Ni presos polítics ni parcialitat de la justícia: el relat de la diplomàcia espanyola en relació amb el judici
L'ARA té accés als documents que una ambaixada ha difós per combatre les tesis independentistes
BarcelonaEn paral·lel a la campanya 'Espanya Global', els esforços de la Moncloa per combatre el relat de l'independentisme a l'exterior en ple judici de l'1-O també passen per les ambaixades espanyoles, altaveu de les tesis defensades pel ministeri que dirigeix Josep Borrell. L’ARA ha tingut accés als quatre documents que una ambaixada ha enviat a una llista de distribució de correu per fixar la posició de l’Estat en relació amb el judici.
Dels quatre documents, la meitat són tècnics –s'expliquen els detalls de la causa que s'està jutjant, les parts implicades o les etapes del procés judicial–, mentre que els altres dos són molt més interpretatius: un sobre el que va passar el setembre i l’octubre del 2017, i un que busca desmentir "dotze afirmacions falses sobre Espanya" en base als "fets".
"La lluita de l'independentisme per la defensa –legal i legítima a Espanya– de les seves idees constitueix un clar exemple d'un dels desafiaments més grans als quals han de fer front les democràcies europees: la desinformació i les notícies falses", defensa la diplomàcia espanyola. El relat que es desprèn dels informes, redactats en francès, es resumeix en els següents punts:
Defensa de la separació de poders
El cas Gürtel com a prova de la imparcialitat judicial
Els textos difosos per l'ambaixada insisteixen en la idea de la separació de poders i la imparcialitat judicial a Espanya. Un dels arguments utilitzats és el judici cas Gürtel, destacant que el govern del PP va caure per corrupció portada als tribunals, però també es posa com a exemple l'empresonament de l'exvicepresident espanyol i expresident de l'FMI, en referència a Rodrigo Rato, o el del "gendre del rei" (Iñaki Urdangarin).
Destacant dos rànquings sobre democràcia en què Espanya apareix ben posicionada, els documents també remarquen que la sala segona del Tribunal Suprem –la que jutja l'1-O– és "completament independent" perquè els seus membres són escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). No s'explica, en canvi, que qui tria els membres del CGPJ són els partits amb majoria a les Corts espanyoles. I sobre les etiquetes de "progressistes" o "conservadors" atribuïdes als jutges, es diu: "La realitat demostra que no prenen decisions en funció de criteris polítics, sinó estrictament jurídics i tècnics".
El referèndum no va ser democràtic
La votació es va fer sense les garanties de la Comissió de Venècia
El document per desmentir afirmacions independentistes nega el relat segons el qual "els catalans tenien el dret de votar en un referèndum d'independència" i l'Estat va impedir-ho "de manera antidemocràtica". De fet, s'afirma que l'1-O "no va ser democràtic" perquè es va celebrar amb "nombroses irregularitats" i no va comptar amb les garanties marcades per la Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa que estableix un codi de bones pràctiques a l'hora de fer referèndums.
Així, la diplomàcia espanyola remarca que no hi va haver una campanya a favor del 'no', i tampoc la "neutralitat" dels mitjans públics catalans ni la presència d'observadors d'organitzacions internacionals com la OSCE, el Consell d'Europa o la UE –sí que n'hi va haver que no eren d'aquestes organitzacions–. Per acabar, l'informe destaca que els catalans han votat "30 vegades des de la instauració de la democràcia", incloent-hi –se subratlla– en ocasió de tres referèndums: el de la Constitució del 1978 i els dels Estatuts del 1979 i 2006.
Imatges falses de l'1-O
Negació de la brutalitat policial i de les xifres de ferits
Segons el ministeri que encapçala Josep Borrell, és mentida que "l'acció de la policia l'1 d'Octubre va causar més d'un miler de ferits". Deixant clar que aquesta xifra va ser proporcionada pels "membres d'un govern secessionista", es diu que només van ser tres les persones hospitalitzades. A partit d'aquí s'assegura que durant la votació es van difondre "nombroses imatges falses" de violència policial, sovint corresponents a "altres esdeveniments i altres dates".
I destacant que ja hi ha 33 agents policials (en el moment d'escriure aquest article, ja en són 34) investigats per "alguns casos de violència policial", es conclou que aquest tipus d'actuacions no es van repetir de manera "sistemàtica" durant l'1-O. Es destaca, això sí, que hi va haver casos "d'agressions contra policies", motiu pel qual hi va haver dos ferits hospitalitzats, segons el document.
No hi ha presos polítics
Els independentistes estan jutjats i empresonats pels seus fets
En la línia del que defensa el PSOE, la versió dels documents difosos és que els independentistes processats no són presos polítics. "Aquestes persones no són objecte de persecució per les seves idees, sinó pels seus actes comesos en qualitat de responsables institucionals", es defensa, recordant que organitzacions com Amnistia Internacional han rebutjat utilitzar el concepte de "presos polítics". Es destaca, això sí, que aquesta ONG sí que ha criticat la presó preventiva dels líders independentistes.
