Què diferencia la llei d'amnistia de l'independentisme de la pactada amb el PSOE?
La justificació de la norma i l'abast temporal són els principals canvis
BarcelonaL'independentisme va presentar el 2021 al Congrés una proposta de llei d'amnistia fruit de la negociació de Junts, ERC i la CUP, a més d'Òmnium i l'entitat Amnistia i Llibertat. En aquell moment, la norma no va passar el filtre de la mesa de la cambra baixa perquè el PSOE va assumir l'argument dels lletrats, que van indicar que la norma no era constitucional –perquè era equiparable a un indult general, prohibit expressament a la carta magna– i que no es podia debatre. Dos anys després, els socialistes han virat la seva posició per aconseguir que Pedro Sánchez fos president i s'han avingut a negociar una llei que suposa l'oblit judicial del Procés i ara caldrà veure amb quina justificació els lletrats del Congrés recomanen, aquest cop s'espera que sí, tramitar-la. ¿Són gaire diferents els dos textos? En general, el contingut final és el mateix: amnistiar tots els actes relacionats amb el Procés, des del 9-N fins a les protestes postsentència. La diferència principal està en com es posa per escrit i com es justifica la norma.
Convivència en lloc d'autodeterminació
El text que va consensuar l'independentisme situava l'amnistia com a punt de partida per resoldre el conflicte polític a Catalunya a més de defensar el dret a l'autodeterminació. Un concepte, aquest últim, que el PSOE no accepta i que va caure del preàmbul de la llei que els socialistes van pactar amb Junts i ERC. En el cas de la norma acordada amb els socialistes, la justificació passa per la necessitat d'abordar una "situació excepcional en pro de l'interès general, apostant per un futur d'entesa, diàleg i negociació entre les diferents sensibilitats polítiques, ideològiques i nacionals". Tot plegat, per "garantir la convivència".
En els dos casos, coincideixen a situar la sentència en contra de l'Estatut de l'any 2010 com a detonant del conflicte. De fet, en el text del 2021 es fa un repàs exhaustiu dels fets posteriors: des de la declaració de sobirania del Parlament del 2013 fins a l'1-O i la posterior aplicació de l'article 155 i la condemna judicial dels líders independentistes. Precisament, en aquell document fins i tot es comptabilitzava que fins al novembre del 2020 hi havia 2.800 persones "que han estat o continuen estant encausades per algun delicte" relacionat amb el 9-N, l'1-O o les protestes postsentència i denunciava una "causa general contra l'independentisme". No es fa aquest repàs en el cas de la norma pactada amb els socialistes.
La constitucionalitat de l'amnistia
On posa èmfasi el text registrat dilluns és en la justificació de la constitucionalitat de la llei. Recorden, així, el precedent de l'amnistia del 1977, mentre que en la llei dels independentistes també afegien una referència a l'amnistia del 1936 pels fets del 6 d'octubre del 1934. En tots dos casos, se cita també la doctrina del Tribunal Constitucional per defensar que l'amnistia cap en l'ordenament jurídic espanyol i coincideixen en algunes de les sentències. A més, els dos textos també exposen exemples d'altres països, com França i Portugal, per justificar l'amnistia.
L'articulat
La principal diferència entre la proposta del 2021 i la del 2023 és la data que posen com a punt d'inici per a l'amnistia. En el text dels independentistes, comença l'1 de gener del 2013 i s'allarga fins a l'entrada en vigor de la llei –els impulsors d'aquella norma creuen que situar aquest punt final dotava la llei de més seguretat jurídica–; en canvi, en la norma que es tramitarà al Congrés, l'inici és l'1 de gener del 2012 i la data límit és el 13 de novembre del 2023, el dia en què es va registrar a la cambra baixa.
A l'hora de descriure els fets que s'hi inclouen, en el text dels independentistes es feia servir el concepte "intencionalitat política" vinculat al dret a l'autodeterminació. I sota aquest paraigua s'hi incloïa la "preparació, l'organització, la convocatòria, el finançament, l'afavoriment, la promoció, l'execució i la celebració" del 9-N, l'1-O i també les protestes postsentència del Procés. En canvi, en el text pactat amb els socialistes, simplement es descriuen els actes que s'amnistiaran i, en aquest sentit, s'exposa que hi queden inclosos els que tenien la intenció de "reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya" i ho acoten en tot allò relacionat amb el 9-N i l'1-O. En la llei del 2021 s'excloïen els policies. En els dos casos, es fa un llistat dels delictes inclosos en aquest perímetre, mentre que en la llei del 2021 s'hi exposaven fins i tot les causes concretes en una disposició addicional.
La inclusió del terrorisme
En la norma que s'acabarà aprovant a la cambra baixa, també hi ha un apartat d'exclusions. És la manera d'incloure-hi el delicte de terrorisme sense explicitar-lo, sinó fer-ho per la via de les excepcions (quan hi ha morts, per exemple). En aquest apartat també s'exclouen els policies que hagin pogut cometre delictes de tortures. Sobre el Tribunal de Comptes, mentre que el text que van preparar els independentistes el 2021 defensava retornar els diners a tots els encausats, l'actual inclou totes les fiances pagades excepte les del 9-N.