La dreta del TC s'imposa i frena la reforma judicial de Sánchez

MadridEl PP se surt amb la seva. Els seus magistrats al Tribunal Constitucional aturen la reforma legal de Pedro Sánchez per forçar la renovació de l'òrgan de garanties i obren una crisi institucional sense precedents a les Corts espanyoles. Els sis membres conservadors han fet valer la seva majoria per suspendre la tramitació al Senat que havia sol·licitat el PP, davant la minoria de cinc membres del bloc progressista. Primer han admès a tràmit el recurs, després han tombat les recusacions que havien sol·licitat PSOE i Unides Podem i, per últim, després de més de nou hores, han estimat les mesures cautelaríssimes que demanava el PP. Els cinc magistrats progressistes emetran un vot particular. La incògnita ara és si els socialistes tiraran endavant igualment la reforma del Codi Penal a la cambra alta, que no es veu afectada pel fet que una part de la proposició de llei que no hi té res a veure s'hagi suspès.

"Avui la nostra democràcia surt enfortida", ha subratllat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Fonts de la formació conservadora celebren que el TC "no s'hagi deixat influir per les pressions del govern espanyol". La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha comparegut mitja hora abans de la mitjanit per deixar clar que "acata i respecta" la decisió del TC, si bé espera que se li doni tràmit com més aviat millor per plantejar arguments "en defensa de l'autonomia parlamentària". Batet ha expressat la seva "profunda preocupació" pel fet que "es possibilita que la interrupció de la potestat legislativa estigui a l'abast d'un sol diputat interposant un recurs d'empara". El president del Senat, Ander Gil, ha parlat d'un "trist punt d'inflexió" per a la inviolabilitat de les cambres parlamentàries i ha denunciat la "injustificable instrumentalització" del TC per part del PP.

De la seva banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, també ha afirmat que "acata" la resolució, però ha deixat clar que no comparteix "l'insòlit procediment" per la brevetat amb què s'ha donat ni tampoc el fons. "La decisió més greu del TC s'ha pres amb una majoria mínima", ha subratllat en una compareixença institucional des de la Moncloa. Bolaños ha recordat que al 1985 es va eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat per evitar que el TC pogués aturar l'acció parlamentària, com ha passat aquest dilluns.

Divisió total   

Els dos sectors del TC arribaven dividits a un ple transcendental i inèdit per la possibilitat d'aturar una iniciativa parlamentària abans d'aparèixer al Butlletí Oficial de l'Estat. Els magistrats afins al PP s'hi presentaven amb la intenció de donar la raó a la formació conservadora: entenien que si no s'aturava una reforma mal tramitada, s'aprovaria dijous i el dany per als diputats seria irreparable. En canvi, els progressistes consideraven que la lesió que suposava als drets de participació política dels parlamentaris -això és el que al·legava el PP- no era prou com per ingerir-se d'aquesta manera en l'activitat d'un altre poder de l'Estat com és el legislatiu. Només una decisió dràstica del bloc progressista podia impedir aquest escenari: consistia en abandonar el ple i fer inviable la votació, atès que cal un quòrum mínim de vuit per adoptar acords, però no ho han fet.

Sabent que els conservadors estaven convençuts dels seus passos, els progressistes volien discutir si s'havien d'apartar dos magistrats de l'altre bloc. Es tracta del president, Pedro González Trevijano, i Antonio Narváez, tots dos conservadors i afectats directament per la reforma legal en qüestió, atès que tan bon punt entrés en vigor, serien destituïts i prendrien possessió els seus substituts: l'exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica en dret constitucional Laura Díez. El bloc conservador, però, s'ha imposat per mantenir la seva majoria. Sense absentar-se els dos implicats de la votació, la dreta ha considerat que no era el "moment jurídico-processal" de posicionar-se sobre aquesta qüestió, segons fonts de l'entorn de Trevijano. A la pràctica, doncs, les han rebutjat.

Al llarg de la jornada, el sector progressista havia elaborat una estratègia de dilacions qüestionant el procediment a seguir durant el ple. De fet, durant al matí ja s'han oposat que el propi ple abordés el cas, en lloc de fer-ho la sala en què havia recaigut el recurs. Quan arriba un litigi s'atorga a un ponent que està adscrit a una de les dues sales del tribunal i aquest va recaure en Enrique Arnaldo, de la segona. Està composada per sis magistrats, tres conservadors i tres progressistes, sota la presidència de Juan Antonio Xiol, que té vot de qualitat. Com que això deixava els progressistes amb majoria, el bloc conservador va demanar elevar el cas a ple. Davant la transcendència dels fets, Xiol ja va acceptar la setmana passada que ho dirimissin els 11 magistrats i així s'ha reflectit en la votació sobre l'avocació a ple d'aquest matí: set conservadors i Xiol a favor i quatre progressistes en contra.  

Unides Podem atia la desobediència

La pilota passa ara a la teulada del Senat, que aquest dimarts a les nou del matí reuneix la comissió de Justícia.Tot i no tenir senadors, Unides Podem s'ha posicionat a favor de desobeir el TC. "Si una ordre va en contra de la Constitució, que diu que el mandat de fer lleis el té la seu de la sobirania popular, no hi hauria motius per acatar una ordre com aquesta", ha afirmat aquest matí en roda de premsa el portaveu del grup parlamentari al Congrés, Pablo Echenique, informa Mireia Esteve. De la seva banda, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, es desmarcava d'aquest escenari. Abans de conèixer-se la decisió del TC, la també ministra d'Educació ni tan sols s'ha volgut "imaginar" la hipòtesi que el TC donés la raó al PP i, per tant, no ha avançat si el seu grup al Senat tirarà endavant la iniciativa que no queda afectada. És a dir, la supressió de la sedició i la reforma de la malversació. Al Congrés, Més País ja ha anunciat que registrarà una proposició de llei amb el contingut exacte que PSOE i Unides Podem havien introduït a través d'esmenes per forçar la renovació del TC.

En paral·lel al xoc entre el TC i les Corts espanyoles, aquest dimarts a la tarda se celebra un ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial en què ha de nomenar els dos candidats que li corresponen. El va sol·licitar el sector conservador per intentar fer les designacions abans que entressin en vigor les noves normes, que haurien permès al sector progressista triar el seu aspirant preferit, el magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés. El bloc de la dreta el veta i ha posat dos noms sobre la taula: César Tolosa, conservador, i Pablo Lucas, progressista. Aquest dimarts per sortir escollits cal una majoria d'11 dels 18 vocals de l'òrgan de govern dels jutges i la balança està en 10 a 8, de manera que el més probable és que cap dels tres noms obtingui prou suports i la votació sigui fallida.