Eivissa tan sols té vuit inspectors per combatre el lloguer turístic il·legal

EivissaFa anys que l’intrusisme s’ha convertit en un dels principals problemes de la indústria turística a Eivissa. Però els que en pateixen més les conseqüències no són els allotjaments turístics que ho tenen tot en regla -encara que també les pateixen-, sinó, sobretot, els residents de l’illa, els quals cada vegada paguen més per viure-hi. Tot i això, el govern insular només té vuit inspectors per combatre aquest negoci irregular que ajuda a inflar el preu de l’habitatge.

A final del 2018, segons dades de Fotocasa, Eivissa va superar els màxims històrics amb un augment del preu de l’habitatge de segona mà d’un 38% respecte del màxim anterior, el febrer del 2008, just abans que esclatàs la bombolla immobiliària. El portal immobiliari situava Vila el febrer com el municipi espanyol on més havia augmentat el preu del lloguer al principi de l’any. A més, Vila és, segons Engel & Völkers, el tercer municipi d’Espanya amb més de 25.000 habitants on és més car comprar una casa, per davant de Barcelona.

1.000 euros de lloguer

A Eivissa és pràcticament impossible trobar-hi cap pis de lloguer anual per menys de 1.000 euros, i aquest elevat preu està directament relacionat amb el lloguer turístic il·legal: per què llogar un pis tot l’any si fent-ho per setmanes a l’estiu es pot guanyar molt més? Per això, la lluita contra l’intrusisme dels lloguers turístics, més enllà dels hotelers i els propietaris d’habitatges vacacionals legals, és una de les prioritats per als ciutadans. El Consell d’Eivissa ha anunciat aquesta setmana passada que, amb motiu de l’inici de la temporada turística, ha començat les batudes per detectar i sancionar els pisos que ofereixen allotjament als turistes sense permís. Les coordina la Comissió contra l’Intrusisme, que compta amb el suport de les policies locals de l’illa.

Malgrat les intencions del Departament de Turisme del Consell per perseguir aquest tipus de lloguers il·legals, la seva acció està molt limitada per la manca de personal que hi pot dedicar. Si bé és cert que enguany el nombre d’inspectors turístics ha augmentat, només ha passat de sis a vuit. Vuit persones han de combatre soles el volum de pisos que es lloguen il·legalment a tota l’illa. El director insular de Turisme, Vicent Torres Benet, reconeix que el seu departament necessitaria 16 inspectors més per afrontar adequadament aquest assumpte. Explica que la llei estatal de sostre de despesa és el principal obstacle que els impedeix dotar l’Administració amb el personal necessari.

Campanya informativa

Per això, a més de les inspeccions, el Consell Insular també ha iniciat una nova campanya informativa per “dissuadir els propietaris d’habitatges i plataformes comercialitzadores de l’activitat il·legal de llogar allotjament a turistes sense autorització”. El govern insular alerta que qualsevol propietari d’un habitatge on es faci lloguer irregular pot acabar multat. El director de Turisme reconeix que es tarda un temps a obrir cada expedient, i que molts no s’han encetat “per la manca de personal”, però que els inspectors no aturen de treballar “i hi ha persones que rebran d’aquí a poc temps notificacions que no esperen i que no els agradaran, amb sancions importants”.

El Consell demana també als explotadors i les plataformes comercialitzadores que només treballin amb habitatges de lloguer turístic legalment registrats, i els avisa que, si no, també s’arrisquen a acabar multats, perquè la legislació de les Balears també els declara responsables de les infraccions. El 2018, la plataforma Airbnb ja va rebre una multa precisament per publicitar oferta turística il·legal a l’illa. Al començament del 2019 la plataforma va recórrer contra la sanció i, de moment, l’assumpte continua als jutjats, però si es resol favorablement per al Consell, la plataforma haurà de pagar, i no serà poc. Fer negoci amb habitatges vacacionals il·legals implica una infracció greu, amb multes d’entre 20.000 i 40.000 euros per cada immoble, tant per al propietari com per a la plataforma comercialitzadora que hi col·labori. Però, a més, la publicitat o promoció d’oferta il·legal implica, per a les plataformes, sancions de fins a 400.000 euros.

El Consell va obrir el 2018 un total de 233 diligències per lloguer turístic irregular i va recaptar un total de 142.005 euros en sancions, sobre un total de 318.984 euros recaptats en matèria d’ordenació turística. El 2017 es varen recaptar 22.800 euros en sancions per a lloguers turístics irregulars, sobre un total de 129.987 euros, i el 2016 varen ser 22.725 euros, sobre un total de 94.970. Perquè les xifres continuïn augmentant, el Departament de Turisme del Consell d’Eivissa ha posat a disposició de la ciutadania el correu electrònic inspeccio.turisme@conselldeivissa.es, a través del qual qualsevol persona, de manera totalment confidencial, pot denunciar activitats de lloguer turístic irregular.