El dilema d'Esquerra: tres possibles finals per a la malversació

El 2015 Mariano Rajoy va modificar la malversació amb dues novetats principals: ja no calia haver-se enriquit personalment i l’investigat podia ser condemnat per haver causat “perjudici al patrimoni públic”. Les penes se situaven entre 2 i 8 anys de presó, ampliables a 12 en casos greus.

L’esmena que els republicans van fer pública divendres mantenia les penes actuals, però fixant el requisit del “lucre personal o de tercers”. S’hi afegia un article 432 bis contra els que fessin un ús “particular” del patrimoni públic. Uns canvis que, segons la interpretació d’ERC, despenalitzarien l’1-O.

La contraproposta dels dos partits del govern de coalició penalitza l’ús irregular de fons dins l’administració, encara que no hi hagi lucre personal. Ho fa, això sí, amb unes penes inferiors a les de l’actual Codi Penal: la pena màxima se situa en quatre anys de presó i sis d’inhabilitació.

Si Esquerra defensa la seva esmena fins al final i no accepta entrar a negociar el text alternatiu del PSOE i Unides Podem, cap de les dues propostes tindria possibilitats d'obtenir la majoria absoluta que requereix qualsevol modificació del Codi Penal en tant que llei orgànica. Això vol dir que el redactat de la malversació -com a mínim pel que fa als casos en què no hi ha lucre personal- quedaria com està en l'actual llei, és a dir, tal com el va deixar el govern de Mariano Rajoy el 2015 i, per tant, amb penes més altes que es continuarien aplicant als ja condemnats per l'1-O i es mantindrien per als que encara han de ser jutjats pel referèndum i estan acusats de malversació, com ara l'expresident Carles Puigdemont i el diputat d'ERC al Parlament Josep Maria Jové.

Un altre escenari és que Esquerra acabi acceptant la proposta del PSOE i Unides Podem tal com està redactada. No seria de grat per als republicans, que haurien d'assumir validar una llei que implícitament considera delictius els fets de l'1-O. Però per als d'Oriol Junqueras podria acabar sent un mal menor, perquè l'alternativa seria mantenir vigent una norma, l'actual, que permet als jutges imposar penes més altes als encausats pel referèndum que s'enfronten a acusacions per malversació. En concret, i a falta de veure la lletra petita de la proposta dels socialistes i Unides Podem, la diferència és entre els 12 anys de pena màxima que preveu la llei actual i els 4 que preveuria la nova norma.

Un altre escenari possible és que les converses entre el PSOE i Esquerra acabin portant a una entesa que derivi en una proposta a mig camí entre l'esmena dels republicans i el text presentat pels socialistes. Aquesta negociació, que els socialistes voldrien deixar tancada aquest dilluns al debat en ponència, però que podria seguir viva fins dijous quan la llei es voti al ple, permetria trobar un equilibri que anés des d'un redactat més concret dels diferents graus delictius que limités la capacitat d'interpretació dels jutges a una reducció més gran de penes.