Dues antigues militants comunistes, Lluïsa Thomàs, de l’associació de Dones Democràtiques, i Catalina Moragues, la primera advocada laboralista a les Illes, relaten per a l’ARA Balears la lluita feminista en la política a les acaballes del franquisme
Catalina Moragues, la primera advocada laboralista de les Balears, fou també una de les tres primeres regidores de l’Ajuntament de Palma.C.M.
Lluïsa Thomàs Andreu, nascuda a Palma fa 84 anys, és la segona d’onze germans. El seu pare, Gerard Maria Thomàs, germà del músic Joan Maria Thomàs, fou jutge durant el franquisme i el 1949 fou nomenat sotscap provincial del Movimiento. “S’endugué una bona sorpresa quan descobrí que els onze fills li sortiren d’esquerres”. A final dels seixanta, Lluïsa començà a col·laborar amb agrupacions cristianes que s’imbuïren dels nous postulats oberturistes del Concili Vaticà II (1962-1965). “El meu activisme polític, però, es produí per influència del meu germà, el periodista Antoni Maria Thomàs, que el 1971 fou nomenat president del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a les Balears. El 1972 seria rellevat en el càrrec per Francesca Bosch”.
A 40 anys, Bosch (1932-1992), natural de Palma, fou la primera dona a dirigir una delegació territorial del PCE. A diferència dels dirigents tradicionals de la formació, era d’origen burgès. Mare de tres fills, el 1962 ja trencà motlles en separar-se del seu marit. Seria coneguda com 'la nova Passionària de Mallorca’ en al·lusió a la primera, Aurora Picornell, assassinada el 1937. Feu de pont entre els comunistes illencs anteriors al 1936 i els joves activistes que a la dècada dels seixanta arribaren de la Península atrets pel boom turístic. Foren precisament militants del PCE els que el 1968, amb l’ajuda de Joventut Obrera Catòlica, crearen en la clandestinitat el sindicat de Comissions Obreres (CCOO), enfocat al sector de l’hostaleria i de la construcció de les Illes. El 1972, en agafar les regnes del partit, Bosch no dubtà a implantar a l’Arxipèlag l’associació de Dones Democràtiques, nascuda a Madrid el 1965. “Prengué –assegura Lluïsa– la idea de Merche Pintó, una militant comunista mallorquina que anava molt a Madrid. Na Francesca era una dona molt simpàtica i amb una gran empenta. Tenia les idees molt clares”.
‘Tupperware’ comunistes
La primera reunió de Dones Democràtiques a Palma congregà una quarantena d’assistents. “Fórem l’embrió de l’actual moviment feminista a les Balears. Ens reuníem de manera clandestina en cases de companyes amb l’excusa de parlar dels famosos envasos de plàstic de tupperware arribats dels Estats Units. Parlàvem, però, dels drets de les dones, de la necessitat de no dependre dels homes i de no defallir en la lluita per una vida millor amb preus més barats”. Aviat Dones Democràtiques col·laborà amb les associacions de veïns que llavors també es crearen sota l’empara del PCE. “Anàvem a les barriades per convèncer les dones de militants comunistes que elles havien de sortir de casa i implicar-se també en la nostra causa. En aquella època el masclisme també estava dins el cap de la gent d’esquerres”.
Lluïsa Thomàs a un acte d’entrega de carnets del Partit Comunista, a final dels anys 70.L.T.
El 1975, a 35 anys, Lluïsa es va separar amb sis fills. “Vaig perdre moltes amistats. Tothom em mirava malament. El franquisme donava per fet que la dona sempre havia d’estar sotmesa al marit. Gràcies a un bon misser que m’aconseguí el meu pare, que era jutge, vaig guanyar la demanda de separació. Vaig tirar endavant amb l’ajuda de la família. A Espanya, la Llei del divorci no arribà fins al 1981. La meva nova situació personal feu que deixàs una mica de banda les tasques del partit”. El 1976, havent mort Franco, varen néixer dues noves associacions feministes, Dones de Mallorca i Pelvis. Les fundadores d’aquest darrer grup eren quatre amigues liderades per la periodista argentina Leonor Taboada. Es marcaren com a objectiu fer descobrir a les dones una sexualitat que el nacionalcatolicisme els havia robat.
