La doble vara de medir de la vida “privada” dels polítics menorquins
La dimissió del president del PP-Maó com a regidor de l’oposició però no com a alt càrrec al Consell és el darrer exemple de la incoherència dels partits i la mala imatge davant la ciutadania
MaóEl president del Partit Popular de Maó, Mateu Aínsa, ha dimitit, però només de regidor, no del càrrec que té al Consell. Diu que està “profundament penedit” per haver-se encarat i increpat un treballador de l’Ajuntament, a qui tirà un got de pomada mentre era “de festa” al jaleo del Castell. S’ha disculpat també reiteradament per haver-se ficat amb un altre treballador autònom, contractat pel Consell. I per haver arrabassat les plantes de la jardinera d’un bar a Maó i, en ser recriminat pel cambrer, haver-s’hi barallat. “No ho tornaré a fer”, va dir en un primer moment, però, en veure que el penediment no sufocava el foc polític, decidí “assumir” la responsabilitat i tancar l’etapa de 13 anys com a regidor.
Tanmateix, a l’Ajuntament només era el cap de l’oposició i se’n duia uns pocs de cents d’euros al mes. Ben al contrari que al Consell de Menorca, on cobra 48.041,14 euros anuals per fer de director insular de Medi Ambient. Malgrat que els fets són els mateixos, ni ell ha renunciat a continuar contractat com a alt càrrec, ni tampoc el govern d’Adolfo Vilafranca l’ha fet fora. Diu el conseller de Medi Ambient, Simón Gornés, que Aínsa ja ha pagat la seva errada i que al Consell no té sentit expulsar-lo “perquè fa bona feina” i perquè –atenció– els fets “pertanyen al seu àmbit privat”.
Aquest argument és rebatut al carrer, que fa preguntes: si és així, per què ha dimitit? Per què s’ha disculpat reiteradament en públic? Per què ha dit sentir-se “profundament penedit” pel seu comportament? Poden els càrrecs públics tenir “àmbits privats”?
Queda clar, almenys, que en el seu cas no s’ha aplicat el codi ètic de bon govern del Consell, que obliga els representants públics a “respectar i fer respectar els drets humans, fomentar els valors cívics i emprar un to respectuós i acurat a les intervencions, tant si es fa cap a qualsevol membre de la corporació com cap a una altra administració o la ciutadania”. La polèmica que ha aixecat aquest cas ha posat en dubte moltes de les declaracions i dels codis que els partits pregonen per comprometre els seus càrrecs a servir d’exemple als ciutadans.
El codi ètic del PP i els precedents
El mateix codi ètic del PP, invocat ara pel PSOE, fixa una intolerància absoluta cap a qualsevol tipus de violència per part dels seus membres, i avisa que “s’actuarà en conseqüència” si es comet cap agressió o acció violenta. El PSOE i Més, que fan el paper d’acusadors, s’han posat les mans al cap i han repetit una vegada i una altra que és una “vergonya” que el president Vilafranca mantengui Aínsa de director insular. Però l’illa és plena de precedents que deixen en mal lloc els partits.
Ara fa un any, també en el marc d’unes festes, les de Sant Joan a Ciutadella, un regidor del PP que acabava de prendre possessió del càrrec, Marc Marquès, va haver de dimitir només una setmana després de començada la legislatura en mantenir una actitud agressiva amb els policies locals que li impedien entrar al Caragol del Born en haver-se tancat temporalment els accessos a la plaça per haver-se superat l’aforament màxim permès. Els agents el multaren per amenaçar-los, alterar l’ordre públic i desobeir les seves indicacions, però l’expedient sancionador que s’instruí en contra seu s’acabà arxivant, quan ja feia mesos que havia estat substituït a l’Ajuntament.
Les festes, que haurien de ser un oasi de pau enmig de la confrontació política, han estat font d’enfrontaments aquests darrers anys. Fa només una setmana, mentre es lliurava la canya verda al caixer batle de Fornells, un membre del PP de la junta local, Antoni Riera, pegà una empenta al portaveu del PSOE, Jesús Gomila. Segons aquest, li va tirar en cara un suposat afany de protagonisme, però el PP assegura que realment cridà l’atenció al socialista perquè obstaculitzava el pas a un voluntari de Creu Roja. La baralla dialèctica acabà amb els regidors del PSOE fora de la tarima d’autoritats i absentant-se, com a protesta, dels actes protocol·laris de Sant Antoni. El PSOE demanà la dimissió a Riera i el representant del PP amenaçà de denunciar Gomila davant els tribunals per difamar-lo. La tempesta acabà en no-res, ja que el reglament de la junta local impedeix el batle fer fora ningú si no li ho demana el partit majoritari a l’ens, que és el PP. Després de quatre dies de tempesta, arribà la pau. Els dos representants públics acordaren donar per tancada la controvèrsia “pel bé del municipi” i de “l’harmonia institucional, familiar i personal”.
Fa sis anys, en el jaleo de les festes de Sant Cristòfol al Migjorn Gran, es registrà un altre incident. El batle socialista Pere Moll havia estat expulsat pel seu partit, el PSOE, després de perdonar 19 multes de trànsit a veïns del poble i enfrontar-se al seu equip de govern. Moll, qui acabà sent condemnat per prevaricació per aquests fets, esgotà el mandat fent una aliança de govern amb el Partit Popular, fet que motivà les denúncies de transfuguisme del que havia estat el seu partit. El 2018 Pere Moll qualcà com a caixer batle al seu poble i Enrique Berlinghieri, l’únic regidor del grup inicial del PSOE que li donava suport, li lliurà la vara de comandament dalt el cavall. En aquell moment, Carlos Montes, regidor del PSOE de Maó, s’apropà a Berlinghieri amb ironia tot dient-li que “volia conèixer un regidor trànsfuga”. Mesos després, ni ell ni Pere Moll es presentaren a les eleccions i donaren per tancada la seva etapa política.
També ho feu Indaura Gil en 2011. La llavors regidora socialista de Maó ja no repetí en llocs de sortida després de ser condemnada per conduir beguda i duplicar la màxima taxa d’alcohol permesa. Passà a finals del 2009 quan Indaura Gil, regidora de Joventut i Formació, estavellà el cotxe contra un mur quan tornava a casa després d’un sopar. El PP li demanà la dimissió, però els socialistes la mantingueren al càrrec.
El passat octubre, però, el PP predicà amb l’exemple al Consell de Menorca. Vilafranca destituí la seva directora insular de Projectes Sostenibles i Cooperació Local, Marta Febrer, després de conèixer que havia organitzat la festa privada de la seva filla a l’illot públic del Llatzeret, al port de Maó. “S’ha actuat amb contundència, transparència, honradesa i rigor”, destacà en aquell moment el PP, tot qualificant d’“errònia” l’actuació de Febrer. Nou mesos després, però, la resposta ha estat una altra en el cas de Mateu Aínsa. Potser la diferència està en la seva afiliació política. Aínsa era regidor des de 2011. En canvi, ni Marta Febrer, ni Marc Marquès en el cas de Ciutadella, havien anat mai a llistes.
