Dificultats a tot arreu, des dels jutjats i els metges fins a entrar a una piscina

PalmaLes dificultats amb què es troben les persones amb discapacitat en el seu dia a dia abasten tots els àmbits: des d’anar als jutjats fins a fer una visita al metge o anar a una piscina, per exemple. Per això és molt important treballar el tema dels drets socials “des d’un vessant pràctic” i en grups que incloguin no només els discapacitats i els professionals, sinó “també les famílies”, segons explica la treballadora social Vicky Fullana. “El tema dels drets és un projecte estratègic que vàrem iniciar a Amadip Esment l’any 2011”. Identificar que “les persones coneguin els seus drets” ha estat una tasca fonamental des de llavors.

Els professionals “es formen cada any” i els drets es treballen “a les assemblees dels centres” de la Fundació. “Les persones expliquen les seves inquietuds i problemes i els tractam entre tots”, apunta Fullana.

És fonamental parlar de drets “de manera pràctica i no abstracta”, diu. “Si tractam el tema de la independència i l’autodeterminació, allò que volem és que tots entenguin que tenen dret a opinar i decidir sobre la seva vida”, explica. Totes les problemàtiques hi tenen cabuda. “També treballam l’afectivitat i la sexualitat, però amb molt de respecte, perquè hi ha persones que no volen debatre sobre això”, precisa.

La feina interna s’ha de completar també amb els problemes de l’exterior. “Per exemple, ens trobam amb moltes persones que van al metge acompanyades. En la majoria de casos, el metge només parla amb l’acompanyant en lloc de fer-ho amb el pacient”, comenta Fullana. “La nostra funció, llavors, és dir que han de parlar amb els pacients, perquè ells són els protagonistes. Hem de donar suport, però també hem d’aconseguir que no sigui massa”, apunta.

La discriminació es fa palesa pertot arreu i moltes persones amb discapacitat veuen limitat el seu accés a llocs d’oci, com les discoteques i els cinemes. “De vegades no els hi deixen entrar perquè no tenen l’aparença que es considera adequada”, apunta Núria Jiménez, una altra de les treballadores socials que s’ocupa del tema dels drets. “Hem d’aconseguir que hi puguin participar com qualsevol altra persona”, afegeix. Hi ha normes que sí que hi són “sobre el paper”, però que “en la pràctica no es compleixen, com el dret a l’habitatge digne o a l’accessibilitat intel·lectual”, continua.

La no-discriminació, l’igual reconeixement davant la llei, la llibertat, la seguretat, la protecció contra l’explotació, la integritat personal, la llibertat de desplaçament, el dret a viure amb independència, la llibertat d’expressió, el dret a la privacitat, l’educació i el treball són algunes de les temàtiques que es tracten en les reunions periòdiques per tal de sensibilitzar els discapacitats i el seu entorn.

“Avui no és dia per a discapacitats”

José Manuel Quiles conta el cas concret d’un dia que va voler anar a una piscina. “Anava amb amics i ens varen dir que aquell dia no era per a discapacitats, que provàssim l’endemà”, explica. “Jo vaig dir que no portàvem cap cadira de rodes ni cap persona amb dificultats, però després vaig veure que la persona que no ens deixava passar es referia a discapacitats intel·lectuals”, continua José Manuel. “Només ens volíem banyar. No tenc cap malaltia de la pell ni hauria embrutat l’aigua. Encara no entenc per què no ens varen voler deixar passar”, lamenta.

José Manuel també va haver d’afrontar una situació complicada quan el varen fer fix a la la feina i els companys el varen acusar de tenir avantatge pel fet de ser discapacitat.

El seu amic Joan Segovia, que treballa a la impremta de la Fundació Amadip Esment, té molt clar que dir les coses és la primera passa per arreglar els problemes. “Si alguna vegada m’impedeixen alguna cosa, ho diré. Hi ha persones que callen perquè tenen por o vergonya, depèn de la situació de cadascú”, explica. “A la feina no parlen perquè pensen que no aconseguiran res. La meva experiència és que he solucionat allò que em preocupava parlant-ne”, afirma.