La Moncloa demana a Torra que "deixi clar el seu respecte a les lleis de la democràcia i l'estat de dret"
Impugnarà algunes resolucions del Parlament d'ahir perquè són un "atac a la convivència"
MadridLa imminent publicació de la sentència del judici del Procés i el nou front a l’Audiència Nacional amb els CDR consolida una nova etapa de tensió entre la Generalitat i la Moncloa. La crispació de dijous al Parlament va deixar pas ahir a una advertència de la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, al cap de l’executiu català, Quim Torra, després de l’aprovació de tres propostes de resolució al debat de política general que acabaran als tribunals. “Li demanem que deixi clar el seu respecte a les lleis de la democràcia i als principis de l’estat de dret, un fonament bàsic del qual és la separació de poders”, va exigir des de la sala de premsa del Palau de la Moncloa. Una frase que va sonar a advertència prèvia a l’aplicació del 155, però Celaá va destacar en diverses ocasions que no es donen les circumstàncies per activar-lo.
Les relacions entre la Generalitat i la Moncloa han passat per cicles canviants els últims anys, i actualment estan en la fase de la tensió i el distanciament. Si el desembre de l’any passat, a les portes de la Declaració de Pedralbes, el govern espanyol va ignorar una proposta de resolució del Parlament que declarava que Catalunya té dret a l’autodeterminació, ara emprendrà accions contra tres propostes de resolució aprovades dijous: la referida al compromís a liderar una resposta institucional a la sentència de l’1-O; la que insta a impulsar un acord nacional per l’amnistia “total”, l’autodeterminació i els drets civils, i la que demana la sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya. Per al govern espanyol aquestes iniciatives constitueixen una “clara extralimitació i un atac a la convivència”.
La fase d’allunyament entre el govern del PSOE en funcions i l’independentisme es produeix en plena precampanya d’unes eleccions que tornaran a estar marcades per Catalunya com a conseqüència de la resolució del Suprem. La dreta i l’extrema dreta espanyola ja preveien utilitzar el conflicte català com a ariet electoral, però el nou front a l’Audiència Nacional amb set membres dels CDR acusats d’integració en organització terrorista hi afegeix encara més ingredients. Ahir tant el PP com Cs reclamaven al PSOE que trenqués pactes de govern en ajuntaments i a la Diputació de Barcelona amb JxCat i ERC, però Celaá demanava no “barrejar” les coses i acusava la dreta d’“electoralisme”.
En aquest escenari preelectoral, però, els socialistes també intenten marcar perfil, en el marc d’una estratègia que busca arribar a votant provinent de Ciutadans. El CIS del setembre, publicat ahir, ja indicava aquest possible transvasament. Sota aquesta lògica, la Moncloa va decidir el mateix dijous al vespre comunicar una “decisió política”, la d’impugnar les resolucions simbòliques del Parlament, tot i que no es publicaran als butlletins i diaris oficial de la cambra catalana i la Generalitat fins d’aquí uns dies. Serà aleshores quan l’Advocacia de l’Estat n’estudiarà el contingut i es demanarà un informe al Consell d’Estat, que ja va desaconsellar portar al Tribunal Constitucional la reprovació de Felip VI fa uns mesos. Amb tot, aleshores Pedro Sánchez va tirar endavant el recurs. Preguntada per possibles accions contra la mesa per haver tramitat la iniciativa de la CUP que ratificava la moció de ruptura del 2015 -la que rebutja les “imposicions antidemocràtiques del Suprem i el TC”-, Celaá va afirmar que és una qüestió pendent d’abordar.
Els polítics, font de preocupació
La legitimació de la desobediència per part del Parlament coincidint amb l’empresonament dels CDR va dibuixar un panorama d’apocalipsi ahir a les principals capçaleres espanyoles, que també es va reflectir en les preguntes a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Malgrat la insistència, Celaá va demanar “serenor” i va assegurar que no hi ha cap “punt d’inflexió” en l’actitud de l’independentisme que justifiqui preparar una hipotètica intervenció de l’autonomia. “No tinguin cap dubte que si es donessin les circumstàncies per a l’aplicació del 155, aquest govern ho faria. Però no es donen”, va dir intentant tancar el debat la portaveu en funcions. A més, fonts de la Moncloa subratllaven ahir que la situació actual no és comparable amb la del 2017, quan es van tirar endavant les lleis de desconnexió. Ara es tracta de proposicions sense recorregut vinculant, puntualitzen.
En aquest mateix sentit, les mateixes fonts relativitzaven ahir la reacció popular que es pugui produir després de la sentència del Suprem i, de fet, Celaá insisteix sovint que només un 9% opta per la unilateralitat, basant-se en una enquesta del CEO de fa uns mesos. Més aviat, la principal preocupació de l’executiu espanyol són els dirigents dels partits independentistes, especialment Torra, per bé que les seves proclames no passen de “declaracions”. En qualsevol cas, Celaá li va reclamar “claredat” en la condemna de la “potencial violència” dels CDR, en la línia del que prèviament havia expressat a la SER Catalunya el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, “preocupat” perquè el “representant de l’Estat a Catalunya posi en dubte l’estat de dret”.
“Vergonya” al Parlament
Per la seva banda, Torra va replicar a Celaá a través de Twitter que les impugnacions són un “atac a la democràcia”, i li va adjuntar la declaració de la junta de portaveus de suport als CDR. Va ser l’últim acord d’una jornada al Parlament que ahir el president de la institució, Roger Torrent, va qualificar d’“espectacle lamentable”. Va coincidir amb la líder dels comuns, Jéssica Albiach, a l’hora de subratllar la “vergonya” que es va viure per les desqualificacions entre diputats, però tots dos van destacar l’actitud de Cs, que ahir -per boca del seu cap de files, Carlos Carrizosa- va tornar a comparar Torra amb ETA. La repressió judicial i el 10-N reforcen la tensió política.
La mesa, a judici del 19 al 22 de novembre
S’havien d’asseure al banc dels acusats del Tribunal Suprem juntament amb els líders independentistes processats per rebel·lió per l’1-O, però finalment el tribunal espanyol va decidir enviar aquesta part de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè fos aquest organisme qui jutgés els exmembres sobiranistes de la mesa del Parlament. Segons el que consideren la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, van desobeir durant la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió. Ara el TSJC ja ha fixat data al calendari: el judici se celebrarà del 19 al 22 de novembre en sessions de matí i de tarda.
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat demanen una condemna d’un any i 8 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Mireia Boya -a qui es permetrà declarar en aranès-, i un any i quatre mesos d’inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Joan Josep Nuet. Així, el judici contra els sis exparlamentaris començarà l’endemà del judici contra el president del Govern, Quim Torra, acusat de desobediència per haver mantingut els llaços grocs als edificis públics.