La moció de Cs contra Torra fracassa al Parlament: Roldán només aconsegueix el suport del seu partit i el PP

JxCat, ERC, comuns i CUP (76 diputats) s'hi oposen i el PSC (17) opta per abstenir-se

Lorena Roldán, durant el debat de la moció de censura de Cs contra Torra
Q. Bertomeu / N. Orriols / A. Mascaró
07/10/2019
6 min

BarcelonaFracassada la moció de censura de Ciutadans contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Aquest dilluns, cap a quarts de vuit de la tarda, el Parlament ha tombat la candidatura de Lorena Roldán a la presidència del Govern, ja que només ha rebut els vots de Cs i del PP, 40 diputats de 135. Així doncs, el grup de Roldán s'ha quedat lluny d'aconseguir la majoria absoluta de la cambra catalana necessària per desbancar el cap de l'executiu independentista, ja que s'hi ha oposat JxCat, ERC, els comuns i la CUP (76) i el PSC (17) s'ha abstingut, per la qual cosa ha esdevingut el blanc del partit taronja durant bona part del debat.

El matí, la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha defensat la moció de censura contra el president de la Generalitat com un "imperatiu moral". "És una obligació per a qualsevol demòcrata, qualsevol constitucionalista", ha afirmat passant la pilota al PSC, que s'ha convertit en un dels principals destinataris de les crítiques, malgrat que Cs tampoc n'hagués tingut prou amb els vots dels socialistes per imposar la seva majoria davant el sobiranisme. Amb la certesa que perdria la iniciativa parlamentària per manca de suports (amb només 40 vots a favor), Roldán ha fet servir la moció com a altaveu d'un partit que, amb les enquestes en contra, busca reivindicar-se com a flagell de l'independentisme de cara al 10-N. Per això, el president del partit, Albert Rivera, i la portaveu del grup al Congrés, Inés Arrimadas, eren aquest dilluns a l'hemicicle com a espectadors. També ha estat una eina per donar visibilitat a la mateixa Roldán, futura candidata de Cs a Catalunya i encara poc coneguda per bona part dels votants.

"Estan en joc els drets, les llibertats i la seguretat de tots els catalans", ha assegurat, i ha acusat Torra d'un nacionalisme "xenòfob" i de donar ales "a la violència". El discurs de la candidata ha estat dur, però el seu to ha estat més tranquil que en l'últim ple, quan va ensenyar una fotografia de les víctimes de l'atemptat d'ETA a Vic i va cridar Torra a no "oblidar mai fins on pot arribar l'odi i la fractura". Roldán, que avui es volia perfilar com a alternativa a la presidència, ha acusat el cap de l'executiu de viure en una realitat paral·lela, equiparant-lo amb el Quixot. "Senyor Torra, no és una república, és un cop d'estat –ha afirmat–. No és el molt honorable Puigdemont, és un pròfug de la justícia. No són presos polítics, són delinqüents. No és la revolució dels somriures, són explosius. No són màrtirs, són presumptes terroristes". "Obri els ulls: no són gegants, són molins", ha sentenciat.

Fernando de Páramo, Inés Arrimadas i Albert Rivera, aquest dilluns al Parlament durant el debat de la moció de censura a Quim Torra presentada per Ciutadans

En la seva presentació com a presidenciable –en la quarta moció de censura de la història de la cambra–, Roldán ha recordat la seva antecessora en el càrrec i candidata de Cs al 10-N, Inés Arrimadas, que era a la tribuna de convidats. "Gràcies per ensenyar-me el camí –li ha dit–. Tu vas ser la primera dona a guanyar les eleccions a Catalunya i jo la primera que es presenta per ser presidenta de la Generalitat". De fet, una de les crítiques (internes i externes) que Arrimadas va rebre durant el seu període com a líder de Cs a Catalunya va ser no haver-se presentat (com a líder de la força més votada el 21-D) com a candidata a la presidència de la Generalitat. També va rebutjar reiteradament (malgrat la insistència del PP i contra el criteri d'alguns membres de Cs) presentar una moció de censura al Govern, en considerar que el fracàs d'una votació sense suport evidenciaria la feblesa d'un partit que durant aquesta legislatura ha tret pit de ser l'opció majoritària dels catalans.

