Tres sortides

La dissolució d’Unió ja és efectiva

Políticament, la mort del partit ha derivat en tres formacions: Units per Avançar, Lliures i Demòcrates

Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió del 1987 al 2016, en una imatge d’arxiu.
Núria Orriols
20/11/2017
4 min

BarcelonaEl 23 d’octubre es va liquidar, oficialment, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Tot i que va ser el 24 de març del 2017 quan el partit va anunciar la fi de la seva vida política a causa de la llosa d’un deute de 22,5 milions, no va ser fins a aquesta tardor quan formalment s’ha finalitzat el procés de liquidació. Del deute, la majoria en mans dels bancs, només en recuperarà alguna cosa el BBVA perquè és qui tenia la hipoteca de la seu central de Barcelona, al carrer Nàpols -segons la informació concursal a què ha tingut accés l’ARA-. El BBVA, que havia prestat tres milions d’euros a Unió, recuperarà el que pugui cobrar de la venda de la seu. La resta d’entitats financeres no en veuran ni un euro. En total, d’acord amb l’informe concursal, pels préstecs a Unió La Caixa haurà perdut nou milions d’euros; el Santander gairebé quatre milions; Ibercaja un milió; el Sabadell 800.000 euros; el Banco Popular 500.000, i Kutxabank 400.000.

La fi del procés de liquidació econòmica ha coincidit en el temps, també, amb la fragmentació política del partit. El que havia sigut una formació amb 85 anys d’història -va néixer el 1931- s’ha dividit en tres partits diferents i ideològicament oposats que, almenys dos, es reivindiquen com a hereus d’Unió: Units per Avançar, de Ramon Espadaler, i Demòcrates de Catalunya, d’Antoni Castellà. El tercer partit, Lliures, també aglutina exdirigents democristians però no s’ha volgut erigir com la continuïtat històrica del partit de Carrasco i Formiguera.

El deute sense pagar

Unió va sol·licitar un concurs de creditors l’estiu del 2016, arran de la impossibilitat d’arribar a un acord amb els creditors -principalment bancs- per reestructurar un deute de 19 milions d’euros. El pacte no va arribar pels pèls: finalment La Caixa -creditor majoritari amb la meitat del passiu- no va acceptar l’impagament de bona part del deute. Una de les propostes inicials d’Unió era la condonació de facto del 95% del passiu. Els bancs van dir que no.

La situació econòmica va abocar la formació a un concurs de creditors que va assumir Deloitte. En un informe aquell mateix any, l’administradora concursal ja assumia que “no hi havia prou garanties per afrontar la massa creditícia”. El diagnòstic es va fer oficial el 24 de març del 2017 quan el mateix Espadaler va enviar una carta a la militància en què informava que el jutjat mercantil número 4 de Barcelona havia decretat la fallida econòmica del partit. “L’obertura del procés de liquidació, per raó de fallida econòmica, decretada pel jutge mercantil, posa punt final a la nostra trajectòria com a partit polític”, va escriure Espadaler, que va assumir pilotar la nau quan ja era difícil de reflotar. Qui havia liderat la formació democristiana durant 30 anys, Josep Antoni Duran i Lleida, va plegar de president del comitè de govern d’Unió quan va quedar fora del Congrés el 2015.

Qui tenia la major part del deute d’Unió és una de les preguntes que sovint es feien els militants per comprendre com es va arribar a aquesta situació. La salut de les finances, sempre en poques mans de la direcció democristiana, ja no era bona des dels anys en què Unió governava la Generalitat amb Convergència -l’any 2013 ja arribava als 17 milions d’euros-. Any a any, el partit va acumular deute que es va anar fent gran com una bola de neu, impossible de frenar un cop Unió va quedar fora de les institucions amb les eleccions al Parlament del 27 de setembre i al Congrés del 20 de desembre del 2015. L’informe concursal assenyalava que les raons de la desfeta financera eren les següents: la dissolució de la federació de CiU, la pèrdua de subvencions i el descens de donacions privades, tant de quotes de militants com de donacions particulars.

La distribució del deute d’Unió s’especificava minuciosament en l’informe concursal. El gruix més important era de crèdits bancaris: La Caixa havia prestat 9 milions d’euros a Unió, inclòs un crèdit per finançar la campanya electoral del 27 de setembre. El següent banc a la llista era el Santander, seguit del BBVA, el Banc Sabadell, el Banco Popular i Kutxabank. L’altra part del deute era a dues empreses constructores (Fomento de Construcciones y Contratas i EMTE) i una empresa de comunicació (Delion Comunications).

Les eleccions del 21-D

De les formacions sorgides de la fi d’Unió, només Units per Avançar i Demòcrates es presentaran a les eleccions del 21 de desembre. Lliures ha decidit no concórrer als comicis -tot i haver recollit els avals- per l’ambient de “polarització” actual. Units per Avançar s’ha aliat amb el PSC, fins al punt que l’exlíder del partit Ramon Espadaler serà el número tres de Miquel Iceta; mentre que Demòcrates aquest cop es presenta amb ERC. Els dirigents del partit, Antoni Castellà i Assumpció Laïlla, tenen possibilitats d’entrar al Parlament. Així doncs, els democristians que van protagonitzar l’escissió d’Unió l’any passat s’enfrontaran en aquests comicis electoralment en dos blocs diferenciats: Espadaler amb els partits constitucionalistes i que han donat suport a l’aplicació de l’article 155, i Castellà amb els independentistes que consideren Carles Puigdemont el president legítim. Espadaler es presenta sota el lema del seny mentre que Castellà abandera la República.

La militància d’Unió s’ha repartit en diferents formacions

Units per Avançar

Unió va posar fi al concurs de creditors al març, arran de la impossibilitat de pagar el deute. Amb Ramon Espadaler al capdavant, els militants que quedaven van reagrupar-se en Units per Avançar, partit que es defineix com a catalanista i socialcristià. Va amb el PSC el 21-D.

Demòcrates

Abans de les eleccions del 27 de setembre el sector independentista liderat per Antoni Castellà va trencar amb Josep A. Duran i Lleida per discrepàncies en l’eix nacional. Va impulsar Demòcrates i es va integrar a Junts pel Sí. En aquestes eleccions es presenten amb ERC.

Lliures

La formació va néixer a finals del 2016 amb la voluntat d’aglutinar l’espai de CiU i votants liberals. Els seus impulsors són l’exdiputat de CDC Antoni Fernández Teixidó i l’exportaveu d’Unió Roger Montañola. També s’hi van aplegar altres democristians com Juanjo Isern. No es presenten el 21-D.

stats