Torra proposa un front comú per l’autodeterminació a les europees

Urkullu insta el president a aprofitar les majories al Congrés per a la reforma plurinacional

El president Torra durant la seva conferència avui a Sant Sebastià
Núria Orriols
15/11/2018
5 min

BarcelonaUnitat de catalans, bascos, gallecs, valencians i mallorquins per defensar el dret a l’autodeterminació a Europa. Aquesta és la proposta que va llançar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, des de Sant Sebastià -en una conferència organitzada per la plataforma sobiranista Gure Esku Dago- per concórrer a les eleccions europees de l’any que ve. “¿Podem portar la veu lliure dels pobles a l’Europa dels estats? ¿Podem trobar-nos bascos, catalans i gallecs i avançar tots a la vegada per fer sentir les nostres veus a la Unió Europea?”, va preguntar-se el cap de l’executiu. Una proposta que el cap de setmana ja havia llançat el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que escoltava el president de la Generalitat des de la primera fila i amb qui s’havia reunit prèviament. De fet, Otegi es va trobar el 7 de novembre, just fa una setmana, amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo, que dimarts també va llançar la idea d’una llista unitària amb Oriol Junqueras al capdavant i ell de número dos a Europa. “Es poden constituir aliances des de la CUP fins al PNB”, defensava Otegi dilluns al diari Gara.

Ara bé, per fer realitat la proposta Torra haurà de convèncer primer els seus socis de govern, ja que ERC ha rebutjat fins ara qualsevol fórmula unitària als comicis. De fet, els republicans estan en negociacions amb Bildu i el BNG per forjar una candidatura a les europees, ja que han sigut els seus aliats habituals en aquests comicis. Tot i que fonts d’ERC apunten que les converses estan avançades per arribar a un acord, des de Bildu -on el coordinador general, Arnaldo Otegi, aposta per una llista més transversal- no donen per tancat el pacte. D’altra banda, el president també haurà d’abordar la proposta amb el PDECat si vol tirar-la endavant: dilluns el seu president, David Bonvehí, va marcar distàncies amb la proposta d’Otegi. Al seu torn, la CUP no ha aclarit encara si es presentarà a aquests comicis i, en cas de fer-ho, prioritza acords amb Andalusia.

En el seu primer viatge oficial a Euskadi, el president Torra va protagonitzar una agenda intensa, ja que, a banda de la conferència, va mantenir la seva primera trobada amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, l’home que es va erigir com a principal mediador entre la Generalitat i l’Estat l’octubre de l’any passat. Des de llavors -un cop fracassat l’intent d’evitar la declaració d’independència i el 155-, la relació del lehendakari amb la Generalitat ha estat marcada per la distància i, en el cas de JxCat, fins i tot per la fredor, ja que s’havia mostrat contrari que Carles Puigdemont governés des de l’exili. Ahir Torra i Urkullu van aparcar aquestes diferències per escenificar bona sintonia entre les dues institucions, però van tornar a constatar els “ritmes diferents” entre el Procés i la política basca: mentre que el lehendakari va traslladar a Torra la necessitat d’“aprofitar” les majories actuals del Congrés i assegurar la “distensió” en el conflicte avançant cap a un reconeixement de la “plurinacionalitat” de l’Estat, el president de la Generalitat va mantenir que la solució al cas català només passa per un referèndum que inclogui l’opció de la independència.

Segons fonts coneixedores de la trobada, que es va celebrar des del “respecte” institucional i la “cordialitat”, Ukullu va plantejar a Torra recuperar la Declaració de Barcelona. Un document signat ara fa vint anys a la capital catalana entre forces nacionalistes basques, catalanes i gallegues -CDC,el PNB i el BNG- per aconseguir la “plurinacionalitat” de l’Estat. Davant de la proposta d’Urkullu de recuperar aquest “esperit”, el president de la Generalitat va traslladar-li que Catalunya està en una altra etapa. En la compareixença conjunta després de la reunió, va assegurar que això és “pantalla passada”. També la reforma de l’Estatut que proposa el president espanyol, Pedro Sánchez. A més, va reivindicar el referèndum de l’1-O i també la declaració d’independència del 27 d’octubre, que el mateix Urkullu, situat al seu costat, es va esforçar a evitar.

Tot i que el lehendakari va posar en valor la correlació de forces actual al Congrés, Torra va replicar que fins ara Sánchez no ha demostrat ser diferent de Mariano Rajoy. “La resposta han sigut 214 anys de presó”, va etzibar en relació a la petició de penes de la Fiscalia als líders independentistes empresonats. A més, en una entrevista a EITB, va assegurar que “no li preocupa” la governabilitat a l’Estat. “Què ha canviat respecte al PP?”, va insistir ahir el cap de l’executiu. També va treure ferro a una possible tornada de la dreta a la Moncloa i a una altra suspensió de l’autonomia impulsada pel PP i Ciutadans. “A mi el 155 no em traurà de la presidència de la Generalitat. La sobirania recau en el poble català”, va sentenciar.

Tot i això, el president es va mostrar disposat a “dialogar” amb l’Estat i va tornar a oferir mà estesa a la Moncloa: tal com va proposar dimarts la portaveu, Elsa Artadi, va oferir fer una cimera de “govern a govern” el 21 de desembre a Barcelona aprofitant que el consell de ministres es reunirà a la capital catalana. “Estem estirant tots els fils”, va afirmar en relació a la possibilitat que Madrid accepti un referèndum acordat a Catalunya.

Front per la llibertat dels presos

En el que sí que van coincidir els dos presidents va ser a carregar contra l’aplicació del 155 i la presó preventiva dels líders independentistes. Torra va començar la compareixença convidant Urkullu a visitar el Palau de la Generalitat, reunir-se amb Puigdemont a l’exili i visitar tots els presos polítics. L’oferiment pretenia acabar amb la polèmica dels últims mesos, ja que JxCat va expressar el seu malestar quan el lehendakari només va visitar l’exvicepresident Oriol Junqueras a Lledoners. Urkullu va recollir el guant i es va mostrar disposat a visitar tothom que l’hi demani, i va constatar que la presó preventiva “no té sentit humà”. També va voler fer pinya amb Torra a l’hora de denunciar l’aplicació del 155, afirmant que va “menystenir” l’autogovern i representa un precedent que posa en risc tant l’autonomia de Catalunya com del País Basc. Malgrat el marcat paper d’Urkullu l’octubre passat i les declaracions de Torra reivindicant la proclamació de la República, en la reunió dels presidents no es va abordar la qüestió. “No es va voler remenar el passat”, asseguren fonts de l’entorn del president, que també afirmen que Torra i Urkullu van coincidir que Sánchez no podrà tirar endavant els pressupostos. Davant el no dels independentistes, el PNB es decanta per rebutjar uns comptes que no aconseguiran reunir la majoria al Congrés. Malgrat la unitat contra la repressió amb Urkullu, Torra va exhibir més sintonia amb el sobiranisme civil basc i Otegi, amb qui, a banda de reunir-se a la tarda, també hi va sopar.

El president no va voler marxar d’Euskadi sense donar un consell a l’independentisme basc: va receptar a les entitats que promouen consultes populars -aquest cap de setmana a Sant Sebastià-“unitat” i “coordinació” per arribar , va dir, “a les portes” de la independència. Ara el president intentarà aplicar la mateixa fórmula a Catalunya.

stats