El que diu i el que fa: les contradiccions del PP amb la massificació

PalmaLes maniobres del PP per donar resposta al malestar ciutadà a causa de la saturació de les Illes han evidenciat les seves contradiccions. El Govern ha passat de defensar i promoure l’actual model de creixement a recular i prometre mesures de contenció –evita, de moment, parlar de decreixement. L’Executiu ha promès estudiar la situació i aplicar mesures “valentes” per frenar el col·lapse, que els darrers mesos ha mobilitzat la ciutadania al carrer. Però, més enllà de recollir dades, la diversificació de l’economia no és damunt la taula. Tampoc s’ha aprovat cap nova normativa més enllà de rebaixar el Decret del turisme d’excessos i iniciar la tramitació d’una llei per limitar l’entrada de cotxes a Eivissa, una reivindicació del Consell Insular. S’ha continuat promocionant amb doblers públics el sector turístic i es vol ampliar el port de Palma, mentre que s’ha aprovat una amnistia urbanística per a les construccions en sòl rústic.

El discurs de la presidenta, Marga Prohens, ha passat de reivindicar el creixement turístic –encara que no “sense límits”– a acusar el Pacte d’haver-lo provocat i prometre revertir la tendència alcista. “Durant la pandèmia vàrem veure què passa si deixen de venir turistes a les nostres Illes”, va dir en el seu discurs d’investidura: “Vull que el turisme continuï sent l’ascensor social que va ser per als nostres pares i padrins”. De fet, es va comprometre a aixecar la moratòria de places turístiques:“Aturarem el camí cap al decreixement que ni els que el defensen saben ben bé cap a on duu ni les seves conseqüències”.

L’aposta del PP era recuperar l’esperit de la Llei de turisme de 2012 –coneguda com a llei Delgado. Amb tot, els darrers mesos Prohens ha acusat l’esquerra d’haver creat 115.000 noves places turístiques en vuit anys, bona part de les quals es varen generar justament en l’aplicació de la normativa de 2012, i no la de 2017 aprovada pel Govern de Francina Armengol –l’Executiu progressista no va frenar la concessió de places fins a l’esmentat any 2017, com va explicar l’ARABalears.

La promoció turística es manté

El Govern de Prohens ha mantingut la promoció del turisme. Els pressupostos de 2024 hi dediquen més de 2 milions d’euros, un increment del 7,3% respecte de l’any passat. També ha participat en les fires promocionals del sector. La presidenta va ser al World Travel Market –les agències britàniques preveien un augment de reserves del 12% per al 2024–, a Fitur i la International Tourismus Börse (ITB) de Berlín el mes de març. En paral·lel, el Govern i el Consell de Mallorca varen signar, també el març, un conveni per invertir 2,6 milions d’euros en el patrocini del Reial Mallorca, segons varen justificar, per promocionar les Illes com a destinació turística. El conseller, Jaume Bauzá, va reivindicar que l’equip de futbol arriba a una audiència de 128 milions de persones i va mostrar-se convençut que el patrocini ajudaria a “captar turisme esportiu”. Encara que Prohens havia defensat mesures per millorar la sostenibilitat del sector i la gestió del flux de turistes en els seus intercanvis amb representants del sector, el Govern no va introduir d’una manera nítida la necessitat de limitar l’arribada de visitants fins a l’11 de maig. Va fer la passa poc abans de la primera manifestació multitudinària contra la saturació i per l’habitatge digne, dies després que un grup de residents de Sóller esclatàs contra el col·lapse del municipi en el ple municipal.

El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, va insistir el passat divendres en aquest posicionament, quan va admetre que “el patró de creixement actual no pot continuar”, i va apuntar especialment a l’oferta de lloguer turístic il·legal: “En aquest àmbit sí que hem de decréixer”. De fet, l’Executiu va fer una modificació de la Llei de turisme per permetre la clausura de pisos de lloguer turístic il·legal, mitjançant l’aprovació del Decret de simplificació administrativa. No obstant això, el mateix decret també incorpora la possibilitat de legalitzar construccions irregulars dins sòl rústic protegit. En paral·lel, l’oposició va denunciar que la modificació del Decret de turisme d’excessos redueix algunes de les zones afectades per les limitacions al turisme de gatera.

Malgrat les modificacions quirúrgiques de la normativa vigent, el PP s’ha encomanat a les conclusions del Pacte social i polític per a la sostenibilitat que Prohens va convocar el 17 de maig. Segons l’Executiu, les decisions més contundents per frenar la saturació s’han de prendre d’acord amb dades i amb “consens”. Ara bé, l’únic que se sap d’aquest pacte és l’estructura: 12 grups de treball i un comitè d’experts per elaborar un informe després que la societat civil faci aportacions a una plataforma de participació que encara no funciona. No hi termini per a l’informe, ni calendari de feina, ni es coneixen els noms dels integrants dels grups de treball ni dels experts.

La temporada ja ha començat sense cap mesura sobre la taula, mentre que el PP intenta guanyar temps. Ni tan sols el batle de Palma, Jaime Martínez, ha posat en marxa unes iniciatives que va anunciar com a factibles immediatament, una de les quals és prohibir nous lloguers turístics a qualsevol tipus d’habitatge de Palma, i no només a pisos –també es va comprometre a esponjar la densitat de locals d’oci nocturn a les zones d’excessos que hi ha a Ciutat.

En sentit contrari a la contenció, Cort defensa el que l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) denomina un reordenament dels usos del port de Palma, que implica una ampliació del dic de l’Oest per traslladar-hi l’àrea de reparació de vaixells. Aquest moviment permetria crear una zona d’oci just davant la Seu, un lloc privilegiat que podria acabar sent una nova zona d’oci nocturn. A més, el projecte que es vol impulsar preveu que hi arribin més ferris –els creuers continuarien igual–, amb els quals arriben a Mallorca cada any centenars de milers de turistes, molts dels quals amb els cotxes.