Els ecos de Madrid arriben als partits de les Balears

PalmaLa cursa electoral ja ha començat. Les eleccions del 19 de juny a Andalusia, la comunitat més poblada i la que aporta més escons al Congrés dels Diputats, poden determinar la força amb la qual arriben els partits a les pròximes eleccions autonòmiques illenques, de maig del 2023, i sense perdre de vista les eleccions generals, previstes a finals de l’any que ve. Ja fa unes setmanes que les formacions balears miren a Madrid per aclarir el seu futur electoral.

Unides Podem

La formació morada és l’única que entra en el procés d’escolta de Díaz

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha anunciat l’inici del procés d’escolta per encapçalar o no un front ampli més enllà de la marca d’Unides Podem, de la qual és l’actiu electoral més gran, tot i provenir del PC i no del Podem inicial. Díaz, de vegades, s’ha distanciat gradualment de la secretària general, Ione Belarra, i de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, com es va veure en l’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’enviar armes ofensives a Ucraïna. A més, l’exlíder de la formació, Pablo Iglesias, va reconèixer fa poc que s’havia equivocat designant-la directament com a candidata a la presidència i que s’haurien d’haver fet unes primàries.

A les Balears, però, Unides Podem és l’únic partit al qual arribaran els ecos del procés d’escolta de Díaz. “Crec que a una gran majoria de la gent li sembla una bona idea que comenci el procés. Des de Podem estam segures que la durà a la presidència del govern”, sosté la líder del partit a les Illes, Antònia Jover. “Nosaltres des del minut 0 hem apostat per aquest front ampli amb Díaz al capdavant, per unes polítiques que protegeixin les famílies, per unes polítiques de consens que tan bé ha demostrat que sap fer”, afegeix.

MÉS per Mallorca podria haver format part de l’espai d’esquerra de Díaz, però fonts del partit ho desmenteixen categòricament. “No hi ha cap intenció amb ella. En tot cas, arribar a un reconeixement mutu com amb Íñigo Errejón, però no entrar en el seu front ampli”, expliquen les fonts. El líder de Más País va establir a finals de març una aliança amb els ecosobiranistes, però no de caràcter electoral. “Tenim moltes coses en comú i en volem tenir més”, va apuntar Errejón. A l’acte, el diputat va indicar que vol traslladar a les Balears el model que ha implantat amb Compromís al País Valencià. “És com em sent més còmode i el futur va per aquí”, va assenyalar, referint-se a MÉS per Mallorca.

Ara Més

Forces progressistes de les quatre illes volen tenir veu a Madrid

Mentrestant, les formacions polítiques d’àmbit insular a l’esquerra del PSIB varen presentar divendres a Palma el nou partit Ara Més, amb l’objectiu d’ajuntar forces i aconseguir, amb vista a les pròximes eleccions generals, una unió d’esquerres illenques estable i permanent per tenir veu a Madrid. La confluència s’ha creat entre els partits MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa. Gent per Formentera no s’hi ha sumat de manera formal, però sí persones que en fan part, com l’exdiputada al Parlament balear Silvia Tur, que serà la portaveu de la formació, i d’altres que són independents. 

“Ha estat un procés de maduració lent”, exposen fonts ecosobiranistes. Experiments de confluència entre algunes illes –no de totes, com ara– ja s’han donat en algunes eleccions generals, en major o menor col·laboració. El 2004, la candidatura Progressistes per les Illes, amb Nanda Ramon al capdavant i que aglutinava Esquerra Unida, Esquerra Republicana, els Verds i el PSM, va aconseguir 40.000 vots. D’altra banda, en els comicis d’abril del 2019, una coalició entre les tres forces illenques que avui formen Ara Més, a banda d’Esquerra Republicana, conformaren Veus Progressistes, amb menor èxit que el 2004, ja que arribaren als 25.000 vots.

Ara, es materialitza la idea que perseguia l’anterior executiva de MÉS per Mallorca, encapçalada per Antoni Noguera: una marca estable. “Fa molt de temps que es percep la necessitat d’anar a una confluència d’esquerres. Hi ha hagut un procés d’acostament, ja que passen els anys i les forces ecosobiranistes balears no tenen representació al Congrés”, recorden les fonts. Es vol dur a terme així el que han obtingut partits com Teruel Existe, Coalición Canaria i el Partit Regionalista de Cantàbria de Miguel Ángel Revilla.

Partit Popular

El PP balear sent un canvi amb Feijóo al capdavant del partit: “Som clavats”

En el PP illenc es respira un aire distint des que el president de la formació en l’àmbit estatal és Alberto Núñez Feijóo, en detriment de Pablo Casado. Sembla difícil pensar que l’expresident de Galícia pugui dir que a les Balears “no es parla català”, com va sostenir Casado en la clausura del congrés del partit a les Illes que va nomenar Marga Prohens presidenta del PP balear. “No només hi ha hagut un canvi, sinó que amb l’arribada de Feijóo tenim la impressió que som clavats”, apunten des del PP. “El que diu a Madrid és un calc del que anam dient nosaltres en política lingüística, economia, la preocupació per la moderació o la diversitat cultural. Quan diu que hi ha dues llengües cooficials, és que n’hi ha dues”, afegeixen.

Al llarg d’aquestes setmanes, els populars illencs han organitzat distints fòrums. El primer va ser sobre la família i hi va acudir la consellera d’Educació gallega, ja que el PP balear vol importar el model educatiu de Galícia, la terra de Feijóo. Pròximament, en el fòrum d’economia, vindrà el vicesecretari econòmic del PP estatal i conseller d’Hisenda d’Andalusia, Juan Bravo, que manté bones connexions amb la formació de les Illes. La proposta fiscal de Feijóo, ideada amb Bravo, va en la mateixa línia que la del PP balear. “El referent econòmic de Feijóo és Juan Bravo; ja ho era per a nosaltres”, exposen en el PP. El dia que es va presentar el pla econòmic popular, el president del partit estatal i la líder de la formació a les Illes feren una roda de premsa amb el mateix discurs: baixada d’impostos.

A més, en la convalidació del decret del pla de xoc presentat pel govern, els populars s’hi varen abstenir, i tot i que el PP de Feijóo va votar aquest dijous en contra del pla de Sánchez per combatre els efectes de la guerra, ja va mostrar majors signes de col·laboració amb l’executiu estatal que Casado. Un possible inici d’un canvi d’actitud provocat pel nou lideratge del PP a Madrid.

Vox

La direcció de Madrid, dubtosa de la continuïtat de Jorge Campos

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, en la visita recent a les Balears per inaugurar la seu del partit a Menorca i visitar el mercat de Santa Catalina, va encendre les alarmes del partit d’extrema dreta. “No sé si el candidat serà Jorge Campos o no, no m’atrevesc a assegurar-ho, ja que ho decideix el comitè executiu nacional a Madrid”, va explicar en una entrevista a Esradio. “Per nosaltres, el nom de qui està al capdavant de la llista no és el més important, prioritzam el projecte”, va afegir. Vox és l’únic partit que no fa cap mena de primàries dins la formació i tots els candidats s’elegeixen a dit des de la direcció de Madrid.

La continuïtat de Campos, així, està posada en dubte, i el mateix diputat al Parlament balear, Sergio Rodríguez, no es va atrevir a ratificar-lo com el pròxim cap de llista. “Vox només té clar un candidat: Santiago Abascal”, va afirmar, i va reiterar que “no pensam que aquest projecte estigui basat en figures, sinó que la força del partit està en les seves idees, qualsevol podria encapçalar una llista”.