El Govern apressa Sánchez a reunir-se amb Torra i garanteix que no retirarà la pancarta de llibertat per als presos
La Generalitat es persona al TC en contra del 155 i se suma a la querella de Torra contra Rajoy
BarcelonaPrimera roda de premsa del consell executiu després de la fi del 155. La portaveu, Elsa Artadi, ha començat la seva primera compareixença recordant que l'última va ser la de Jordi Turull el 24 d'octubre, ara empresonat a Estremera. "Ell és qui hauria de ser aquí avui", ha sentenciat Artadi. Un inici per denunciar, ha dit, la "vulneració de drets" que es viu dins l'estat espanyol. La sessió del consell executiu ha començat a les 9.30 h del matí i, entre altres coses, ha decidit personar-se contra l'aplicació de l'article 155 acordat pel Senat el 27 d'octubre de l'any passat. Ho farà en els recursos que ja hi ha en marxa i que van interposar el Parlament i Podem.
Com ja va fer ahir Torra, Artadi s'ha mostrat partidària del diàleg i ha instat el nou president espanyol, Pedro Sánchez, a fixar urgentment una reunió. "Catalunya és un dels temes més importants que té Sánchez sobre la taula", ha dit Artadi, qua ha assegurat que a parer seu la trobada hauria de ser demà mateix. "Ens agradaria que el nou president ens expliqués quin és el seu aproximament a Catalunya; volem escoltar quin és el seu projecte", ha afirmat. De moment, doncs, seguiran els contactes entre els seus gabinets per posar a l'agenda la reunió.
Tanmateix, Artadi ha titllat d'"inquietant" el nomenament d'alguns ministres, com el cas del titular d'Interior, Fernando Grandre-Marlaska. I Màxim Huerta, pels seus tuits. "Estem sorpresos per algun nomenament però esperem que finalment sigui un govern progressista i que respecti els drets fonamentals", ha dit la nova portaveu. De fet, s'ha mostrat prudent. "Hem de veure si es faran perdonar els vots dels partits independentistes per estar al poder i exerciran encara una repressió més dura, o bé si obriran una nova etapa al govern espanyol", ha afirmat la nova portaveu.
En el que sí que creu que hi ha consens és en la recuperació de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional i de les quals Sánchez també s'ha obert a parlar.
El Govern es persona al TC per defensar les lleis suspeses
Artadi també ha anunciat que el Govern ha creat el comissionat del 155, anomenat comissionat pel desenvolupament de l'autogovern, que avaluarà els efectes d'aquest article i com fer un pla de xoc per combatre'ls. En aquesta línia, també impulsa l'Oficina de Drets Civils i Polítics sota l'empara del departament d'Economia i Vicepresidència.
"Hem recuperat la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya", ha dit Artadi, que ha remarcat que la Generalitat té ara capacitat de personar-se davant del Tribunal Constitucional. Una funció suspesa fins ara amb el 155, ja que el Govern estava sota les directrius de la Moncloa. La recuperació d'aquesta possibilitat afectarà, ha dit Artadi, dotze lleis impugnades al Tribunal Constitucional. És el cas de la llei sobre la universalització de l'assistència sanitària, la llei de comerç, la llei del canvi climàtic o l'última modificació de la llei de la presidència. No hi ha, en canvi, ni la llei del referèndum ni la llei de transitorietat jurídica, ja que Artadi ha argumentat que ja hi ha sentència en contra. "Hem d'estudiar què fem", ha dit, afegint que el Govern "no descarta res" però que ara està més "centrat" en les lleis socials.
La portaveu ha dit que espera que un govern del PSOE sigui sensible amb aquestes lleis socials i obri la porta a deixar que tirin endavant perquè "beneficien" a tota la població.
"La pancarta de llibertat per als presos no es retirarà"
Torra començarà demà divendres la roda de contactes amb tots els grups parlamentaris. A les 10 té previst reunir-se amb la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, i a les 12.30 es trobarà amb el cap de files del PSC, Miquel Iceta. Tanmateix, Arrimadas ja ha avançat que no hi assistirà mentre hi hagi la pancarta de "llibertat als presos polítics" a la façana del Palau de la Generalitat.
Una petició que el Govern no pensa satisfer. Artadi ha contestat que la pancarta no es traurà fins que els presos siguin lliures. "Si no són capaços de separar el que és la política i el que són els drets és el seu problema [...]. Torra mantindrà la mà estesa", ha afirmat. "Esperem que avui al llarg del dia canviï d'opinió", ha afegit, assegurant que es tracta d'un cartell per reclamar que es respectin els drets fonamentals.
Explicacions a Institucions Penitenciàries per les imatges dels presos
Sobre les imatges dels consellers empresonats que publica avui l'ARA, el Govern ha dit que reclamarà una investigació a Institucions Penitenciàries. "Volem demanar explicacions per la vulneració de drets. S'ha d'obrir una investigació pels consellers i per les famílies", ha asseverat Artadi.
Ha considerat que les imatges tenen un "gran impacte emocional" per a una part de la població, ja que mostren exconsellers empresonats des de fa mesos.
Els consellers se sumen a la querella contra Rajoy
Artadi també ha anunciat que els consellers se sumaran a la querella de Quim Torra contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy pel bloqueig al nomenament dels consellers presos i exiliats.
El president de la Generalitat va interposar la demanada penal contra el llavors president espanyol i també la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver-se negat a publicar la designació de Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín al 'Diari Oficial de la Generalitat'. Segons el Govern, la publicació era un acte obligatori i no hi havia marge per no fer-ho.
Torra la va interposar al Tribunal Suprem perquè Rajoy i Santamaría són diputats i, per tant, aforats.
Cartes als líders europeus
La portaveu també ha explicat que el president de la Generalitat, Quim Torra, enviarà una carta als líders europeus en què denunciarà la situació dels presos i exiliats i la "vulneració de drets fonamentals" que s'ha produït en els últims mesos.
Per a Artadi és clau que després de set mesos d'intervenció de la Generalitat s'expliqui a Europa què ha passat en aquest període i la resposta que ha donat el govern espanyol al Procés.
"No farem cap purga a Interior"
En campanya tant JxCat com ERC es van comprometre a restituir el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, però en la primera roda de premsa del consell executiu Artadi s'ha mostrat prudent. Ha dit que Trapero continua sent major –encara que no exerceixi– i ha deixat en mans del conseller Miquel Buch fer canvis en la cúpula de la policia. Preguntada directament per Ferran López, actual cap dels Mossos d'Esquadra també amb el 155, Artadi ha dit que la seva continuïtat seria valorada pel conseller. Ara bé, ha volgut deixar clar que el nou Govern "no farà cap purga" dins la policia catalana.
Trapero està investigat a l'Audiència Nacional per sedició per l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant les mobilitzacions del 20 de setembre davant el departament d'Economia i l'1 d'octubre.