincial de Barcelona que canvia de destí el decomís de 6,6 milions de condemna pel cas Palau -ja incorporats en el passiu- de l’Estat al Palau de la Música, de manera que ara la institució s’ha de personar com a creditor en el concurs per cobrar.

Anem a pams. L’informe de l’administrador concursal conclou que el partit està en una situació d’insolvència i que el seu patrimoni no arriba a cobrir el passiu que té. Seguidament, detalla l’inventari que reflecteix per quins motius el patrimoni no és suficient per complir les obligacions contretes. Hi ha fins a 57 finques, per un valor de 8 milions d’euros, en mans de Convergència, però totes a excepció de tres estan lligades al pagament de préstecs hipotecaris als bancs o a l’embargament preventiu que va fer el jutge del Palau durant la investigació per respondre a possibles responsabilitats penals. Els altres actius tenen menys rellevància: 48.175 euros en equipaments; 585.548 euros d’una reclamació als tribunals; un deute del PDECat a favor de CDC de 72.760 euros, i 463 euros restants de tresoreria. No hi ha més massa activa, segons el concurs de creditors.

El deute privilegiat

Aquests actius es contraposen al deute, que l’administrador concursal classifica en quatre nivells: creditor de privilegi especial; de privilegi general; ordinari, i subordinat d’acord amb la llei. En aquest concurs els primers que cobraran seran els bancs, ja que bona part del deute són préstecs hipotecaris i tenen caràcter de privilegi especial. CaixaBank ha de cobrar 2,2 milions d’euros; el Banc Sabadell 532.496 euros, i el Banco Santander 671.776 per altres finques. Els següents a a la cua són els crèdits de privilegi general, en què el gruix són diners que deuen a la plantilla en concepte d’indemnitzacions. CDC té pendent de pagar a una dotzena d’extreballadors gairebé 600.000 euros -fruit d’un acord després d’anar als jutjats- dels quals l’administrador posa una part en aquest capítol i l’altra en l’ordinari, que té menys prioritat de cobrar. En els crèdits de privilegi general hi ha reconeguts al voltant de 32.000 euros de deute a cada treballador, de manera que en total hi ha 380.754 euros en aquest concepte. A això s’hi suma el deute a l’Agència Tributària (49.662 euros) i a la Seguretat Social (22.514 euros), que fa un total de 455.028 euros en aquest capítol.

Pel que fa al deute ordinari, que puja fins a 1.422.393 euros, hi ha passiu reconegut als dotze extreballadors, que arriba a més de 200.000 euros (hi ha persones que tenen pendent cobrar fins a 70.000 euros). En aquest calaix també hi ha reflectit passiu a administracions locals, comunitats de propietaris, diverses empreses proveïdores de serveis i deutes de subministraments que s’enfilen al voltant dels 150.000 euros. No obstant això, el que realment engreixa aquest capítol és el deute de 1.053.735 euros al Banc Sabadell, que segons diverses fonts consultades correspon a un crèdit per a l’última campanya de les eleccions al Parlament, on CDC es va presentar en coalició amb el PDECat per fer JxCat. Segons fonts coneixedores, el grup parlamentari ha hagut de retornar bona part d’aquest passiu recentment perquè CDC no el podia pagar.

El decomís, subordinat

Per acabar, en l’inventari al qual ha tingut accés l’ARA hi ha recollits els creditors considerats subordinats, és a dir, els que van a la cua dels pagaments. Com a deute subordinat destaquen els 6.676.105 euros a l’administració general de l’Estat derivats del decomís del cas Palau. Ara bé, això no serà així després que el mateix tribunal hagi decidit que aquests diners no es dirigiran a l’Estat sinó que abans hauran d’anar destinats a pagar la responsabilitat civil que ha de cobrar el Palau de la Música com a perjudicat per l’espoli. Aquesta última resolució de l’Audiència ha sigut aportada en el concurs de creditors i el jutge haurà de decidir si incorpora el Palau com a part del procediment.

Què pagarà d’aquests 6 milions CDC? Almenys el valor de les seus que hi ha embargades, que segons la taxació del concurs és de 3,2 milions d’euros. Qui pagarà la resta? ¿Li pertoca al PDECat? Aquesta pregunta, que s’està dirimint a l’Audiència Nacional en el cas 3% -el Partit Demòcrata nega haver de pagar res-, podria quedar resolta en les properes setmanes en el procés d’execució del cas Palau a l’Audiència de Barcelona.