No obstant això, es nega que els acusats siguin a la presó "per haver posat les urnes" l'1-O, argumentant que estant tancats per ser autors de "presumptes infraccions rellevants del dret penal espanyol". En aquest sentit, es destaca que "milers de persones continuen defensant les seves idees polítiques" des que els independentistes estan empresonats. I s'insisteix: "Res ha impedit que els líders independentistes defensin les seves idees en públic".
La DUI no era simbòlica
Es van aprovar dues lleis de desconnexió
L'ambaixada espanyola nega en el seu informe per desmentir el relat independentista que la declaració unilateral d'independència (DUI) fos "simbòlica". Obviant que la proclamació de la República Catalana estava inclosa a la part declarativa –la que no es vota– de la resolució que es va aprovar el 27-O al Parlament, l'argumentari se centra en denunciar que els dies 6 i 7 de setembre es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, les quals implicaven l'"abrogació" de la Constitució i l'Estatut.
"No va ser, doncs, un simple acte simbòlic", sentència el text, que no s'està d'afegir que l'aprovació de les lleis de desconnexió es va fer "violant" el reglament de la cambra catalana i els "drets democràtics" de l'oposició. La conclusió que se n'extreu és que les accions dels acusats estan sotmeses a responsabilitats penals.
Viabilitat de la rebel·lió
El delicte va més enllà de l'àmbit militar
Tot i que no es posiciona pel que fa al debat concret del tipus penal, la diplomàcia espanyola sí que avala l'eventual viabilitat de la rebel·lió en tant que és un delicte que no està "reservat als militars", tal com s'assegura que es defensa des de determinats sectors.
"Segons el Codi Penal espanyol, la rebel·lió no ha de ser comesa necessàriament per militars [...]. Pot ser comesa per civils", s'afirma. El text no fa referència, en canvi, a l'element la violència que requereix la rebel·lió –el quid de la qüestió del judici–, i es limita a dir que la decisió final correspondrà als jutges del Tribunal Suprem.
Forcadell no és jutjada per permetre debats
L'expresidenta del Parlament va participar d'actes il·legals
Un dels punts que es busca desmentir és el fet que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell estigui sent jutjada "pel simple fet d'haver organitzat un debat al Parlament". Segons la versió dels documents, "Forcadell és a la presó acusada de participar en actes contraris a l'estat de dret, com la promulgació de lleis que impliquen l'abrogació de la Constitució i la privació de certs drets als catalans".
També es destaca que Forcadell està processada per haver "refusat, de manera reiterada, executar les decisions del Tribunal Constitucional", i que va "ignorar de manera repetida" els advertiments dels lletrats del Parlament en relació amb el "caràcter il·legal" de les seves accions.
El Suprem és competent per jutjar l'1-O
Els fets van tenir implicacions fora de Catalunya
Una de les batalles de les defenses dels presos ha estat la de demostrar que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar uns fets que, en tot cas, haurien de ser objecte de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un punt que és desmentit per la diplomàcia espanyola.
"És evident que el procés de secessió engegat en aquest territori [Catalunya] ha tingut també les seves implicacions fora de Catalunya, o fins i tot del territori espanyol", manté un dels documents, que tot i això no especifica quines són aquestes implicacions.
El tribunal no ha vetat els observadors internacionals
La retransmissió garanteix la transparència del judici
La versió defensada sobre els observadors internacionals del judici és la mateixa que manté el Tribunal Suprem. El text defensa que "el procés serà públic i transparent" i destaca que serà retransmès en tot moment per TVE –argument que va utilitzar la sala segona de l'alt tribunal per reservar un lloc al judici per als observadors–. "Totes les persones que vulguin 'observar' el procés judicial [...] podran entrar lliurement a la sala, dins del límit de la seva capacitat", afegeix l'informe de l'ambaixada.
Un altre dels documents, de fet, fa constar que per a aquest judici s'ha habilitat una sala "més gran" del que és habitual, i afegeix que dos o tres familiars de cada pres podran assistir a les sessions. Entre les bondats del format del judici, l'ambaixada també destaca que el judici comptarà amb servei de traducció català-castellà en cas que els acusats vulguin expressar-se en la seva llengua. No explica, però, que la traducció proposada –i rebutjada pels acusats pel seu format– no és simultània sinó consecutiva.
La idoneïtat de la via dialogada
Defensa de les negociacions dins la llei impulsades per Pedro Sánchez
En la descripció dels fets ocorreguts des del 2017, l'explicació de la diplomàcia espanyola no s'està de destacar que l'actual govern socialista de Pedro Sánchez ha fet una aposta pel diàleg per resoldre el conflicte territorial, que es defensa com el millor camí a seguir.
Així, el text defineix Catalunya com una "regió dividida" on és necessari "restablir la convivència" i el "diàleg entre el govern central i el govern català" mitjançant els "mecanismes definits per la Constitució i l'Estatut".