La Diada de la discòrdia tensa la corda del Procés
La divisió dins i fora del Govern accentua el risc de cronificar la desorientació i desmobilització del moviment
BarcelonaDeu anys després de la manifestació que va donar el tret de sortida a la mobilització del Procés, el moviment independentista sembla haver resseguit una ve baixa invertida. Al punt àlgid de l'1-O, cinc anys més tard d'aquella primera demostració de força als carrers, el va seguir una etapa de repressió i posterior reorientació de partits i entitats que ara, quan ja ha passat un lustre dels fets del 2017, afronten l'Onze de Setembre amb més divisió de l'última dècada. L'absència aquest diumenge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la manifestació de l'ANC –un fet inèdit des del govern d'Artur Mas– il·lustra el divorci entre el primer partit independentista i l'entitat que ara presideix Dolors Feliu, però sobretot evidencia el mal estat de salut de l'independentisme. La manca d'unitat estratègica s'ha convertit en norma, amb partidaris i detractors d'un diàleg amb l'Estat que ha donat pocs fruits i la incapacitat de definir alternatives compartides. I el grau d'enfrontament entre els actors del moviment amenaça no només amb fer implosionar el Govern, sinó també amb cronificar la desorientació i desmobilització del Procés.
Si la Diada de l'any passat, la primera amb els presos polítics ja indultats, havia de marcar l'inici de la reconstrucció del full de ruta independentista, dotze mesos després el més calent és a l'aigüera. Es manté el mínim comú denominador pel que fa als objectius, l'autodeterminació i l'amnistia, però s'ha eixamplat el desacord sobre com aconseguir-ho i la via negociadora que Esquerra defensa en solitari continua, en aquest sentit, topant amb el veto del govern espanyol. Després de tan sols dues reunions de la taula de diàleg en l'últim any, en les quals no ha participat Junts, els republicans arriben a la Diada havent arrencat al PSOE un compromís amb la desjudicialització –pendent de concretar aquesta tardor– i la protecció del català a l'escola, convertit en principal preocupació del moviment en els últims mesos. La sensació d'una certa treva en l'àmbit repressiu, en canvi, contrasta amb la muntanya de causes que encara s'acumulen als tribunals, l'exili que encara dura o l'escàndol d'espionatge a l'independentisme del Catalangate, justificat per l'Estat i encara amb moltes incògnites a resoldre. Tot plegat, mentre líders de l'1-O com Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han fet un pas al costat. Una renovació de lideratges que, ara per ara, no ha servit de revulsiu: la majoria al Parlament s'ha demostrat inoperativa i en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el sí a la independència tornava a tocar fons (41%).
És davant d'aquest escenari, amanit amb una tensió al límit entre ERC i JxCat al Govern, que l'Assemblea ha plantejat un Onze de Setembre crític amb els partits i, especialment, amb la via dialogada d'Esquerra. La mobilització d'enguany, que després de dos anys serà sense mascaretes però que tenyirà el centre de Barcelona de samarretes negres i que vol defugir el to festiu d'edicions anteriors, es convoca sota la premissa que ja "no es pot esperar res dels partits" i que "només el poble i la societat civil" aconseguiran la independència. L'entitat, de fet, ja es planteja presentar una llista cívica a les pròximes eleccions.
En joc la continuïtat de l'executiu
És una incògnita si en el context actual s'aconseguirà mantenir les xifres d'assistència de l'any passat (400.000 persones segons l'organització i 108.000 segons la Guàrdia Urbana) en l'acte de la Diada per excel·lència, però el punt de partida ha estat suficient perquè Aragonès –que sí que participarà prèviament a l'acte d'Òmnium, immers en un joc d'equilibris a banda i banda de l'independentisme– i la totalitat dels consellers republicans s'absentin de la cita per primer cop en una dècada. Tampoc hi serà el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que, com el president, ja va ser xiulat a la marxa de fa un any. La màxima representació dels republicans, amb tot, serà l'expresidenta del Parlament (i de l'ANC) de Carme Forcadell.
Mentre Esquerra veu en les tesis de l'Assemblea una deriva "excloent", "populista" o fins i tot "en contra de l'independentisme majoritari", Junts defensa que cal entomar les crítiques al carrer, i la plana major del partit, encapçalada per Laura Borràs i el vicepresident, Jordi Puigneró, així com els consellers de la formació, assistirà a la manifestació. S'evidenciaran així, un cop més, la distància cada cop més gran que separa els dos socis a la Generalitat. La Diada, de fet, arriba en plena ressaca del xoc per la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament i quan falten dues setmanes perquè acabi el termini que Junts va donar a ERC per reconduir el Procés. Un ultimàtum amb el qual amenaça amb trencar l'executiu i compromet la continuïtat de la legislatura.
Nova oportunitat per a l'acord
La decisió final la prendrà la militància basant-se en una proposta de la direcció, i la prova de foc serà el resultat del debat de política general, que arrencarà el dia 27 al Parlament. Si bé en els últims dies Junts ha pressionat per avançar en la reformulació d’una direcció estratègica de l'independentisme –en la qual, a priori, també s’hi sumaria la CUP–, Aragonès ha anunciat que portarà al ple una proposta "molt més àmplia" per a l’autodeterminació i aquest dissabte a la nit, en el seu missatge institucional amb motiu de la Diada, ha assegurat que ·Catalunya tornarà a votar el seu futur·. A l’espera de més concrecions –també en la carpeta antirepressiva que ERC ha obert amb el PSOE i que ha estat especialment reivindicada pel president–, l'independentisme explorarà novament un difícil punt d'acord que, ja d'entrada, no el trobarà en altres àmbits.
Els cupaires s'han autodescartat de la negociació pressupostària i el Govern es veu abocat a pactar els comptes amb els comuns –ha tancat la porta al PSC– per estrenar números a les portes d'un any marcat per la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna i que, per acabar-ho d'adobar, encetarà amb les eleccions municipals del maig un nou cicle electoral. La possibilitat de perdre la majoria independentista al Parlament és un escenari ja contemplat a les enquestes –on el PSC i el PP s'han disparat– i, si la Diada serveix per mesurar forces al carrer en un moment de màxima desunió del moviment, serà els pròxims mesos quan es definirà si partits i entitats són capaços de trobar-se i començar un nou camí que torni a capgirar la ve baixa del Procés o si, deu anys després, l'acaben enterrant per inanició.