La dreta converteix la supressió de la sedició en una "traïció" a Espanya

MadridDues setmanes després que el president espanyol, Pedro Sánchez, en fes l'anunci, el Congrés posa en marxa la supressió del delicte de sedició. En un debat crispat que ha començat passades les deu de la nit (ha acabat gairebé a la una de la matinada) i sense Sánchez ni cap ministre a l'hemicicle –Yolanda Díaz, Irene Montero i Alberto Garzón van comparèixer-hi a la part final del debat–, la norma impulsada pel PSOE i Unides Podem, amb l'aval d'ERC, ha començat oficialment la seva tramitació parlamentària amb els vots favorables dels socis d'investidura, 187 en total i 155 en contra -el text no el revisarà el Consell General del Poder Judicial-. Ho ha fet, això sí, davant la ferotge oposició de la dreta espanyola, que ha atacat durament el govern de coalició i els seus socis perquè considera que la reforma és una "traïció" a Espanya. El PP fa dies que lidera una ofensiva perquè la norma fracassi i aquest dijous l'ha redoblat la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, presentant la reforma com un "desmantellament" de l'Estat com a forma de "pagament" a l'independentisme català, que ha tornat a qualificar de "colpista". "Espanya no ho oblidarà", ha amenaçat.

Els populars han estat els primers de la triple dreta a obrir foc contra el govern espanyol a l'hemicicle i, de fet, ja ho havia fet abans Alberto Núñez Feijóo –sense escó al Congrés–, quan ha acusat el PSOE d'incomplir l'article 2 de la Constitució, que estableix la unitat indivisible de la nació espanyola. Gamarra ha tornat a presentar els socialistes com a "traïdors", no només a la ciutadania espanyola, sinó també als seus votants. De fet, fa dies que el partit de Núñez Feijóo incita els diputats del PSOE a trencar la disciplina de vot i s'oposin a la tramitació de la normativa. Tot plegat, sense èxit, perquè els socialistes han rebutjat la mà estesa dels conservadors, fins i tot els barons crítics amb l'eliminació del delicte de sedició.

Ara bé, la croada l'han mantingut fins al punt que han forçat que la votació sigui per crida, és a dir, que cada diputat ha hagut de dir en veu alta el sentit del seu vot. L'objectiu era "deixar retratats" els diputats que avalin la reforma. "Avui no trencaran la disciplina de vot, però trencaran amb la paraula que van donar als seus votants traint la confiança que van dipositar en cadascú de vostès", ha subratllat Gamarra. Quan la mesa ha cridat la primera diputada socialista que han cridat per votar, María Inmaculada Oría López, tots els parlamentaris del grup s'han aixecat en bloc per mostrar una imatge d'unitat i la diputada ha afirmat: "Aquí estem tots les i els socialistes junts, sense fissures. Sí". Des de Ciutadans, la seva líder, Inés Arrimadas, també ha acusat el PSOE "d'humiliar els espanyols". Els socialistes, però, s'han defensat amb l'argument que la reforma serveix per equiparar el Codi Penal al de les democràcies europees i han acusat el PP de no tenir cap proposta per a Catalunya.

La incògnita de la malversació

La normativa que aquest dijous comença a caminar encara pot patir modificacions, perquè Unides Podem presentarà esmenes per evitar que la reforma perjudiqui el dret a la protesta, com s'han queixat alguns grups com Junts i la CUP -tots dos s'han abstingut-, i també entitats socials. Precisament hi ha insistit aquest dijous la diputada cupaire Mireia Vehí, que ha avisat que el concepte "d'intimidació és clau" per endurir la "mà dura" contra el dret a protesta. Ara bé, és encara una incògnita si s'introduiran modificacions en el delicte de malversació, perquè tot i la intenció que va mostrar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'obrir aquest meló, a hores d'ara no hi ha cap proposta en ferm, i dirigents d'ERC com el diputat Gabriel Rufián han admès les dificultats de modificar la malversació sense que això suposi beneficis per a condemnats per corrupció. "Això no és una concessió a ERC ni a l’independentisme, sinó a la seva democràcia, perquè deixin de fer el ridícul a Europa", ha destacat Rufián, mentre escoltava com se l’escridassava des de la bancada de la dreta. Adreçant-se a les crítiques de Junts i la CUP, els ha demanat que "ajudin" en lloc d’estar enfadats perquè amb la supressió de la sedició "li hem tret una joguina decimonònica als jutges feixistes".

El president espanyol, Pedro Sánchez, continua evitant pronunciar-se sobre una hipotètica reforma d'aquest delicte. Quan aquest dijous els periodistes li han preguntat sobre la qüestió, s'ha limitat a dir que és als grups parlamentaris a qui correspon presentar les esmenes que considerin necessàries. Una manera de no tancar la porta a donar suport a aquesta reforma ni avalar-la. En canvi, Jaume Asens sí que ha posat en dubte que ara mateix hi hagi una majoria perquè la reforma tiri endavant. "Crec que aquesta majoria hi era fa uns dies. Ara mateix no sé si encara hi és. Hi ha hagut una campanya de desinformació al voltant d'aquesta qüestió i hi ha partits que reben aquesta pressió", ha afirmat en una entrevista a TV3. Unides Podem està disposat a donar suport a aquest canvi sempre que sigui ERC qui prengui la iniciativa.

L'esmena de Junts

Qui sí que esmenarà de dalt a baix la iniciativa és Junts. El grup presentarà una esmena a la totalitat amb text alternatiu, en la qual proposa derogar la sedició, especificar l'ús d'armes en la rebel·lió, no tocar els desordres públics i deixar clar que s'extingeixen les penes i s'arxiven les causes judicials obertes per sedició o rebel·lió, segons diu el text al qual ha tingut accés l'ARA. Aquest punt està clarament orientat a tancar el procediment contra els exiliats, per bé que sobre l'expresident Carles Puigdemont pesa el delicte de malversació, sobre el qual el Tribunal Suprem haurà de decidir si es pot mantenir malgrat que caigui la sedició, informa Ot Serra.

"És per resoldre el ridícul de Llarena amb les euroordres", ha dit el diputat de Junts Josep Pagès. De fet, fonts del grup parlamentari critiquen que la motivació de la iniciativa impulsada pel PSOE i Unides Podem sigui aconseguir portar Carles Puigdemont a Espanya, tal com es dedueix de l'exposició de motius. "La presència al nostre ordenament de tipus penals inexistents en la majoria dels estats de la UE resulta altament disfuncional pel que fa al funcionament de la cooperació judicial i de seguretat", diu la proposta dels partits que integren el govern espanyol. El PDECat, per la seva banda, ha avalat la tramitació de la norma amb un vot favorable, però ha dit que preveu presentar esmenes per "millorar" el text.