Ecotaxa, sostre de places i energia: les propostes de l’esquerra que el PP ha assumit

Palma“En el nostre programa electoral, a diferència dels anteriors, hi ha temes que estan molt més desenvolupats”. Així justifiquen des del PP que algunes de les mesures que proposen entrin en contradicció amb el que han defensat històricament, com l’aplicació de l’ecotaxa, que va ser fortament criticada en el primer Pacte de Progrés de Francesc Antich. “El problema és que hi ha hagut conceptes en què l’esquerra ha fet bona feina i se n’ha apoderat. El PP havia perdut la batalla i ni la jugava. El feminisme i l’ecologisme no només són d’esquerres”, afegeixen al partit. Però quines són algunes d’aquestes mesures?

Ecotaxa

De derogar-la el 2003 a mantenir-la, amb matisos, si governa

L’aplicació de l’ecotaxa va ser una de les mesures més disruptives en la primera legislatura d’Antich (1999-2003). Es va aprovar per compensar les externalitats negatives del turisme. I el Govern va rebre una immensa pressió del sector hoteler per tombar-la, ja que considerava que es penalitzaven les Illes com a destinació turística.

Dos anys després de posar-se en marxa, Jaume Matas la va derogar i no va ser fins a l’arribada de Francina Armengol, el 2015, quan es va recuperar. Avui dia, és una taxa acceptada en el sector hoteler –que manté una bona relació amb l’Executiu actual– i, a més, bona part de les principals destinacions turístiques d’Europa la tenen. Aquesta conjunció de factors ha fet que el PP vulgui mantenir l’ecotaxa la pròxima legislatura, però estudiant la possibilitat que els residents illencs en quedin exclosos a través de deduccions a l’IRPF.

Sostre de places

No s’accepta la moratòria, però sí que hi hagi un límit de places turístiques

Hi ha nombroses mesures de la llei turística aprovada pel Pacte el 2022 que el PP s’ha compromès a derogar. Les principals són totes les dirigides a decréixer i la moratòria de places, que en prohibeix la compra fins al 2026. La normativa també obliga els consells insulars a reduir el nombre de places que resten a la borsa, i de facto abaixaràel sostre de 623.624 places que va establir l’exconseller de Turisme i exvicepresident del Govern Biel Barceló.

En el cas del PP, el 2012 va aprovar una llei turística que permetia multitud d’excepcions per comprar places fora de la borsa i que la líder del PP, Marga Prohens, posa com a exemple per parlar de límits turístics. La seva intenció és que cada consell estableixi un sostre i, en el cas del de Mallorca, almenys, es vol mantenir l’imposat per l’esquerra, de 402.603 places. A més, amb Prohens a l’Executiu, i amb un consell –competent en ordenació– governat per l’esquerra, es podria donar un decreixement a l’illa, justificat tècnicament.

Creuers

Una arribada escalonada per “evitar una sensació de saturació”

“Treballar amb el sector del creuer per gestionar l’arribada escalonada d’aquests vaixells als ports, en favor de la desestacionalització i d’evitar una sensació de saturació”. Aquesta és la proposta del PP en el seu programa electoral, el qual, encara que no parli de límits, a la pràctica ho seria. “En lloc de cinc cada dia, que n’arribin només tres diaris a l’estiu”, sostenen. És una mesura molt semblant a la firmada entre el Govern i les navilieres el maig del 2022, que marca un màxim de tres creuers a Palma el mateix dia, i només un d’ells amb una capacitat de més de 5.000 persones. Essent un acord amb cinc anys de vigència, es veu com el PP s’hauria adaptat al que ja s’ha pactat.

Transició energètica

Reivindicar l’Institut Balear de l’Energia després de demanar-ne l’eliminació

L’Institut Balear de l’Energia (IBE) és una empresa pública que, d’una banda, comercialitza energia, però també agilita els processos per implantar-ne de renovables. Al llarg d’aquests anys ha potenciat l’autoconsum compartit per abaratir el preu de l’energia. Tot i que en els dos primers pressupostos d’aquesta legislatura el PP en va demanar l’eliminació, ara remarquen que “ha tingut un resultat positiu”, sobretot pel que fa a l’agilitació, ja que no comparteixen que sigui una empresa pública. “Les coses que s’han fet bé no s’han de derogar, sinó impulsar”, recalquen des del PP.

Memòria històrica

Un PP balear diferent de l’estatal: “No entrarem en temes que no ens criden”

El 2007, amb José Luis Rodríguez Zapatero al govern espanyol, el Congrés aprovà una llei de memòria històrica que quedà derogada de facto amb Mariano Rajoy per deixar-la sense finançament, tot i que Pedro Sánchez la recuperà i després tirà endavant una nova llei que el PP ja ha promès eliminar. La batalla entre partits en aquest àmbit no es viu a les Balears, on els populars no volen entrar en temes que “no ens criden”. La Llei de memòria democràtica balear s’aprovà el 2018 i les principals crítiques des de l’oposició eren pel règim sancionador:“Sí al reconeixement democràtic, no a sancionar a qui ho posi en qüestió”, afirmà el diputat del PP Juanma Lafuente el dia de l’aprovació.