Els partits, davant del 27-S: fortaleses i debilitats
Set formacions s'enfronten a una cita imprevisible. Analitzem quins són els seus punts forts i febles
Junts pel Sí: Unitat vs. Divergències
A favor
La llista avalada per CDC i ERC ha permès sumar en una mateixa oferta electoral alguns dels principals actius polítics en el camp de l’independentisme. Aquesta unitat sobiranista (sense la CUP) també ha facilitat la incorporació de personalitats de la societat civil i ha permès fer més nítid el missatge en clau plebiscitària.
En contra
La convivència de persones procedents de diferents tradicions ideològiques obliga a un programa de govern de mínims i a centrar el missatge en l’eix nacional. Les discrepàncies internes han generat algun episodi de confusió, com la polèmica sobre si Artur Mas serà el president de la Generalitat en cas de victòria de la llista.
Catalunya Sí que es pot: Regeneració vs. ambigüitat
A favor
Sense el llast que comporten les responsabilitats de govern -Podem s’estrena en una cita electoral a Catalunya-, la coalició de Catalunya Sí que es Pot abandera el debat de la regeneració democràtica i es postula com a garant de les polítiques de rescat ciutadà. És la llista hereva de l’auge de la nova esquerra el 24-M.
En contra
En un 27-S marcat per la independència, la confluència de l’esquerra alternativa intentarà prioritzar l’eix social, per esgarrapar vots en la bossa de ciutadans recelosos amb l’acció de govern d’Artur Mas. A Lluís Rabell el pot castigar l’ambigüitat en el debat nacional. El sostre del projecte és el dret a decidir.
PSC: Experiència vs. Divisió
A favor
Postulat com a timoner d’un PSC en moments baixos, Miquel Iceta va esgrimir els coneixements d’una dilatada trajectòria política per assumir el paper de candidat. La veterania -Iceta serà hàbil en els debats electorals-és un valor al qual els socialistes s’aferren per esmorteir la davallada electoral.
En contra
El debat per l’estat propi ha esberlat el PSC, empetitit per l’adéu de dirigents crítics -defensors del dret a decidir- i la fuga de suports, constatada en les últimes eleccions municipals. Els socialistes competiran ara pel vot unionista que fuig del radicalisme d’Albiol i de la imatge d’espanyolisme inflexible de C’s.
PP: Mobilitzador vs. Extremista
A favor
La tria de Xavier García Albiol en lloc d’Alícia Sánchez-Camacho s’explica per la voluntat de mobilitzar un electorat, conservador i espanyolista, que corria el perill de quedar-se a casa. L’objectiu de l’exalcalde de Badalona és conservar la bossa de suports sense renunciar a esgarrapar-ne del PSC i C’s.
En contra
El discurs populista d’Albiol, que va permetre al PP ostentar l’alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya, s’ha traslladat de l’esfera municipal a la nacional. Amb ell de candidat, els populars han recorregut altre cop al discurs dur i sense complexos en matèria d’immigració, que els pot fer perdre vot moderat.
C's: Moment vs. lideratge
A favor
Alternativa al PSC i al PP, les altres forces del bloc unionista que rebutgen el full de ruta sobiranista, C’s pretén aprofitar el desgast dels grans partits per postular-se com a marca regeneradora. Empès per la quota d’exposició mediàtica a l’Estat, aspira a aprofitar el moment polític per fer el gran salt.
En contra
La decisió d’Albert Rivera de presentar-se com a candidat a les generals ha alimentat el projecte de C’s a l’Estat. Rivera aspira a ser decisiu, però el salt a Madrid ha restat potencial al partit el 27-S, per molt que el líder apadrini Inés Arrimadas. El ganxo electoral d’Arrimadas presenta interrogants.
CUP: Llegat vs. polarització
A favor
La popularitat de David Fernàndez i dels diputats de la CUP, que han capitalitzat debats regeneradors com el del combat contra la corrupció, ha multiplicat el llistó electoral de la formació. El relleu és Antonio Baños, un candidat capaç d’atreure suports de sobiranistes d’esquerres reticents a avalar Junts pel Sí.
En contra
La CUP intentarà evitar la fuga de suports independentistes cap a la llista liderada per Romeva, un vot útil per enfortir la majoria sobiranista sense la necessitat d’aliances parlamentàries. La polarització del 27-S, amb el bloc unionista carregant contra Junts pel Sí, pot condicionar la visibilitat dels cupaires.
Unió: Seny vs. migradesa
A favor
Unió exhibeix un discurs moderat i l’experiència en la gestió de govern per capitalitzar el vot de centre. Ho farà amb l’empenta de grups empresarials i mediàtics. Ha confegit una llista amb noms com el de Martín Rodríguez Sol, el fiscal apartat per haver defensat una consulta, que li aporta compromís amb el procés.
En contra
El full de ruta sobiranista va tensionar la federació amb CDC fins que es va trencar, després de 37 anys de matrimoni. Però al divorci s’hi va afegir la fractura interna, amb la sortida de dirigents sobiranistes i històrics, agrupats a Demòcrates de Catalunya, que ha sumat més de la meitat dels alcaldes i regidors d’Unió.