La distància entre Feijóo i Casado s’escurça per moments
El líder del PP frena el canvi de seu, però recupera el discurs dur
Madrid“La seu és propietat dels seus afiliats, els edificis no tenen culpa de res”. Dilluns passat Elías Bendodo, coordinador general del PP, tallava d’arrel l’últim llegat que la direcció de Pablo Casado havia deixat a la d’Alberto Núñez Feijóo. Els populars no canviaran de seu, com va anunciar el febrer de l’any passat l’expresident popular, i l’edifici número 13 del carrer Génova de Madrid continuarà intacte. “Fins ara ens hem centrat massa en els problemes interns”, apunten fonts de l’actual cúpula conservadora per justificar la decisió. Una esmena a l’estratègia de Casado i que no és anecdòtica. Feijóo intenta imprimir un nou rumb al PP per trencar amb algunes de les herències de Casado, però en manté d’altres, com ara emular el seu predecessor i parlar “d’apartheid” a les aules catalanes.
L’anterior direcció, pilotada pel tàndem Pablo Casado-Teodoro García Egea, havia decidit que un canvi de seu serviria per demostrar que el PP deixava enrere definitivament l’etapa més fosca del partit, la de la corrupció. Casado va anunciar el trasllat el 16 de febrer de l’any passat, just a les portes del judici per la caixa B del partit, però des de llavors no hi havia hagut avenços. I no n’hi haurà perquè Feijóo ha aturat la mudança. Quedar-se a Génova ha estat el gir estratègic més palpable, però des que ha assumit el lideratge del PP, el president conservador havia sufocat el discurs incendiari del seu antecessor i fins i tot havia estès la mà al govern espanyol per arribar a grans pactes d’estat. Ara bé, de moment el diàleg no ha donat cap fruit: la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) continua bloquejada i es manté la distància en matèria econòmica. “Mà estesa sí, però tenim dret a vendre’ns cars”, afirmen des de la direcció estatal. De fet, creuen que no tenen cap al·licient per avenir-se a renovar el CGPJ, per exemple, mentre el govern espanyol els continuï “insultant” quan els retreu la corrupció del partit. El PP prioritza l’economia a la renovació de la cúpula judicial perquè, diuen, és el que més preocupa a la ciutadania.
La relació amb el territori
A Feijóo, a més, li ha durat poc el discurs moderat en les formes respecte el del seu predecessor. La setmana passada demostrava que, en el fons, el dirigent gallec representa el PP de sempre. Feijóo va parlar “d’aparheid” a les escoles catalanes com havia fet el mateix Casado el mes de desembre. Una comparació que va enervar tot el catalanisme i que el PP català va evitar fer-se seu. Precisament, la relació que el nou líder del partit pretén mantenir amb els populars catalans vol que sigui diferent a la que fins ara han tingut les anteriors direccions del carrer Génova. Feijóo vol deixar més aire a les estructures territorials. “Que els catalans vegin el PP català com la referència i no com una sucursal de Génova”, exemplifiquen fonts de la cúpula de Feijóo. És a dir, que no sigui la direcció estatal qui imposi candidats o desmunti estructures per col·locar-hi dirigents afins. Al PP a Catalunya li toca elegir nou líder a la tardor i, amb ell, una nova estratègia per intentar reflotar el partit. La direcció estatal aposta per rescatar el PP de Josep Piqué, el que va intentar incorporar l’ADN catalanista a la formació. Sembla difícil aconseguir-ho, però, si és el mateix Feijóo qui continua marcant el discurs i l’estratègia en qüestions com la llengua en una direcció totalment contrària a les tesis del catalanisme.
El dirigent gallec, en la seva primera visita a Catalunya després de ser elegit president del PP -va participar en les jornades del Cercle d’Economia-, va defensar que Catalunya era una “nacionalitat”. Una postura que li ha servit per guanyar quatre eleccions seguides per majoria absoluta a Galícia i que Casado no es va atrevir a pronunciar mai. Ara bé, això no vol dir que els populars defensin ara un estat plurinacional. Tot el contrari: el mateix Feijóo va rectificar Bendodo quan ho va defensar en una entrevista a El Mundo. Perquè, tot i el canvi de líder i de direcció, és evident que l’essència del PP es manté.
