La dreta reinterpreta la història de la conquesta d’Amèrica

MadridEl 1892, 400 anys després que Cristòfor Colom posés els peus a Amèrica, va ser la primera vegada que es va marcar el 12 d’octubre al calendari com la festa nacional d’Espanya. La tria es va consolidar amb la restauració de la democràcia, després que durant el franquisme aquesta festa hagués passat a un segon pla perquè el règim havia potenciat la data del 18 de juliol. El decret llei del 1987 justificava l’elecció del 12 d’octubre pel fet que “simbolitza l’efemèride històrica” en què Espanya “inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. La colonització del continent americà va suposar un abans i un després en la història de la humanitat però, com tots els esdeveniments històrics, té llums i ombres.

Amb els anys, el debat sobre si calia demanar disculpes per les parts fosques de la història s’ha anat obrint pas, i són molts els exemples de països que han fet actes públics de constricció, com ara França amb Algèria o el Regne Unit per la guerra de l’Iraq. A Espanya, però, la dreta espanyola i en concret el PP han optat per convertir la negativa a disculpar-se en una batalla política, i han arribat fins i tot a reescriure la història. Una dinàmica que s’ha exacerbat en les últimes setmanes després que els populars hagin reaccionat iradament al fet que el papa Francesc demanés perdó a Mèxic pels pecats comesos durant l’evangelització del país.

Va començar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, criticant el perdó del papa Francesc a Mèxic, i s’hi van anar afegint diferents dirigents populars com el mateix president del partit, Pablo Casado. Ressuscitaven així un debat que no és nou. Fa dos anys, el mateix president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va demanar al rei Felip VI que demanés perdó al seu país per la conquesta d’Amèrica. Per ara no ha tingut èxit. Fins ara Espanya només ha demanat disculpes a la comunitat jueva sefardita per haver-la expulsat de la península durant el segle XV.

Per al PP, la carta del Papa a López Obrador demanant disculpes és un error, mentre que per al president mexicà l’actitud dels conservadors demostra el seu aval al que considera un “genocidi indígena”. Diversos dirigents populars s’han enorgullit en els últims dies del passat colonial espanyol i han edulcorat una conquesta en què també es van cometre excessos i atrocitats. “No hi ha construcció d’un imperi sense violència i no hi ha colonització sense violència”, afirma el catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Fradera.

Ni rastre de la violència

La violència amb què els colonitzadors castellans van tractar les comunitats indígenes és, precisament, un dels elements que el PP ha obviat aquestes últimes setmanes. L’expresident espanyol José María Aznar va parlar de “clarobscurs” i “d’encerts i errors” en la conquesta d’Amèrica, però va passar-hi de llarg per assegurar que, malgrat tot, se sentia “orgullós” d’aquesta gesta. Un d’aquests clarobscurs ha estat des de fa anys la mortalitat que hi va haver al continent americà després de l’arribada dels europeus -espanyols, però també anglesos o portuguesos.

Segons el catedràtic emèrit d’història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona Javier Laviña, la tendència alcista que ha estudiat aquesta qüestió parla d’una pèrdua d’entre un 85% i un 90% de la població indígena d’entre els 100 milions de persones que aquests mateixos estudis compten que hi vivien -altres tendències, en canvi, ho comptabilitzen més a la baixa i situen la forquilla d’habitants del continent entre els 10 i els 40 milions.

La major part d’aquesta mortalitat va ser derivada d’epidèmies, com el xarampió o la verola, que van ser importades pels europeus -les poblacions americanes vivien en una situació d’aïllament en relació a les euroasiàtiques, recorda Fradera-. S’hi va sumar la violència exercida sobre les comunitats originàries, tot i que, segons Fradera, va ser desigual en els diversos territoris del continent i va tenir menys impacte en la mortalitat total en relació a les epidèmies. Laviña hi afegeix el comerç d’esclaus com un altre factor d’augment de la mortalitat. Recorda que, per exemple, un 20% morien durant la travessia fins a la Península. Per tot plegat, l’historiador parla d’“etnocidi”.

Ara bé, la manera d’actuar dels colonitzadors quan van arribar a l’anomenat nou món va ser qüestionada pocs anys després des de Castella. “Hi havia dubtes de moralitat del que s’estava fent per part de l’església i de la Corona. Ni l’una volia perdre cristians ni l’altra súbdits”, apunta Fradera. Ho subscriu Laviña, que recorda que el 1512-1513 es van impulsar les lleis de Burgos i Valladolid, que posaven límits als excessos dels colonitzadors en relació a l’esclavitud, per exemple.

Les comunitats originàries

Malgrat que tots els historiadors parlen de conquesta, per al director de l’Oficina de l’Espanyol de Madrid, Toni Cantó, s’hauria de parlar d’“alliberament” de les comunitats originàries perquè estaven sotmeses a un poder “salvatge i caníbal”, segons va dir la setmana passada. “És tot molt més complex, això són simplificacions i ignorància supina”, rebat l’historiador Nicolás Sánchez-Albornoz.

Hi havia diferències entre els pobles que vivien a la costa, per exemple, i els que vivien en grans imperis com l’asteca. Ara bé, des del punt de vista social i econòmic, el nivell d’organització era similar al de Castella en molts casos, apunta Laviña. Diferien a nivell tecnològic, ja que les comunitats indígenes no estaven tan desenvolupades. El canibalisme del qual parlava Cantó era un canibalisme de “ritual”, esmena l’historiador. És a dir, no es menjaven els seus veïns, sinó que després de les guerres, per exemple, feien ofrenes als déus i els sacerdots mossegaven el fetge i el cor de l’enemic.

Per al PP, però, va ser positiu que s’evangelitzés el continent. Casado va assegurar que els actuals mandataris de l’Amèrica Llatina haurien d’agrair a Espanya la seva arribada i Ayuso fins i tot va dir que “el catolicisme va portar la civilització a Amèrica”. “Quina civilització?”, es pregunta Sánchez-Albornoz, que recorda que és al segle XVI quan es van donar també les violentes guerres entre catòlics i protestants. “Es va introduir una religió nova suplantant les anteriors i es va provocar un xoc moral, intel·lectual i anímic”, afegeix l’historiador. De fet, hi ha hagut clergues que han censurat els “abusos” de la colonització, recorda Javier Laviña.

La conquesta d’Amèrica, en els termes en què es va donar, “no és un fet excepcional”, sinó que el que ho és “és el moment en què es fa i el seu caràcter pioner”, diu Fradera. És una fita “important” des del punt de vista de la globalització, afegeix Sánchez-Albornoz. També recorda, però, que durant molts segles ningú es va recordar del 12 d’octubre. En canvi, ara la dreta espanyola ha decidit convertir aquesta data també en un cavall de batalla polític, a dins i fora de l’Estat, encara que sigui sense explicar-ne la història completa.