En la primera intervenció del debat, el president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha insistit que la llei electoral afavoreix els partits independentistes i impedeix, per tant, que la moció de censura tingui opcions de prosperar. "Hi ha una majoria al separatisme en virtut de la llei electoral que en 40 anys no ha interessat canviar a ningú", ha dit (un canvi en les circumscripcions beneficiaria el bloc constitucionalista però no Cs, que perdria un escó, fets els càlculs). Carrizosa ha estat encara més bel·ligerant contra els socialistes, acusant-los de posar-se al costat dels que "aplaudeixen la violència". "Ells –l'independentisme– diuen «Ho tornarem a fer». Nosaltres diem que «Ho tornarem a frenar». Els socialistes diuen... Els socialistes no diuen res", ha conclòs Carrizosa.

També el president del partit taronja, Albert Rivera, ha reivindicat el discurs de Roldán com a "històric". "Avui s'ha parlat de convivència, no de violència", ha assegurat en una atenció als mitjans, en què ha acusat el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, d'"equivocar-se d'adversaris": "L'adversari és el senyor Torra", ha dit.

Cs no s'ha dirigit en gairebé cap moment als comuns. Només després de la intervenció de la líder de la formació, Jessica Albiach (que ha titllat la moció de "farsa"). Roldán ha respost afirmant que no li "estranya" el seu no a la moció de censura. "Vostès sempre han preferit atacar el constitucionalisme. Sempre han estat a la foto dels que volen liquidar Espanya, i avui tampoc estaran a l'altura", ha assegurat.

Cs presenta les seves propostes

Roldán ha censurat Torra, però també ha aprofitat la seva intervenció (sense límit de temps) per defensar el pla de govern que planteja. En un dard a l'executiu català (que arriba a la moció sense majories estables, sense pressupostos i a l'espera de l'1-O), la candidata s'ha compromès a "aprovar uns pressupostos" si governa. "Es respectaran les lleis", ha dit com a primer punt del seu programa de govern: "Farem una auditoria per saber quants diners han gastat en les seves il·legalitats, ni un euro dels catalans servirà per embrutar la imatge d'Espanya". La candidata ha carregat també contra la gestió dels mitjans públics catalans i s'ha compromès a garantir "la neutralitat de les institucions", impedint que llueixin llaços grocs.

En el mateix sentit, la líder de Cs s'ha compromès amb una "sanitat pública universal i de qualitat", i ha acusat l'independentisme d'haver "abandonat" el sistema sanitari. Pel que fa a l'educació, ha carregat contra els "barracons" a les escoles i ha defensat la fi del model d'immersió lingüística, que al seu entendre està "obsolet, caduc". La líder de Cs ha promès mesures contra la precarietat i l'atur, i ha defensat un "pacte per prioritzar els serveis socials a Catalunya", els "lloguers socials" i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, els LGTBI i les dones. Roldán ha defensat també una de les apostes del partit taronja, la gestió subrogada, una iniciativa polèmica i que no compta amb el suport de nombroses organitzacions feministes.

Alejandro Fernández (PP), a Roldán: "Espero que no arribi tard la moció"

El president del PP a Catalunya, Alejandro Ferández, ha defensat la moció de censura contra Quim Torra com una manera d'unir el constitucionalisme contra el nacionalisme. "És urgent restablir l'ordre i les amenaces davant dels disturbis després de la sentència", ha defensat Fernández. En aquest sentit, ha tornat a carregar contra el PSC per la seva abstenció en el debat d'avui: "Avui, senyor Iceta, ha fet un paperot, no té justificació ètica ni moral el que ha fet".

Alejandro Fernández, en la seva intervenció al Parlament

Alejandro Fernández també ha enviat un dard a Ciutadans. El dirigent popular ha recordat que va ser el PP qui va proposar al partit taronja que presentés una moció de censura contra Quim Torra –malgrat saber que no tiraria endavant–. "Veurem si no l'han presentat tard", ha afirmat Fernández, que assegura que encara té l'esperança de fer fora els independentistes catalans de la Generalitat. "El constitucionalisme no pot ser un moviment de protesta, sinó que ha de ser un moviment articulat", ha afirmat. Per a Alejandro Fernández, l'única manera de posar fi al Procés és que hi hagi una "alternança" a les urnes i que els nacionalistes "no governin a Catalunya".

stats