Buch defensa el dispositiu policial del 29-S i l'1-O i només admet "dubtes" en actuacions "individuals"

BarcelonaEl conseller d'Interior, Miquel Buch, ha comparegut aquest dimecres al Parlament per explicar l'actuació policial duta a terme pels Mossos d'Esquadra en les manifestacions del 29 de setembre i l'1 d'octubre, en una intervenció en què ha defensat l'actuació dels agents, l'organització i la dimensió dels dispositius policials i ha acceptat analitzar alguns "dubtes" generats per actuacions "individualitzades" dels agents.

Les dues concentracions van desembocar en càrregues policials contra els manifestants independentistes: la primera, mentre aquests intentaven boicotejar una manifestació del sindicat de policies espanyoles Jusapol (en què es van homenatjar els agents que van reprimir l'1-O a Catalunya), i la segona quan centenars de persones van intentar accedir a l'interior del Parlament de Catalunya, després de saltar les tanques que els impedien acostar-s'hi. En la seva intervenció, Buch ha afirmat que l'objectiu del dispositiu policial era garantir "la seguretat i el dret de manifestar-se" dels ciutadans. "¿Es va complir? Crec que sí", ha assegurat. D'altra banda, Buch ha recalcat el caràcter "pacífic" de la gran majoria de les manifestacions independentistes, ha agraït la feina dels agents i ha destacat que la gran majoria dels activistes "no van formar part" d'accions "violentes".

El conseller ha fet una descripció dels fets que van tenir lloc el 29-S i l'1-O que van provocar les càrregues dels agents. Pel que fa a l'1-O, Buch ha recordat que durant la jornada hi va haver 270 concentracions i accions dels activistes a Catalunya i que "la gran majoria es van desenvolupar de manera pacífica". A Barcelona hi havia 10 manifestacions comunicades i altres de no comunicades. "Es van establir tot un seguit de mesures en diferents punts i espais de la capital", afirma. "La convocatòria de l'ANC es preveia multitudinària i, com és habitual, de baix risc", i tot i així es va col·locar un reforç de dispositius físics i dotacions policials als edificis susceptibles. Pel que fa al Parlament i la prefectura de Via Laietana, es van assignar quatre equips d'ordre públic al Parlament i un perímetre de seguretat al primer lloc, i al segon es va posa una línia de tanques de protecció, així com una dotació. També hi havia tretze dotacions de "reacció" als llocs pròxims a l'entrada.

A partir d'un cert moment, el conseller ha descrit com a "part del gruix de la manifestació es va desplaçar per Via Laietana, sense capçalera", mentre que la resta va discórrer pel carrer Trafalgar (el recorregut autoritzat per Interior). Allà, un grup va dirigir-se a fer increpacions davant la façana de la prefectura de la Policia. Un equip d'ordre públic va anar cap als fets, i dos mes a la plaça Millet. Es van donar ordres als manifestants per megafonia i finalment es va procedir a intervenir per dispersar els manifestants mitjançant càrregues policials.

Respecte a la manifestació davant del Parlament, Buch ha recordat que, un cop acabada la gran majoria dels assistents (180.000 segons la Guàrdia Urbana) van abandonar el parc. El romanent de la manifestació (uns centenars de persones) es va quedar a lloc i va superar la línia de tanques de la façana del Parlament. També ha afirmat que es va sol·licitar "l'enllumenament del parc per una millor visió de l'entorn", es van sol·licitar "altres dotacions d'ordre públic", una ABP, i es van concentrar "10 dotacions i es va demanar un reforç de 10 unitats de seguretat ciutadana". Un cop constatada "l'actitud hostil" dels manifestants "es van tancar les portes del Parlament", en un replegament plantejat com una estratègia per comprovar si la no presència policial "apaivagava l'actitud dels manifestants".

Fins que no van trencar vidres de la porta i van intentar forçar l'entrada, els Mossos no van intervenir, ha afirmat Buch. La maniobra de dispersió (feta per desenes de furgons de la Brimo, un helicòpter i els agents de seguretat ciutadana), afirma, "es va portar a terme amb eficàcia i proporcionalitat". En aquest sentit, ha recordat que els manifestants dispersats van llançar objectes també pels voltants del passeig Lluís Companys, i que no va ser fins estona després que es va tenir la manifestació controlada.

Manifestació de la pintura del 29-S

Pel que fa a la manifestació del 29-S, en què els independentistes van intentar boicotejar la concentració de la policia espanyola, Buch ha afirmat que Jusapol havia informat la conselleria de la manifestació amb l'objectiu de demanar l'equiparació salarial entre cossos, i que es va "saber després a través de les xarxes socials" que el sindicat faria un homenatge a l'operació Copèrnic que va reprimir l'1-O. El conseller ha dit que el dispositiu es trobava compost per equips de Brimo i Arrow que es van col·locar en punts estratègics per evitar que les dues manifestacions, de sentit contrari, es trobessin. "Es van situar equips d'ordre públic a tots els carrers adjacents a la Via Laietana, l'accés a la Rambla i Portal de l'Àngel", ha afirmat, i ha recordat que mitjans aeris, Tedax i altres professionals van donar suport al dispositiu en una situació "complexa" per la coincidència de grups antagònics al centre de la ciutat.

"Els manifestants de Via Laietana i la plaça de l'Àngel van pressionar el dispositiu policial", i un petit grup "va llançar pintura, objectes, per accedir a la manifestació on era a la prefectura superior de policia". Com que no hi van poder arribar, Buch ha descrit com una part dels manifestants es van dirigir a la Rambla, on, afirma, també hi va haver "llançament d'objectes" contra els agents. "Finalitzada la manifestació de Jusapol, un grup de 20 o 30 persones van pujar a plaça Catalunya per la ronda Sant Pere, on entre 200 i 300 activistes independentistes els van increpar, i la Brimo i Arrow va intervenir", ha dit. A continuació es van fer sis detencions, i una posteriorment a Igualada, d'una persona que havia participat a la protesta de Jusapol.

En el mateix sentit, Buch ha respost per què no es va prohibir la manifestació de Jusapol: "Més enllà de les meves conviccions personals hi ha el marc legal, i una llei orgànica reguladora del dret a reunió que estableix que les autoritats estan obligades a protegir les manifestacions davant els que tracten d'impedir el dret lícit de manifestació". En el mateix sentit, ha insistit que "no es podia prohibir la manifestació perquè no es donaven els supòsits per fer-ho", afirma. "Una prohibició no tenia cap possibilitat d'un recorregut jurídic amb èxit", ha sentenciat.

Avui mateix el Parlament ha aprovat ,a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), una condemna dels "actes violents o incendiaris" contra seus de partits polítics, sindicats o associacions, així com les "amenaces i agressions" contra grups o individus. El text aprovat a proposta del grup PSC-Units també rebutja els "actes vandàlics o violents que s'han produït en el context de concentracions i manifestacions celebrades en els últims mesos".