"La Diada de Mallorca? No em sona de res"

Palma"La Diada de Mallorca? No em sona de res". Xesca, dependenta del carrer del Sindicat de Palma, admet obertament que no coneixia l'existència d'aquesta festivitat. "Ni idea, mai no l'he celebrada", afegeix Nérida, jubilada, que fa 20 anys que viu a Palma. "Ni molt ni poc, no la conec", explica Ricardo, també jubilat. D'una dotzena de persones consultades per aquest diari, només una situa l'efemèride en el 31 de desembre, dia de l'Estendard. Justament aquesta és la data que ara al Consell de Mallorca vol tornar a llevar com a Diada de Mallorca i tornar-la a canviar pel 12 de setembre, com ja havia fet en el passat. "Quan canvia el color polític, la canvien", exposa Pedro, l'únic que ha encertat el sondeig improvisat de l'ARA Balears. La discussió està molt encesa entre els partits, però la festa no és gaire coneguda entre la ciutadania. I és justament aquesta picabaralla, consideren alguns historiadors consultats, una de les possibles causes que la festa no acabi de quallar al carrer.

En el seu acord de govern al Consell de Mallorca, el PP i Vox es varen comprometre a canviar la celebració de la Diada i fer-la el 12 de setembre, en comptes del 31 de desembre. Però com que enguany no han estat a temps de fer el canvi formal, la institució insular ha programat per a aquest dimarts una sèrie d'actes "simbòlics". Commemoren la confirmació dels drets i llibertats del Regne de Mallorca, el 12 de setembre de 1276, amb motiu de la coronació de Jaume II. Tant el PSIB com MÉS per Mallorca han rebutjat participar en aquests actes: tots dos han defensat la data oficial del 31 de desembre, impulsada per MÉS el 2016. Aquesta data coincideix amb la Festa de l'Estendard, és el dia de l'arribada del rei Jaume I a Palma i la conquesta de Mallorca, en què l'esquerra sobiranista convoca tradicionalment una manifestació.

El 12 de setembre, una data impulsada per Munar

La data del 12 de setembre va ser impulsada en temps del mandat de Maria Antònia Munar al Consell de Mallorca, i es va celebrar per primera vegada el 1997. Es va mantenir durant la presidència de Francina Armengol (PSIB) a la institució i després amb la de Maria Salom (PP), fins que Miquel Ensenyat (MÉS) va impulsar el canvi amb el suport dels socialistes, Podem i Proposta per les Illes (El Pi). "És una polèmica cíclica", considera l'historiador i professor associat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Arnau Company. "El 31 de desembre era la data que s'havia reivindicat des de la historiografia i el nacionalisme polític mallorquí", explica.

Segons Company, tornar a obrir el debat era "innecessari": "No és convenient aquest revisionisme permanent, va en contra de la simbologia". Tot i que defensa la data del 31 de desembre, l'historiador admet que el fet que sigui el darrer dia de l'any pot dificultar-ne la celebració: "És domèstic, però el fet que sigui proper a Nadal també acaba pesant". De fet, la celebració de la Festa de l'Estendard s'ha fet sovint un dia abans de la data oficial, dia 30 de desembre, per aquest mateix motiu.

"El fet més trascendental de la història de Mallorca és la conquesta catalanoaragonesa de 1229", coincideix el professor d'Història Contemporània de la UIB Antoni Marimon: "La Ciutat de Mallorca, avui dia Palma, ja ho celebra des del segle XIV". El motiu, afirma, és que la societat d'abans de 1229 (durant el domini musulmà) no té res a veure amb la posterior. Pel que fa al 12 de setembre, Marimon argumenta que la data "té una certa importància, però no es pot comparar amb la ruptura que suposa el 31 de desembre". A què atribueix, doncs, la voluntat d'alguns partits, com ara és el cas del PP i Vox, de modificar la celebració? L'expert no dubta a apuntar a "un anticatalanisme fonamentat en una interpretació errònia de la història de Mallorca": "És perquè la majoria dels conqueridors eren catalans". Aquest posicionament, opina, "no deixa de ser autoodi, perquè la societat mallorquina sorgeix d'aquesta conquesta".

El naixement del regne de Mallorca

En canvi, qui fou catedràtic d'Història del Dret de la UIB Ramón Piña diu que ja en els anys 90 va proposar a Munar celebrar la Diada el 12 de setembre. "Jaume I conquereix l'illa, que s'incorpora a la Corona d'Aragó, però l'important és quan neix el regne de Mallorca, i el regne en concret s'estableix amb Jaume II", explica. En paral·lel, Piña considera que "avui dia no es pot entendre una festa partint del fet que el que es celebra és un genocidi": "Durant la conquesta de Jaume I varen morir milers de musulmans", recorda.

Tot i defensar la data del 12 de setembre, Piña admet que és un dada que molts mallorquins ignoren. "És una ocurrència que s'ha d'instituir, igual que no existia la Diada de Mallorca, i es va inventar", explica. Com es pot instaurar la celebració de la Diada de Mallorca, que a més no és un dia festiu al calendari? Arnau Company, per la seva banda, considera que "les institucions han de crear tradició i no fer festes massa institucionals". Finalment, Marimon lamenta el "desconeixement" de la història de Mallorca, al qual les "picabaralles de si ho feim un dia o l'altre" no ajuden: "Acabam de despistar la ciutadania", sentencia.