Habitatge
Política 28/05/2024

Per què és difícil limitar la compra d'habitatge a les Illes només als residents?

La mesura topa frontalment amb la normativa europea

2 min
"Fora des sembrat!" o "Your luxury, our misery" són també alguns dels missatges que es poden llegir.

PalmaLa manifestació pel dret a l'habitatge digne que el passat dissabte va congregar prop de 25.000 segons els organitzadors (10.000 segons la Policia) amb el lema 'Mallorca no es ven' va anar acompanyada d'una sèrie d'exigències a l'Administració. Entre elles, l'exigència d'haver de tenir un mínim de cinc anys de residència a les Balears per poder comprar-hi un habitatge. Aquesta reivindicació no és nova: ja fa anys que sona en un territori amb forta demanda exògena, com és el cas de les Illes. Ho han proposat partits com MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Podem, però la iniciativa, encara que sovint ha estat damunt la taula, mai no s'ha intentat implementar. I realment, es pot aplicar?

Encara que les competències sobre habitatge corresponen als estats, aquesta mesura transcendeix el poder d'actuació del Govern i també el de l'estat espanyol, i el seu debat pertoca a l'àmbit europeu. El govern canari ha encarregat un estudi jurídic al respecte després de la manifestació que el passat 20 d'abril va tenir lloc en aquesta comunitat, en què milers de persones, amb el lema 'Canàries té un límit', varen reclamar una moratòria de places turístiques, una ecotaxa i la regulació de la compra d'habitatges per part d'estrangers.

Tal com el coordinador del grau de relacions internacionals de la Universitat Europea de València, Frederic Mertens, explica a l'ARA Balears, una mesura com aquesta està "prohibida pel Tractat de la Unió Europea". "És discriminar per nacionalitat, i afecta les llibertats fonamentals establertes a la UE, no passa el sedàs del dret comunitari", exposa. Hi coincideix l'especialista en anàlisi política, Toni Fornés: "La proposta ataca directament l’essència de la creació de la UE". Encara que alguns territoris –com Malta, Dinamarca, Finlàndia i Croàcia– apliquen limitacions a l’adquisició de béns immobles per part de no residents, Fornés remarca que poden fer-ho perquè ho varen negociar abans d’entrar a la Unió Europea (UE), per la qual tenien un poder de negociació més elevat.

Argumentar la limitació per un bé superior

En un informe publicat el 2020 sobre l’impacte de les polítiques de la UE sobre les illes mediterrànies –encarregat per l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé–, l'expert en dret internacional públic i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears Joan David Janer va interpretar la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la qüestió aplicada a les Illes. En el seu informe, l'expert va assegurar que les restriccions a la compra podrien "implicar una vulneració del dret a la llibertat en el seu vessant de llibertat contractual, que incideix directament en el principi d’igualtat". Per tant, la "justificació" d’aquestes polítiques no seria "gens senzilla". Una possibilitat que va deixar damunt la taula és defensar-la com una necessitat per complir una funció social.

En declaracions a l’ARA Balears, desenvolupa l’argument: "El TJUE admet excepcions quan hi ha una qüestió d’interès general, com és el dret a l’habitatge". Ara bé, que el tribunal validàs aquestes mesures és, segons Janer, remot: "Caldria que els governs balear i canari haguessin esgotat abans altres vies, i que s’aplicàs amb proporcionalitat". En paral·lel, el politòleg Toni Rodón apunta a iniciatives menys dràstiques que es podrien impulsar des de l’Eurocambra: “Es podrien plantejar mesures com instar a construir habitatge públic, o apujar impostos a estrangers que compren segones residències”.

stats