Torra exigeix a Sánchez i al rei que demanin disculpes per l'afusellament de Companys

BarcelonaA poques setmanes del 80è aniversari de l’afusellament de l'expresident Lluís Companys, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut dedicar bona part del missatge institucional de la Diada de l’Onze de Setembre a reclamar que es restitueixi la seva memòria i que l’Estat demani disculpes pel seu assassinat. “Exigeixo al govern espanyol un acte solemne en el qual el cap de l’Estat i el cap de govern demanin disculpes per la persecució, la detenció i l’afusellament del president Companys” així com també pels “milers de catalans morts a l’exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes”, ha dit el president en el seu discurs institucional amb motiu de l’Onze de Setembre.

El president ha fet aquesta exigència a l’executiu espanyol del PSOE i Podem després de dedicar uns minuts a diferenciar el comportament d'Alemanya i Espanya en aquesta qüestió fins ara. Recordant que van ser les tropes alemanyes les que van entregar Companys al règim franquista, posa de manifest que el 1990 el ministre d’Afers Exteriors alemany, Karl Friedrich Genscher, lamentava l'actuació històrica del seu país: “Lluís Companys, una de les víctimes més conegudes, representa també els molts qui pagaren amb la vida llur fidelitat a la llibertat i a la democràcia”.

També el cònsol general d’Alemanya i el cònsol francès –ha explicat el president– van assumir el 2008 en nom dels seus països la “responsabilitat” de la detenció i la deportació del president Companys, a més de recordar que el Parlament de Catalunya va anul·lar el 2017 el seu consell de guerra, en què també van ser jutjades 66.000 persones més. Torra ha lamentat que el govern espanyol encara no hagi fet res.

De fet, la reclamació del president coincideix amb la voluntat del govern del PSOE i Podem d'aprovar pròximament en el consell de ministres la llei de memòria democràtica, que podria suposar l'anul·lació de la condemna per la qual Companys va ser afusellat el 15 d'octubre del 1940.

Torra constata, en la vigília d'una Diada marcada per la pandèmia, que els catalans no tenen una “història fàcil” i que només s’explica per la voluntat de “recobrar la llibertat”, un intent que exemplifica, segons el president, el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. “Els presos polítics i exiliats pateixen avui encara una persecució pròpia d'un estat autoritari i venjatiu”, conclou.

D’aquesta manera, el president ha cridat a “persistir” en la “voluntat democràtica” fins a la “plenitud nacional”: la independència. “Ho farem per una vida millor per als set milions i mig de catalans. Pels que han viscut i viuran a Catalunya”, ha acabat el president. Ara bé, a diferència de l'any passat, no ha fet crides a exercir l'autodeterminació. Fa just un any, el president va fer el discurs a poques setmanes de la sentència de l'1-O, a la qual Torra va reclamar respondre amb unes eleccions o un altre referèndum. La proposta del president no va rebre el suport de JxCat, ni el d'ERC, ni el de la CUP.

En aquelles setmanes el president s'havia compromès per activa i per passiva a no acceptar el veredicte judicial de l'1-O, que finalment ha acabat acatant. El discurs d'enguany, de fet, també contrasta amb el que va fer per primer cop per la Diada com a president de la Generalitat. El 2018 Torra va cridar a "fer efectiva la República" i a resistir davant de la "violència i la por".

Enguany les paraules del president han anat més dirigides a la reflexió que a l'acció. Segons el cap de l’executiu, que pot ser inhabilitat en les pròximes setmanes per no despenjar el llaç groc del Palau de la Generalitat, Catalunya només tindrà el que es “guanyi”: “La llibertat en temps de repressió”, “l’habitatge digne en temps d’especulació” –l’endemà que el Parlament hagi aprovat la limitació del preu del lloguer–, “la democràcia en temps d’autoritarisme”, la “República Catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes” –en al·lusió a la fugida del rei emèrit–, entre altres coses.

Últim esforç

A més del missatge en termes nacionals i de reparació democràtica, el president ha fet referència a la pandèmia del coronavirus i al repte de reprendre el curs escolar a partir de dilluns. “Aquesta és ara la lluita de cada dia, de cada hora, del nostre Govern i d’una societat que demostra una maduresa, un compromís i una generositat excepcionals”, ha constatat, avisant que encara venen temps “d’esforços i sacrificis”.

El president ha posat èmfasi en el retorn dels infants als centres educatius. Per això ha reclamat a la societat un últim “esforç solidari” per encetar la tornada amb "èxit": “Distància, mascareta i higiene”. I és que Torra creu que es juga bona part del crèdit del Govern en la gestió de la pandèmia a partir de dilluns.