Advocada laboralista
Una generació més jove que l’antiga militant de Dones Democràtiques és Catalina Moragues Vidal, nascuda a Alaró fa 73 anys. “El 1968, a 17 anys, vaig partir a Valladolid a estudiar Dret, ja que a Mallorca no hi havia universitat. Era una ciutat que donava més tranquil·litat als meus pares perquè no era com Madrid i Barcelona, on ja hi havia un gran moviment universitari antifranquista”. La consciència política es despertà aviat. “Em vaig adonar que, en plena dictadura, havíem de lluitar per les nostres llibertats. Allò implicava afiliar-me al PCE, que era l’única organització en la clandestinitat que perseguia el mateix objectiu”.
El 1973, en acabar la carrera, Moragues tornà a Mallorca i es convertí en la primera advocada laboralista de les Balears. “Vaig entrar a formar part del primer despatx laboralista a les Illes, format per l’advocat Ferran Gomila; la seva dona, Carme Ribas, i l’especialista en hostaleria Carmel Bonnín. Oferíem assessorament jurídic al personal d’hotels, que treballava en unes condicions molt precàries. Els peninsulars dormien en les famoses ‘llorigueres’, llocs del tot inhòspits als soterranis dels mateixos establiments [llavors la normativa obligava els hotelers a oferir un habitatge al seu personal de fora]. Hi hagué capellans molt compromesos amb la lluita obrera que ens deixaren locals de l’Església per fer-hi reunions”.
Bufetejada
El 2 de juliol de 1976, set mesos després de la mort de Franco, Moragues exercí de mestre de cerimònies del primer míting del PCE a tot l’Estat, al qual va assistir el dirigent estatal, Ramón Tamames. Fou al Teatre Balear de Palma, reconvertit després en un casino. En aquell acte Francesca Bosch feu el primer reconeixement públic a la figura d’Aurora Picornell. “Tot i que ja havia mort el dictador –afirma l’antiga militant comunista– el míting era il·legal. Vàrem omplir el teatre perquè estàvem convençuts que la llibertat s’aconseguia practicant-la. No ens importava gens que ens detinguessin. Davant aquella multitud, però, la policia no s’atreví a intervenir-hi. Segurament degueren prendre fotos dels participants per tenir-los fitxats”.
La sorpresa arribà al cap de tres mesos. “A final d’estiu la policia franquista es va presentar al meu despatx professional i em va detenir. Jo aleshores estava embarassada de pocs mesos. Em varen dur a la comissaria que hi havia al soterrani del Govern Civil, situat a un costat del Born i que avui és la seu de la Delegació del govern. Un agent em va pegar una bufetada en negar-me a contestar una pregunta. Vaig sentir molta de ràbia davant tanta injustícia”. El malson acabà a les tres de la matinada. “Un grup de joves advocats s’afanyà a interposar un habeas corpus davant el jutge de guàrdia perquè quedàs en llibertat”. El 24 de gener de 1977, quatre mesos després d’aquell incident i cinc abans de les primeres eleccions generals, es produí un dels episodis més luctuosos de l’anomenada Transició. Cinc advocats laboralistes d’Atocha (Madrid), relacionats amb CCOO i el PCE, foren assassinats per tres pistolers feixistes. “Aquells crims –diu la mallorquina– ens ficaren molta de por al cos”.
Decepció electoral
El 9 d’abril de 1977, al cap de tres mesos dels fets d’Atocha, el president del govern Adolfo Suárez, antic falangista digitat pel rei Joan Carles, legalitzà el PCE. Al maig el seu líder, Santiago Carrillo, feia un míting a la plaça de toros de Palma davant 10.000 persones. Moragues no hi va poder anar perquè acabava de parir. Qui no es volgué perdre aquella cita històrica va ser Lluïsa Thomàs, de Dones Democràtiques, que ajudà en els preparatius. “També organitzàrem mítings a la Part Forana amb un gran èxit de participació. Aleshores hi havia molta de curiositat per anar a veure uns militants que el franquisme s’havia encarregat de demonitzar. Els resultats electorals, però, foren molt decebedors”. A les eleccions del juny, a les Illes arrasà la UCD de Suárez, amb quatre diputats. El PSOE en tingué dos. I el PCE, la veu més combativa durant la clandestinitat, no en tragué cap.
