La divisió dins d’El Pi posa en perill el projecte regionalista

PalmaNo ha passat ni un any i mig entre les dimissions de Jaume Font –el 12 de febrer de 2020– i de Toni Amengual –el 19 de juliol passat– com a presidents d’El Pi. Ambdós han optat per la retirada de la vida política després de no haver pogut tirar endavant els seus projectes per al partit. I ambdós s’han hagut de veure les cares amb el sector encapçalat per Josep Melià, que, malgrat que no ocupa cap càrrec de rellevància dins la formació, no s’ha resignat a amollar-ne del tot les regnes. Només fa un any que Amengual va agafar el relleu de Jaume Font, però les velles ferides entre ‘les dues ànimes d’El Pi’ –expressió que ja s’ha convertit en un tòpic a l’hora de parlar de la formació regionalista– continuen. Ara, el projecte d’El Pi corre perill si la divisió s’imposa i si els seus integrants no són capaços de posar en marxa un vertader camí en comú després del congrés extraordinari del 25 de setembre.

“Evidentment que el projecte d’El Pi està en perill, sobretot si es polaritza molt i es generen faccions fortes entorn dels lideratges”, comenta el politòleg Pau Torres, membre del col·lectiu Passes Perdudes. “Això pot destruir un partit, i més si no està consolidat del tot”, afegeix. I, malgrat que en aquesta ocasió s’ha subratllat que es tracta de problemes personals, Torres considera que també hi ha un rerefons ideològic. “Hi ha dos models de regionalisme. Un és més proper al PP i mallorquinista, subaltern a l’espanyolisme, que és el que representava Font. I un altre amb un toc més fort de sobiranisme i nacionalisme, amb Melià al capdavant”, assenyala. A tot això s’hi han de sumar “les xarxes clientelars i de lleialtats als pobles”, encara que “això es dona a tots els partits”.

Una reunió per salvar la situació

Amengual ha acusat Melià de posar entrebancs a la seva tasca com a president i de posar els seus interessos personals per damunt del partit. Com que la situació entre ells dos havia arribat a ser insostenible, el dijous15 de juliol es varen reunir amb l’objectiu d’acostar posicions i que “es poguessin dir les coses”, apunta l’exsecretari de Coordinació i Implantació, Gori Ferrà, que també va dimitir amb Amengual. En aquella trobada, els retrets varen ser la tònica, encara que, segons revela Ferrà, Melià no va admetre les crítiques d’Amengual. “Ell no havia fet res malament. I si no hi ha aquesta part, no es pot arribar a acords per continuar plegats”, assenyala. “Teníem tres opcions: continuar igual, anar a la guerra i començar a fer complir els pactes o partir”, apunta una altra font propera a Amengual. Com ja és conegut, es va optar pel tercer camí.

Pel que fa als retrets contra Melià, des del sector pròxim a l’expresident es recorda que ja va maniobrar al mateix congrés en què Amengual va ser elegit president, quan el seu sector va rebre percentatges de vots significativament inferiors als melianistes. Per exemple, mentre que Xisca Mora va rebre un 93,3% dels vots, Lina Pons en va tenir un 75,7%. A partir d’aquí, “hi havia una direcció que estava condicionada per darrere per moviments i propostes que no sortien d’ella. Amengual tenia clar que no podia continuar igual”, explica Ferrà. Fonts del partit apunten que es va arribar a l’extrem que Amengual compareixia en reunions que tenia concertades i Melià ja les havia tancades. “Als nostres estatuts això és usurpar un lloc que no és el teu. El que ha passat és que s’ha intentat controlar el partit des de darrere”, afegeix.

Ferrà també subscriu la tesi que el projecte d’El Pi està en perill si el partit no soluciona l’enfrontament entre sectors. “Si Toni Salas i Tolo Gili, els quals han quedat a la permanent, han de continuar amb la línia de Melià, dient que no hi ha cap problema i que tot són malentesos, entrarem en bucle i tornarem al mateix punt de fa un any”, diu.

En canvi, Melià insisteix a assenyalar la llista del partit per a les eleccions autonòmiques de 2023 com a focus del problema. “La nostra sensibilitat tenia la intenció de presentar una llista, i en aquest cas s’havien de fer unes primàries”, comenta, a més de destacar que “a partir d’aquí es varen produir els atacs personals” en contra seva. El mateix Melià reconeix que, malgrat que “els motius de fons no són iguals”, sí que es poden establir certs paral·lelismes “en l’argumentari i el posicionament dels pobles” entre la dimissió de Font i la d’Amengual. “És absurd fer veure que hi ha algú que no vol fer créixer el partit, perquè la gent que està en política vol triomfar”, continua. “Una altra cosa és on poses l’accent i les prioritats per aconseguir-ho”, afegeix. Melià també recorda que El Pi “va tenir bastants d’anys d’èxit” des que es va fundar, l’any 2012, fins que esclatà la crisi que va finalitzar amb la dimissió de Jaume Font, quan l’expopular va proposar obrir les bases de la formació per millorar els resultats electorals i intentar sobrepassar la barrera dels 35.000 vots.

Quant al rerefons ideològic, Melià creu que la situació actual hi té poc a veure. “El que passa és que hi ha gent que considera que persones de determinada sensibilitat sobren”, lamenta, un retret que comparteix amb la seva companya de partit i portaveu dels regionalistes al Consell de Mallorca, Xisca Mora. “Em sap greu que es posi el focus en una persona, perquè, al cap i a la fi, el problema és de tots”, remarca Mora, que considera que El Pi “encara no és mort” i que cal “salvar el projecte. No hem de donar ales a l’adversari polític”, afegeix.

Perquè el PP que liderarà a partir d’ara Marga Prohens està disposat a recollir els vots dels desencantats amb El Pi. “Ells estan en un moment òptim per generar il·lusió en un mallorquinisme diluït i Prohens és perfecta per a això. És molt mallorquina i sap comunicar molt bé”, apunta Pau Torres. També destaca que “el que tenim ara és un Pi desfet, amb lideratges febles i gent que no sap comunicar”. Segons Torres, la clau per superar la divisió del moment actual seria que “un sector que no s’identifiqui amb cap dels altres dos pegui un cop damunt la taula per sortir de la lògica de l’enfrontament”.