Enganxada entre Puigdemont i Montserrat a l'Eurocambra: "Vostè va atemptar contra l'estat de dret"

EstrasburgL'Eurocambra ha discutit aquest dimecres sobre el futur d'Europa, en el marc de la proposta per redefinir la Unió que va impulsar el president francès, Emmanuel Macron. Els eurodiputats discuteixen sobre quins han de ser els pilars del club comunitari i quina ha de ser la participació, en això, dels ciutadans europeus. I és aquí on hi ha hagut un dels principals punts de fricció durant el plenari: entre els eurodiputats partidaris d'ampliar la democràcia directa a Europa i els que han apostat per reforçar l'Eurocambra i els càrrecs electes com a representants d'aquests ciutadans.

Al llarg d'aquest debat, s'ha produït una enganxada entre l'expresident Carles Puigdemont (JxCat) i l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat. Després que l'expresident defensés la participació ciutadana i la construcció d'una Unió de "drets" de ciutadania, la dirigent popular ha reclamat la paraula (a través de l'anomenada targeta blava) per replicar al de JxCat. A diferència d'ahir, Puigdemont sí que ha acceptat el debat.

"Vostè és un pròfug de la justícia que va atemptar contra l'estat de dret i va robar diners als ciutadans", ha reblat Montserrat en un to agre, recordant-li, en al·lusió al procés del suplicatori ja activat, que la immunitat no és "impunitat". "Se li aplicarà la llei, ningú d'aquesta cambra està per damunt de la llei", ha continuat la popular. "Perdi ja la por de fer front a les seves responsabilitats". Les acusacions, enmig del plenari, no han agradat a l'expresident, que ha exigit a Montserrat que "respecti" els tractats i no posi en dubte la seva "presumpció d'innocència". Així, ha demanat al PP que especifiqui quins són els delictes que ha comès quan no ha estat jutjat per cap tribunal.

Posteriorment, tant Puigdemont com Toni Comín s’han presentat als eurodiputats aquest migdia en una carta enviada en anglès on expliquen que han passat “una batalla legal tremenda pel reconeixement dels drets” dels seus votants. En el document detallen la situació judicial que han viscut tan ells com Junqueras a Espanya i recorden les resolucions del TJUE del 19 i 20 de desembre. Els eurodiputats puntualitzen que el Tribunal Suprem és l’únic a Europa que “ni acata ni accepta la sentència” i consideren que “viola la llei europea”.

En la missiva han assegurat que Espanya “té un problema” que “no és Catalunya” sinó que “el seu poder judicial interfereix en l’activitat política”. Els dos eurodiputats es presenten com “una oportunitat per assumir nous reptes” i defensen que volen resoldre el problema espanyol “amb una Unió més forta”. Per això proposen la creació d’una “llei electoral comuna” a tot Europa per evitar situacions com la seva i un “codi criminal comú” per a que el que no és considerat delicte en “cap altre” estat membre “no ho sigui considerat en un altre”. També emplacen als eurodiputats a reunir-se amb ells si volen conèixer la situació més a fons.

La referència de Tajani i González Pons

La intervenció de Puigdemont ha estat entre la del popular Esteban González Pons i just abans que parlés l'expresident de l'Eurocambra Antonio Tajani, ara com a eurodiputat del PP, que el passat mes de maig va vetar-li l'entrada a aquesta institució. De fet, Puigdemont ha acusat, en nombroses ocasions, Tajani d'actuar de manera il·legal i el seu entorn no ha descartat portar-lo als tribunals ara que arran de la sentència del TJUE s'ha reconegut els de JxCat com a eurodiputats.

Tajani no s'ha referit explícitament a Puigdemont, però, aprofitant la seva intervenció en el debat sobre la participació ciutadana a Europa, ha fet un discurs que es podia entendre també en clau catalana. L'expresident de la cambra ha dit que les "petites pàtries" no han de servir per "destruir els estats" i s'ha oposat a les consultes ciutadanes. "No crec que els referèndums il·legals siguin la solució, no crec que la UE se solucioni amb una democràcia no representativa", ha dit. En aquest sentit, Tajani ha apostat per resoldre els problemes de la Unió dotant el Parlament Europeu de més competències i de capacitat legislativa plena (ara la iniciativa la pren la Comissió i el procés legislatiu està compartit amb el Consell de la UE). "Hem de donar marge a la veu dels ciutadans, però també als càrrecs electes", ha acabat.

En la mateixa línia s'ha pronunciat l'eurodiputat popular González Pons, que ha tornat a carregar contra els "nacionalismes"."El Consell i la Comissió Europea han de consultar els ciutadans, però hi ha una contradicció entre consultar el poble i els parlamentaris escollits pel poble només fa sis mesos de les eleccions", ha considerat Pons.

La seva intervenció ha provocat la reacció del grup Verds/ALE, que ha mantingut durant tot el debat una posició clara a favor d'ampliar la participació ciutadana i de les organitzacions no governamentals davant les grans empreses. "No es vol deslegitimar la Unió Europea, el seu tractat fonamental és la ciutadania", ha expressat. "Els ciutadans decideixen els tipus de govern que queden. ¿Això és una amenaça per a les institucions representatives?", ha preguntat a González Pons. "Pot ser que alguns ciutadans vulguin menys Europa, però hem d'assumir aquest risc. Europa ha aconseguit prosperitat i llibertat i per això estic convençut que guanyaríem aquest debat", ha assegurat un altre diputat del mateix grup en una altra intervenció, enfront dels parlamentaris reticents a consultar la ciutadania per si es produeixen processos similars al Brexit.

El debat sobre la conferència del futur d'Europa acabarà aquest dimecres amb una votació al vespre d'una resolució que dibuixi els pilars d'aquesta redefinició de la Unió. Un debat que s'ha centrat en el rol dels ciutadans a la Unió Europea i en què el Procés ha aparegut circumstancialment i només quan han intervingut els eurodiputats espanyols.