Antonio Baños trasllada als diputats la seva intenció de dimitir

BarcelonaLes cares llargues dels cupaires en sortir de la reunió ho deien tot. El procés sobiranista va trencar el PSC, va desfer CiU, va desdibuixar ICV i ara tensiona al màxim la CUP. A l’assemblea de Sabadell ja es va veure que la formació estava totalment dividida a parts iguals entre els partidaris i els contraris de fer Artur Mas president. La diabòlica xifra dels 1.515 partidaris de cada opció es tradueix ara en una divisió del grup parlamentari que arriba a la màxima expressió quan, després que la formació hagi anunciat el seu 'no' a la investidura de Mas, Antonio Baños, cap de files de la CUP, ha traslladat als altres diputats la intenció de dimitir.

Ell vol fer un pas enrere i explicar-ho públicament a través d’una carta, però els seus companys de grup intenten que recapaciti i no prengui una decisió en calent que transmetria una dura imatge de fractura interna de la formació anticapitalista. Menys encara en un escenari que probablement pot acabar en unes noves eleccions al març. "No tothom estava alineat amb les mateixes posicions. Tots necessitem el nostre moment per refer-nos", va assegurat la diputada Gabriela Serra en ser preguntada per la voluntat de Baños de plegar. De portes enfora, la CUP s’ha esforçat al Parlament a mantenir el veto a Mas, però en realitat els deu diputats, que no tenien dret a vot a la reunió per prendre la decisió definitiva, no eren un bloc homogeni.

Un grup parlamentari dividit

Baños –i altres diputats com Julià de Jòdar, Albert Botran i Sergi Saladié– apostava per l’acord amb Junts pel Sí. De fet, ell va rellevar David Fernàndez com a cap de la candidatura i tots dos compartien la tesi de facilitar la investidura de Mas, tal com l’exdiputat va defensar en un article a l’ARA al qual el mateix Baños va donar suport. El 'no' al president de la Generalitat, en canvi, l’han liderat Anna Gabriel i altres electes, com Josep Manel Busqueta. També Benet Salellas estava alineat amb l’opció de no fer Mas president, tot i que, davant d’una situació extrema, apostava per un 'sí' crític consensuat amb els del 'no' que finalment no s'ha produït. És per això que Salellas no ha volgut comparèixer en la roda de premsa per explicar la decisió presa.

Ara que havia aconseguit un suport històric a les urnes, la formació de l’esquerra anticapitalista ha d’encarar el seu moment més crític. Un punt d’inflexió que reconeixen que marcarà un abans i un després. "Ens han guanyat la batalla, ens han partit, ara hem de reconstruir-nos i recol·locar totes les peces", deia un dels membres de la CUP en sortir de la reunió. Han quedat tocats, però malgrat tot la consigna de les 93 persones que han assistit a la reunió definitiva és la d’evitar que la CUP es trenqui. "Aquests tres mesos de debat i tensions que portem ens han de servir de lliçó per no fer cap bajanada", advertia un dels diputats. I és que, tot i reconèixer que la formació pateix un desgast i que no tothom està satisfet amb la decisió presa, cal tancar files per retenir al màxim d’efectius. "La CUP no es trencarà, però s’esquerdarà. Cosirem les ferides amb el temps, però estem decebuts", admetia un membre del secretariat.

I és que, per molt que els partidaris d’investir Mas es veiessin abocats a acceptar la decisió de la majoria, ha estat inevitable l’allau de reaccions en públic i a través de les xarxes socials de membres electes de la CUP. Dirigents com l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, o els regidors David Caldeira (Arenys de Mar) i Lluc Salellas (Girona) han expressat desacord o resignació. I partidaris del 'no' a Mas reconeixen que tampoc han aconseguit imposar el seu relat i fer quallar el perquè del seu veto. Debilitats i abocats a uns nous comicis, els queda, almenys, el consol de la coherència.