L’abril de 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals. A Palma, el socialista Ramon Aguiló, de 29 anys, es convertí en el batle més jove de tot l’Estat gràcies a una aliança dels partits d’esquerra. Com a membre del PCE, Catalina Moragues ocupà la Regidoria de Circulació i Transports. Juntament amb ella, al Consistori hi entraren tres regidores més, Matilde Mulet i Margarita Zanoguera, en representació d’UCD, i Àngela Martín, per part del PSOE. “Jo em vaig encarregar d’iniciar les primeres mesures per convertir el centre històric de Palma en una zona per a vianants i per millorar el servei del transport públic. Rebérem fortes crítiques dels sectors més immobilistes. Al cap de dos anys vaig haver de dimitir per problemes de salut. I un any després Ignasi Ribas, que era regidor d’Urbanisme, i jo mateixa fórem expulsats del PCE per defensar una profunda democratització del partit”.
Les primeres batlesses
El 1933, en plena Segona República, la pollencina Magdalena Cifre Cerdà, de 53 anys, es convertí en la primera batlessa de les Balears i una de les primeres de tot l’Estat. Ho fou durant tres mesos, de final de gener a abril, a Lloret de Vistalegre, on feia de mestra d’escola. Ocupà el càrrec per casualitat. Una llei municipal obligà la destitució dels regidors als municipis en què no s’havien duit a terme eleccions l’abril de 1931. En ser funcionària de l’Estat, Cifre formà part de la junta gestora i, per sorteig, li tocà presidir el Consistori a l’espera d’una nova convocatòria electoral.
El maig de 1931 s’havia aconseguit una fita històrica en l’àmbit estatal. El govern provisional republicà promulgà un decret segons el qual totes les dones majors de 23 anys eren declarades elegibles per ser diputades, però no electores. En els comicis d’aquell any en sortiren elegides dues: Clara Campoamor (Partit Radical) i Victoria Kent (Partit Radical Socialista), ambdues per la província de Madrid. Al cap d’uns mesos se n’hi incorporà una tercera: Margarita Nelken (Partit Socialista), en representació de Badajoz.
L’1 d’octubre de 1931 les Corts espanyoles aprovaren que les dones no només serien elegibles, sinó també electores. La mesura fou defensada per Clara Campoamor amb l’oposició de Victoria Kent, que era partidària d’esperar que les dones tinguessin formació i la independència econòmica suficients per votar amb criteri propi –temia que aleshores, per culpa de la influència dels seus marits i de l’Església, votassin opcions més conservadores que posassin en perill la República. Aquell dret al sufragi femení no es pogué exercir fins a les eleccions generals del 19 de novembre de 1933.
El cop d’estat de 1936 posaria fi a aquella onada feminista. Amb tot, 36 anys després del càrrec accidental de Magdalena Cifre, el 1969, una altra mestra, Magdalena Mulet Roca, de 40 anys, es convertí en la segona batlessa de la història de les Illes. Estigué al capdavant de l’Ajuntament de Santa Eugènia durant set anys, fins al 1976. Del 1951 al 1961, Mulet havia estat destinada com a docent a Menorca. El 1966, havent tornat al seu poble, fou nomenada regidora de Cultura per imperatiu consistorial. Al cap de tres mesos, en contra de la seva voluntat, ja assumia la batlia a instàncies del governador civil, Víctor Hellín. Llavors el franquisme començà a donar aquests càrrecs a dones mestres en considerar que eren persones hàbils en la gestió municipal. A més, la taujana era un bon perfil perquè no era casada. El seu nomenament, però, no agradà gens al consell local del Movimiento, que, com a protesta, dimití en bloc. El 1979 Maria Antònia Munar, de 24 anys, es convertí en la primera batlessa de les Balears de la nova democràcia restablerta i en la més jove de tot l’Estat.
![Montserrat Roig, amb Maruja Torres, en una mítica imatge de la fotògrafa Colita en la manifestació de 1976 per demanar la despenalització de l'adulteri.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
![Lluïsa Thomàs a un acte d’entrega de carnets del Partit Comunista, a final dels anys 70.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1319 870"%3E%3C/svg%3E)
![Francisca Mas, la primera directora de l’IBD (2000-2003).](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1291 2498"%3E%3C/svg%3E)
