EH Bildu salva la llei de memòria històrica del govern espanyol
Els abertzales acorden declarar "il·legals i il·legítims" els tribunals franquistes i la "nul·litat" de les seves resolucions
MadridEH Bildu salvarà la llei de memòria democràtica del govern espanyol. Els abertzales han anunciat aquest dimarts un acord per donar suport a la normativa que els socialistes van treure del calaix la setmana passada per accelerar-ne la tramitació i que estigués a punt perquè s'aprovés al ple extraordinari del Congrés de la setmana de l'11 de juliol. El suport d'EH Bildu, que ha acordat amb l'executiu estatal declarar "il·legals i il·legítims" els tribunals franquistes i la "nul·litat" de totes les seves resolucions i condemnes, seria suficient perquè la llei tirés endavant, perquè el PNB, el PDECat, Més País i Compromís també hi votaran a favor. La normativa, doncs, podria tirar endavant sense el suport d'ERC, tot i que incorporarà també declarar el règim franquista com a "il·legal", una de les peticions dels republicans. De fet, l'esmena que ha afegit aquesta qüestió ha estat firmada pel mateix PSOE, al costat d'Unides Podem, Més País i el PDECat.
Els republicans encara continuen negociant amb l'executiu espanyol i, de moment, no han arribat a un acord, tot i que en la reunió de la ponència d'aquest matí s'han abstingut a l'hora de votar les esmenes transaccionals per "facilitar que durant el tràmit a la comissió es pugui seguir negociant", segons apunten fonts republicanes. De moment, però, les negociacions no van pel bon camí, segons les mateixes fonts. De fet, l'exdiputat republicà Joan Tardà, qui continua pilotant les converses amb el govern sobre aquesta qüestió, ha posat per escrit aquest dimarts algunes de les demandes que ERC continua reclamant i que passen, entre d'altres, per modificar la llei d'amnistia del 1977 per garantir la reparació de les víctimes i que es puguin jutjar els crims del franquisme. Els republicans consideren que amb la creació d'una fiscalia específica només per aquesta qüestió no n'hi ha prou. A més, també creuen que el rescabalament econòmic que proposa la normativa no és suficient per restituir els patrimonis confiscats a persones i entitats i, en aquest sentit, la diputada d'ERC Carolina Telechea ha recordat que demanen una auditoria paral·lela a la llei de memòria.
Junts, per la seva banda, es decanta a hores d'ara pel no perquè considera que no hi ha un "canvi de paradigma respecte a la llei del 2007". Amb tot, aquest dijous s'han abstingut a l'hora de votar les esmenes transaccionals, tot i que ja pronostiquen que en el dictamen final hi votaran en contra, perquè no incorporen, entre altres qüestions, considerar el "poble de Catalunya com a víctima" del règim franquista. El PDECat, en canvi, donarà suport a la normativa perquè ha incorporat algunes esmenes pròpies com ara deixar per escrit la persecució del règim franquista a les comunitats lingüístiques i també contra les cultures catalanes, basques i gallegues. En canvi, la CUP de moment es decanta pel no perquè no s'ha avançat en cap de les seves propostes, com ara jutjar els responsables de la dictadura.
Un dels punts que el PSOE va pactar amb Unides Podem per incorporar a la llei de memòria va ser la modificació de la llei d'amnistia del 1977 per obrir una via penal que permeti investigar els crims del franquisme, tal com va defensar el partit lila. Ara bé, el ministre de la Presidència, el socialista Félix Bolaños, va matisar que la reforma no canviava "res del sistema jurídic". ERC ja va avisar que el canvi previst era insuficient i va assegurar que només es podrien jutjar els crims del franquisme si es derogaven els punts de la llei del 1977 en què es deixaven impunes els crims comesos per autoritats, funcionaris i agents de l'ordre públic. La proposta del PSOE i Unides Podem quedarà finalment intacta. EH Bildu, això sí, ha forçat a crear una comissió independent per aclarir les violacions de drets humans durant el franquisme. L'òrgan hauria d'elaborar un informe amb recomanacions per al reconeixement i reparació de les víctimes.
L'abast de la repressió, fins al 1983
Ampliar el límit temporal sobre la repressió franquista també era un dels debats que s'havien posat sobre la taula, i la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha explicat que han acordat amb l'executiu espanyol ampliar aquest període fins al 31 de desembre del 1983. És a dir, considerar víctimes del franquisme les persones que van patir la repressió del règim fins a aquest any, però també estudiar les vulneracions de drets humans "a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics", on els abertzales assenyalen que s'hi podrien incloure les víctimes del GAL.
El grup abertzale també ha aconseguit convertir el port de San Cristóbal de Navarra, on hi va haver una fuga massiva de presos antifeixistes, en un lloc de memòria; i també la cessió del Palau de Donosti a l'Ajuntament d'aquesta ciutat. En aquest espai és on la policia va torturar José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. "Són dues qüestions de gran simbolisme per a la ciutadania basca", ha apuntat Aizpurua en roda de premsa.
Tot plegat, però, ho considera insuficient l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) estatal, que creu que l'acord perd l'oportunitat per "derogar", per exemple, la llei d'amnistia del 1977. "Accepta el text d'una llei que repeteix 'veritat, justícia, reparació', però no jutjarà a ningú, no li explicarà a la societat qui van ser els botxins de la dictadura i què van fer, ni indemnitzaran a les famílies de les 114.226 víctimes de desaparició forçada ni d'altres violacions de drets humans que mai han estat reparades", ha denunciat l'entitat en un comunicat.
