Devuit treballadors i 1,3 milions d'euros: les xifres de la transferència de Costes

PalmaL'Estat transferirà a les Balears 1,3 milions d'euros i 18 de treballadors (12 ocupats i sis vacants) en el marc del traspàs de la competència de Costes i Litoral. Aquestes xifres equivalen a 982 euros per quilòmetre de domini públic maritimoterrestre, i 1,35 treballadors per cada 100 km. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, en la roda de premsa posterior a la reunió de la comissió mixta de transferències que ha formalitzat l'anunci. A més, les Illes rebran també la part proporcional de l'edifici que l'Estat té a Palma, i una dotació de vehicles, tot i que no s'ha especificat la quantitat.

"És una notícia de les que fan història, feim possible aquesta reivindicació, ja que era una anomalia que un arxipèlag no gestionàs el seu litoral", ha celebrat, en primer lloc, la presidenta del Govern, Francina Armengol. L'assumpció de la gestió de Costes es farà efectiva l'1 de juliol de 2023, i les Balears es convertiran així en la quarta comunitat que obté aquesta competència, després de Catalunya, Andalusia i les Canàries. "Des d'Educació i Sanitat no havíem aconseguit una transferència tan important, i és gràcies a la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2007", ha remarcat Armengol.

Tant la presidenta del Govern com la ministra d'Administracions Públiques i Política Territorial, Isabel Rodríguez, han destacat "l'alineació de les polítiques" dels dos executius, i el fet que "el Govern creu en l'estat de les autonomies i ho reivindica, a diferència d'altres grups parlamentaris –Vox". "Quan hi ha un govern sensible és més fàcil, alguns ni tan sols obrien la porta", ha incidit Armengol.

Les competències

"És una fita històrica, una de les competències més estratègiques que s'han rebut en els darrers vint anys", ha subratllat per la seva banda el conseller de Medi Ambient. Des de l'1 de juliol de 2023, les Balears gestionaran l'ordenació del domini públic terrestre i el mar territorial, que comprèn 12 milles nàutiques des de la costa. En aquest sentit, Medi Ambient també podrà concedir autoritzacions administratives des de distints vessants: usos de temporada, zones de fondeig o activitats com curses o concerts, entre d'altres.

D'altra banda, les Balears assumiran la concessió d'usos privatius, la seva vigilància i compliment de condicions i, en conseqüència, el règim sancionador i la seva recaptació. De la mateixa manera, el Govern podrà elaborar projectes i executar obres que no siguin d'interès general, i participarà en les d'interès general que executi l'Estat.

Quant a la polèmica dels xibius, Mir ha explicat que les Balears gestionaran les costes i el litoral "d'acord amb el marc normatiu vigent avui dia", és a dir, la llei i el reglament de Costes, i l'ordre del 2012. "Estam davant de la gestió de la franja territorial més estratègica que té un territori, i més un insular. Més enllà de casuístiques concretes, s'ha de veure el plantejament per afrontar la resiliència a les conseqüències del canvi climàtic", ha exposat el conseller.

Traspàs de Litoral Rústic

Paral·lelament a les negociacions entre el Govern i Madrid per al traspàs de Costes, l'Executiu autonòmic està en un procés de negociació amb els consells insulars per transferir les competències de Litoral Rústic –les institucions insulars ja tenen les de Litoral Urbà. En aquest sentit, Armengol ha destacat que "s'acomodaran" els dos processos. "Aprofitarem per armar bé la Conselleria de Medi Ambient, i pensar i dialogar amb els Consells part de la gestió de Costes que assumiran directament", ha afirmat.