ERC admet "indicis" però no proves suficients que Bosch va encobrir l'assetjament a Exteriors

BarcelonaL'executiva d'ERC va tancar dilluns la carpeta dels presumptes assetjaments sexuals del cap de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias, a la conselleria d'Exteriors. L'exconseller, que va dimitir arran del cas destapat per l'ARA, ha quedat exonerat, sense cap sanció, i l'expedient s'ha acabat arxivant. Tot i això, des de la cúpula del partit assumeixen que el cas va ser "molt greu" i ha servit per fer un replantejament dels protocols de què s'havien dotat tot just uns mesos abans que esclatés. "Malgrat que el senyor Bosch era conscient que alguna cosa no estava bé, és veritat que no va saber veure, i no vull exculpar-lo, que allò era assetjament o eren uns fets greus. No vull que soni a excusa: que això passés a Exteriors, que ell ho permetés i no hi posés fi va ser molt greu", referma la diputada i vicesecretària de dones d'ERC, Raquel Sans, en conversa amb l'ARA. Sans ha volgut deixar clar que Bosch no ha estat sancionat perquè, malgrat que la comissió de garanties del partit ha trobat "indicis", no ha pogut acreditar que Bosch "encobrís" Carles Garcias.

Així doncs, el cas d'Exteriors ha servit a ERC per replantejar-se el protocol que havia aprovat el juliol del 2019. Hi haurà canvis. Per exemple, quan s'estigui investigant un cas, si apareixen indicis que afecten una altra persona, es podrà obrir una segona investigació d'ofici, sense necessitat d'una denúncia per part d'una víctima. En el cas d'Exteriors, la investigació estava centrada en Garcias i Bosch era una figura col·lateral, sobre la qual no girava l'expedient. Si ara es repetís un cas similar, es podria obrir una carpeta específica per a Bosch. El consell nacional del partit també haurà d'aprovar una modificació del temps que duren les investigacions. "Des que s'alerta el cas fins que s'obre un expedient només podrà passar una setmana", detalla Sans. Fins ara, aquesta primera part de la investigació per comprovar que hi hagi indicis suficients per obrir un expedient no tenia cap limitació temporal.

En declaracions a l'ARA, Sans admet que ERC també està replantejant-se si aquests casos s'han de gestionar internament dins del partit o o si s'ha de buscar que el procés compti amb professionals de fora, aliens a la formació. D'altra banda, la diputada vol remarcar la feina que està duent a terme el partit en aquest terreny i assenyala que 928 militants -inclosa l'executiva nacional- ja han fet una formació específica sobre feminisme. "Allò que era una broma de mal gust fa un any, ara no és tolerable. Això la gent ho ha d’entendre", sentencia.

El Govern demana un últim informe

El 26 d'agost, Funció Pública –que depèn de la conselleria de Polítiques Digitals– va proposar al Govern que sancionés l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch per aquest cas. Un mes i escaig després, però, l'executiu ha decidit demanar un últim informe al comitè assessor d'ètica pública abans de prendre cap decisió definitiva. Així ho ha explicat aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha dit que "vol arribar fins al final en aquest cas" però que, ara per ara, encara s'estan finalitzant els tràmits per tenir aquest últim informe. El comitè d'ètica està format pels membres següents: el secretari de Transparència i Govern Obert (Exteriors), la secretària de Funció Pública (Polítiques Digitals) i tres persones funcionàries, llicenciades en dret, amb rang orgànic de cap de servei com a mínim.

Segons les funcions que li són atorgades, aquest comitè té la funció d'"orientar i donar directrius amb la major precisió possible sobre els fets" que van motivar l'expedient sancionador de Funció Pública i de les "circumstàncies rellevants del cas". Unes facultats que exerceix a petició dels òrgans competents per incoar o arxivar sancions a l'administració, que en aquest cas és el Govern en ple.

En funció del contingut d'aquest informe, doncs, el consell executiu, format per consellers d'Esquerra i JxCat –amb majoria dels republicans–, prendrà la seva decisió, que aquest dimarts Budó no ha volgut avançar.

En aquest sentit, Sans ha aprovat que des del Govern s'investigui el cas d'Exteriors i s'arribi fins al final. "Qualsevol mecanisme que hi hagi per depurar responsabilitats i reparar les víctimes només l'hem d'aplaudir", ha defensat la diputada, que alhora demana que aquesta sigui la tònica habitual del Govern davant tots els presumptes casos d'assetjament sexual o laboral.

La cronologia del cas

L'ARA va destapar els fets el 9 de març. Esquerra va decidir cessar Garcias el 24 de gener com a cap de gabinet d'Alfred Boch, que en aquell moment era conseller d'Exteriors, per un cas d'assetjament sexual continuat a diverses treballadores del departament. L’episodi va generar un estira-i-arronsa entre el conseller, que va estudiar fins i tot recol·locar-lo, i el partit, que finalment es va acabar imposant i exigint a Bosch que l’acomiadés.

ERC va obrir un protocol intern a la formació a finals de desembre del 2019 per investigar la situació, però des de la conselleria d'Exteriors no es va activar el protocol existent a la Generalitat contra l'assetjament sexual. Aquest, de fet, és un dels motius pels quals Funció Pública en el seu expedient proposa sancionar, a part de Boch, també l'ex secretària general d'Exteriors Mercè Salvat, tot i que en aquell període estava de baixa de maternitat.

Pel que fa a Garcias, ni la Generalitat ni Esquerra han proposat sancions. Les conclusions de la investigació de Funció Pública apunten que la conducta de l'excap de gabinet del conseller "podria ser constitutiva d'assetjament sexual tipificat com a falta disciplinària molt greu o greu", tot i que el seu cessament impedeix que se li puguin exigir responsabilitats des de l'administració. En l'informe no es preveu recórrer a la via judicial. Pel que fa Esquerra, segons va argumentar ahir el partit, ja no se'l pot enjudiciar perquè ja no és militant, i la sanció que se li imposa és que no pugui tornar a militar al partit.