Dotze mesos per a les eleccions i 22 lleis: el Govern, a correcuita
El Pacte vol acabar la legislatura “amb els deures fets” i prepara una bateria de projectes per aprovar-se d’aquí a maig de l’any que ve
PalmaEl Govern prepara una bateria de lleis per arribar al final de la legislatura “amb els deures fets”. Després d’una pandèmia que ha focalitzat l’activitat parlamentària en la salut i l’economia, l’Executiu vol arribar a les eleccions de maig del 2023 amb la motxilla legislativa pendent buida. Pert aquest motiu, s’ha pitjat l’accelerador al Parlament: a petició del Pacte, s’han habilitat els mesos de juny, juliol i la primera setmana de setembre per avançar en les ponències i comissions, i agilitar així l’aprovació d’iniciatives per part de la Cambra. “Podem augurar un estiu intens, volem avançar el que tenim pendent i complir el calendari de totes les lleis dels Acords de Bellver”, va asseverar aquest dilluns el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat.
Un document intern de les formacions de l’Executiu, al qual ha tingut accés l’ARA Balears, estableix un total de 22 projectes legislatius que la Cambra hauria d’aprovar abans del març de l’any que ve, quan es dissoldrà el Parlament per encarar els comicis del maig, tot i que, com adverteixen fonts del Pacte, “encara hi pot haver alguna sorpresa més”. Només dues d’aquestes iniciatives tenen dificultats per complir amb el calendari:la llei de persones majors, que arribaria “justa de temps”, i la de consum, que manca de “consens polític”.
La portaveu parlamentària socialista, Pilar Costa, ja va confirmar dimecres, després de la Junta de Portaveus, que la setmana que ve es debatrà l’admissió a tràmit de la Proposició de Llei de Reserva de la Biosfera i “entrarà al Parlament amb total seguretat”. Aquesta és una de les que ha causat més polèmica les darreres setmanes, ja que l’Executiu illenc considerava que el Consell de Menorca envaïa competències autonòmiques i estatals. Arran de les pressions al PSIB menorquí per desconvocar el ple que havia de donar llum verda a la iniciativa, els càrrecs insulars de Més per Menorca varen presentar la dimissió, però la normalitat institucional es va reconduir amb uns retocs que, consideren, no feien perillar el fons de la llei.
Dimecres també es va dictaminar en la Comissió d’Assumptes Institucionals el projecte de llei de consells insulars, el primer des del 2000, tot i que el 2002 se’n va regular el règim de finançament. “És necessari per a l’estructura balear, a fi d’aprofundir en l’autonomia dels consells, la qual cosa suposa un avanç en l’autogovern i el funcionament del seu règim jurídic”, va apuntar Costa.
Les pròximes lleis
El calendari legislatiu dels partits del Govern marca que aquest mes de juny, a priori, el Parlament podria aprovar la llei de consells insulars, es convalidarà el decret llei de festes il·legals i també tirarà endavant la llei de joventut. El setembre marcarà l’inici d’una activitat parlamentària frenètica de quatre mesos amb la previsió que s’aprovin fins a nou projectes en matèria d’arxius, ciència, esports, cooperació, lleure, la mateixa Reserva de la Biosfera i els pressupostos generals de la comunitat.
Ja amb vista a gener i febrer de 2023, la Cambra discutirà l’aprovació, entre d’altres iniciatives, de la modificació de la Llei del joc. La Conselleria de Sectors Productius, que dirigeix el vicepresident Juan Pedro Yllanes, vol establir una moratòria de noves llicències de sales de joc, fins a situar la ràtio illenca de les 140 sales actuals per cada milió d’habitants a les 75, la mitjana estatal.
En termes d’habitatge, el 10 de maig el PSIB, Podem i MÉS per Mallorca varen donar suport a una proposició de llei de Més per Menorca, que pretén instar l’Estat a modificar l’article 17 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), per atorgar a les comunitats competències que permetin limitar els preus del lloguer. “Hem volgut jugar fort aquesta carta, perquè consideram que és dels problemes més greus de les Balears”, explica la impulsora de la iniciativa, la diputada ecosobiranista Patrícia Font. Així i tot, reconeix que, amb un any de legislatura per davant, “pot ser difícil” que, després d’un suport majoritari del Parlament, la proposta arribi a Madrid i es rebi una resposta concreta.