Al bressol acadèmic de Podem a Madrid no els espanta el procés

Pozuelo de Alarcón (Madrid)Si en algun lloc tenen eco els discursos políticament incorrectes o radicals és la Facultat de Polítiques i Sociologia de la Complutense. És a Pozuelo de Alarcón –un dels municipis més rics de la Comunitat i on el PP i C’s es reparteixen 19 dels 25 regidors del plenari–, però les idees que irradia l’edifici no tenen res a veure amb la dreta. Només cal entrar-hi. Aquesta setmana hi ha unes Jornades d’Economia Crítica sobre “l’anàlisi econòmica dels límits del capitalisme”, i tindrà èxit el curs 'Pensaments radicals contemporanis' –ofereixen dos crèdits acadèmics per assistir-hi–. En serà ponent el diputat de Podem Íñigo Errejón, que va ser alumne i investigador a la facultat. Igual que Pablo Iglesias i Carolina Bescansa. Allà encara hi fa classes Juan Carlos Monedero, vers lliure de la formació.

A mesura que el procés avança, els seus actors assumeixen que només hi ha complicitats a l’esquerra alternativa. El departament de polítiques de la UCM organitzava ahir amb el Diplocat, l’ens de diplomàcia pública impulsat pel Govern, una jornada d’anàlisi del procés. No es tractava de convèncer ningú, sinó d’explicar-se i contrastar opinions. I es va poder fer. Belén Murillo, politòloga madrilenya feta a la 'Complu' i de l’ANC, es va mostrar orgullosa que es vegi que “hi ha un altre Madrid que no té problemes per debatre en un clima democràtic”.

Defensant els “estats ibèrics”

A la cinquantena d’assistents a la jornada entre alumnes, professors i algun passavolant només els van interrompre cinc estudiants que es van posar davant dels ponents amb cartells contra l’acció exterior catalana, la corrupció de CDC o el fet de recórrer al FLA. També va aparèixer alguna pintada de Falange de bon matí. Es va esborrar ràpid però tampoc hauria alterat el clam esquerrà de les parets de l’edifici.

La taula política es va celebrar amb absències. Ciutadans, el PSC i el PP van declinar debatre amb En Comú Podem, ERC, CDC i la CUP el gran tema de la política catalana. Jaime Ferri, professor de la facultat i dinamitzador i moderador de la jornada, ho va lamentar. “Ens han argumentat que no hi havia el clima precís per defensar les seves posicions”, va assegurar després d’explicar que, com en altres casos, s’havien “rebut pressions per no fer l’acte”. Aquest cop sense èxit, però.

El delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, va indicar que l’independentisme és aquí “per quedar-s’hi”. Raimundo Viejo, de Podem, avisava del risc que mudi en “processisme” i cridava a donar valor al fet que ells plantegin “una identitat espanyola que no es basa a eliminar la plurinacionalitat”. Mentrestant, Santiago Vidal (ERC) i Míriam Nogueras (CDC) s’esplaiaven en el procés constituent. El jutge guanyava complicitats fent vots “perquè la futura República Catalana s’assembli a l’espanyola” i posava damunt la taula una “confederació d’estats ibèrics”. Arrufat afirmava que el procés “va de sobirania, democràcia i justícia social”.

Discursos menys extemporanis

En el torn acadèmic, dues reflexions interessants. Mercè Barceló, de la UAB, recordava que el dret a decidir no està reconegut a la Constitució “com altres que s’han concedit, com ara el matrimoni homosexual”, i un professor de la casa, José Luis Villacañas, deia que la unitat d’Espanya és “mística”: “Introduir a la Constitució un principi místic és una forma de definir la síndrome de la nació tardana, de la inseguretat històrica”, va etzibar. Coses que es poden dir a la 'Complu' però que cada cop són menys extemporànies.