L’independentisme exigeix horitzons

BarcelonaDos metres de distància entre manifestant i manifestant i cada cop més quilòmetres entre les entitats i els partits. Si fa un any la Diada ja va ser un toc d’alerta de l’ANC i Òmnium als polítics perquè aparquessin les discrepàncies i intentessin refer la unitat, aquest divendres -en l’Onze de Setembre més atípic dels últims anys- les dues entitats van apujar el to dels seus discursos i van exigir principalment a JxCat i ERC que defineixin d’una vegada un horitzó compartit que permeti que el carrer es torni a posar en marxa i lluiti per la independència. “Si no us hi poseu, la paciència de la gent no durarà per sempre”, va advertir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va instar directament Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a plantejar un full de ruta unitari a l’independentisme.

En un any les diferències entre els dos líders independentistes i els seus respectius partits no han fet sinó créixer, fins al punt que a finals de gener el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, va signar el certificat de defunció de la legislatura assegurant que no tenia més “recorregut” per les desavinences entre socis. Set mesos i mig després, la relació entre JxCat i ERC no ha millorat però encara és una incògnita la data d’una cita amb les urnes que podria servir, com a mínim, per aclarir si alguna de les propostes que fan els dos partits té més suports. Les entitats, però, van reclamar ahir posar-se a treballar per definir una nova estratègia independentista sense esperar a passar per les urnes.

Des de l’escenari de la plaça Letamendi de Barcelona -punt central d’una manifestació que aquest any va ser descentralitzada i va tenir 131 focus repartits per tot el país-, Paluzie va exigir als partits que tanquessin com més aviat millor “aquesta etapa sense rumb” que es va iniciar després de la declaració d’independència del 2017 i la consegüent repressió: el 155, la presó i l’exili. “Necessitem ja una estratègia. No podem seguir esperant l’acord dels partits per seguir”, va subratllar la presidenta de l’ANC, que va reclamar a Puigdemont i Junqueras que es llegeixin el llibre l’un de l’altre perquè, va dir, el que vol l’independentisme és un que porti la firma de tots dos. També el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va fer una crida des de l’escenari de la plaça Letamendi de Barcelona -punt central de la manifestació d’aquest any- a abandonar “les baralles i debats estèrils”.

Ara com ara, però, és impossible saber si aquesta distància entre les entitats i els partits es tradueix en una inferior mobilització, perquè ahir la pandèmia va fer que, per força, hi hagués menys gent que mai als carrers. Tot i les 59.500 persones repartides en 131 punts arreu del país que, segons l’organització, convertien la Diada d’ahir “en la manifestació més gran d’Europa de l’etapa covid”, el cert és que en diversos dels indrets previstos per l’ANC ni tan sols es va arribar a omplir l’aforament limitat previst. De bon matí ja es va poder observar que aquesta no seria una Diada habitual, perquè les tradicionals cues d’autocars per accedir a Barcelona es van convertir en embussos per sortir-ne aprofitant el pont de tres dies. Segons el Servei Català de Trànsit, fins a 420.000 vehicles havien sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona entre les 15 hores de dijous i ahir a la tarda mentre els carrers estaven buits.

Controls de temperatura

La crisi del coronavirus va condicionar la jornada d’ahir -amb controls de temperatura a l’entrada de les concentracions, limitacions d’accés i distància de seguretat- però també les setmanes prèvies, ja que aquest cop el debat al voltant de la manifestació de l’Onze de Setembre no va ser sobre l’estratègia que havia de seguir l’independentisme sinó sobre la conveniència o no de celebrar-la. Fins a l’últim minut, Paluzie va haver de defensar que les concentracions complien totes les mesures sanitàries i que era necessari defensar el dret de manifestació malgrat la pandèmia.

Fer de la Diada un 8-M

Tanmateix, el temor que part de l’oposició convertís la Diada en un nou 8-M i traslladés a Catalunya la batalla judicial que es va viure a l’Estat arran de l’esclat del covid-19 i les manifestacions amb motiu del Dia de la Dona va pesar també en la jornada. Per primera vegada en anys cap membre del Govern ni cap dels principals dirigents dels partits van participar en la manifestació de la tarda. Ahir mateix, en un discurs amb motiu de la Diada enregistrat des de l’hemicicle del Parlament, el candidat de Cs a les pròximes eleccions, Carlos Carrizosa, va considerar “irresponsables” les manifestacions i va criticar el Govern per haver imposat restriccions sanitàries als “ciutadans del carrer” al mateix temps que permetia a l’ANC convocar “desenes de milers de persones” per la Diada.

Precisament per esquivar qualsevol acusació si més endavant hi ha un rebrot, les entitats van posar un zel especial en garantir les mesures sanitàries i en alguns llocs del país fins i tot es va optar per no fer acte presencial -com per exemple a Berga- o per protestes alternatives, com les cues de cotxes a Sabadell, Manresa o els voltants de la presó de Lledoners, on hi ha tancats els set líders independentistes.

Per tercera Diada consecutiva, els presos polítics -amb l’excepció de Carme Forcadell i Dolors Bassa, que mantenen el tercer grau- i els exiliats no van poder participar en els actes de l’Onze de Setembre. Sí que van ser-ne, però, protagonistes. Al matí, Òmnium va aplegar tot el sobiranisme -també els comuns- al passeig Lluís Companys, on van instal·lar 2.850 cadires buides que representaven els milers de represaliats pel Procés. Durant l’acte, Mauri va reclamar també una resposta “col·lectiva” del sobiranisme a la repressió, però va avisar també el govern espanyol que si vol resoldre el conflicte per vies democràtiques ha de reconèixer el dret a l’autodeterminació i aprovar una amnistia. “O amnistia o amnistia”, va recalcar .