Els lletrats del Parlament afirmen que la mesa sí que pot aturar debats a la cambra
També assenyalen que el TC va endurir els vetos sobre què podia fer i què no el Parlament
BarcelonaEn els moments més decisius del Procés, els lletrats del Parlament han estat a l'ull de l'huracà. La legislatura passada van ser una de les veus que es van escoltar contra la tramitació de les lleis de desconnexió i es van oposar a molts dels moviments que aleshores van emprendre JxSí i la CUP a favor de la independència. Aquest dimecres el lletrat major del Parlament d'aquella època, Antoni Bayona, i el secretari general de la cambra i cap dels lletrats, Xavier Muro, han declarat com a testimonis al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que jutja per desobediència els membres independentistes de la mesa del Parlament del 2017. Bayona i Muro han dit que la mesa sí que podia frenar algunes tramitacions i debats a la cambra si eren inconstitucionals, la tesi contrària a la que van defensar ahir dimarts els acusats.
El que vol dirimir el judici és si els membres de la mesa van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) quan van decidir tramitar diverses iniciatives independentistes, com per exemple les lleis de desconnexió. Els acusats –Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Mireia Boya– van dir aquest dimarts que no van desobeir ningú perquè no formava part de les seves atribucions frenar les iniciatives que presentaven els grups (Boya, que no era membre de la mesa, es va limitar a dir que el TC no tenia "cap legitimitat"). En canvi, a preguntes del fiscal Pedro Ariche, Muro ha defensat aquest dimecres que la mesa pot frenar iniciatives dels grups, com per exemple les lleis de desconnexió, si són "palmàriament inconstitucionals".
Bayona també ha recordat que tant ell com Muro van fer diversos escrits a la mesa durant aquells anys en què advertien dels riscos que tenia prendre certes decisions, com per exemple tramitar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, o votar la declaració del 27-O. Ho van fer per "convicció personal" i malgrat que ningú els va demanar l'opinió –que mai és vinculant–. El jutge i president del tribunal, Jesús María Barrientos, s'ha mostrat especialment interessat en el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, en què es van aprovar les lleis de desconnexió. Volia que quedés clar si la mesa va decidir tramitar explícitament aquelles lleis perquè fossin debatudes al ple malgrat els advertiments del Constitucional. La resposta de Bayona ha sigut afirmativa.
El canvi del Constitucional
No tot han sigut notícies negatives per als acusats. Muro i Bayona també han introduït algunes reflexions més. Tots dos han considerat que a mesura que el Procés va anar avançant, el Tribunal Constitucional (TC) va introduir un canvi de doctrina i va endurir el seu discurs sobre què podia i què no podia fer el Parlament. Per exemple, Muro ha dit que va ser entre 2015 i 2016 quan el tribunal va canviar de criteri i va començar a dir que la mesa podia frenar les iniciatives inconstitucionals. Abans no passava. Bayona també ha considerat que el TC va prendre decisions "desproporcionades" en contra del Parlament, com per exemple quan va anul·lar resolucions sobre la independència que eren meres declaracions d'intencions polítiques sense efectes jurídics.
També ha declarat un altre lletrat, Pere Sol –secretari general del Parlament fins al 2016–, que ha coincidit amb aquesta tesi. Segons ell, fins al 2015 el TC deia que la mesa només podia frenar lleis que presumiblement fossin inconstitucionals com una "excepció excepcional", no com una cosa habitual. En canvi, a mesura que el Procés es feia més gran, va canviar d'opinió i va considerar que la mesa sí que havia d'entrar en "el fons" de les iniciatives. Segons els tres lletrats, el canvi de criteri es va produir, sobretot, arran de la resolució que van aprovar JxSí i la CUP el 9 de novembre del 2015 en què manifestaven la intenció de començar el procés cap a la independència.
Finalment ha declarat la "lletrada de base" Mercè Arderiu, a petició de les defenses. Ningú li ha preguntat si la mesa podia tramitar les lleis de desconnexió. No obstant això, sí que ha defensat com es van desenvolupar els plens del 6 i 7 de setembre. Segons ella, el "ple és sobirà" per prendre totes les decisions que va prendre, com per exemple eliminar un bon nombre de tràmits perquè les lleis es poguessin aprovar amb urgència. En aquest cas, Barrientos no ha formulat cap pregunta.
La CUP sí que parla de desobediència
La línia de defensa dels acusats del PDECat i ERC ha estat assegurar que no van desobeir al TC com a membres de la mesa. La defensa de l'acusada de la CUP, en canvi, ha seguit un guió diferent. Els testitomins citats han intentat no involucrar als membres de la mesa, però pels anticapitalistes en aquella legislatura sí que hi ha haver desobediència, com a mínim, dels diputats independentistes que no formaven part de la mesa. L'exdiputada de la CUP Gabriela Serra ha declarat davant del tribunal que la voluntat del seu partit i JxSí era tirar endavant amb el Procés "digués el que digués" el Constitucional. El també exdiputat de la CUP al Parlament Albert Botran ha declarat que estaven legitimats per treballar per la independència perquè figurava als programes electorals i ningú els havia impugnat.
L'exdiputat Lluís Llach (JxSí) i el diputat Antoni Castellà (Demòcrates) han coincidit en defensar la "inviolabilitat" dels diputats i que, per tant, podien tramitar les iniciatives independentistes sense obstacles. El judici ha pujat de to amb la declaració de l'exdiputat Albano Dante Fachin, que ha criticat obertament que s'estigui jutjant a la mesa i ha lamentat que una foto del rei "corrupte" Felip VI estigui presidint la sala. La pròxima sessió serà divendres amb els informes finals i les conclusions. Llavors, el judici quedarà vist per sentència.