Eleccions europees: guia de candidats, partits i programes electorals

Brussel·lesEl pròxim 9 de juny els catalans tornen a estar cridats a les urnes. Aquesta vegada, juntament amb uns 400 milions de ciutadans europeus, per a les eleccions de l'Eurocambra. Són els comicis que històricament registren una participació més baixa i els grans desconeguts entre el públic general. Per això, us fem una guia sobre quins són els candidats, tant els dels grups parlamentaris del global de la Unió Europea com els de l'Estat.

Cal recordar que a les eleccions europees cada estat membre és una circumscripció electoral única i, per tant, cada partit que hi concorre a Espanya presenta una sola llista.

Teresa Ribera (PSOE)

La vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera (Madrid, 1969), és una de les cares més conegudes i influents als passadissos de Brussel·les, sobretot pel seu paper en la crisi energètica i en les negociacions de la reforma elèctrica. Totes les travesses la situen com a pròxima titular d'Energia de la Comissió Europea, si bé els estats membres només decideixen quin comissari presenten i no quina cartera ocupen.

Ribera buscarà evitar una gran davallada de vots del PSOE respecte a les darreres europees i, tal com auguren les enquestes, evitar una gran distància amb el PP, que es preveu que guanyi els comicis. Els seus resultats també seran llegits com un aval o una impugnació al govern de Pedro Sánchez, molt marcat pels acords d'investidura amb Junts i ERC, i per l'amnistia.

El català que va més amunt a la llista socialista a les europees –en el número 3–, és el membre del PSC Javi López (Madrid, 1985). El candidat a presidir la Comissió Europea del global de la família socialdemòcrata europea és l'actual comissari de Treball i Drets Socials, el luxemburguès Nicolas Schmit (Differdange, 1953).

Toni Comín (Junts)

L'exconseller de Salut i actual eurodiputat Toni Comín (Barcelona, 1971) intentarà retenir el màxim de vots que va aconseguir Carles Puigdemont en les últimes eleccions europees, quan Junts per Catalunya es va apropar al milió de vots i al 30% de percentatge vot al Principat. De fet, Comín s'ha mantingut en tot moment al costat de l'expresident de la Generalitat a l'exili i és un candidat continuista, que vol dur la lluita independentista a Brussel·les i "acompanyar la feina de Puigdemont a Catalunya".

De moment, no està previst que Junts s'adscrigui a cap grup europarlamentari i està previst que continuï als no inscrits, com aquesta darrera legislatura. Va formar part del grup dels liberals fins al 2018, quan va ser expulsat a petició de Ciutadans, i es va plantejar integrar-se a la família dels verds.

Diana Riba (Esquerra)

Esquerra manté al capdavant de la seva llista a l'eurodiputada Diana Riba (Barcelona, 1975). La republicana, després de la desfeta d'ERC als comicis catalans, intentarà mantenir els bons resultats dels republicans en les últimes eleccions europees, quan va superar el 20% de percentatge de vot i els 700.000 vots. Riba ha jugat un paper molt actiu durant la darrera legislatura i ha format part de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior o, entre d'altres, de la comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.

Com en les anteriors ocasions, Esquerra es presenta de forma conjunta amb EH Bildu, que hi presenta com a número dos Pernando Barrena (Pamplona, 1965), i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que té com a número tres a Ana Miranda (Cuntis, 1971). Enguany s'hi afegeix Ara Més, que agrupa les formacions balears de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa.

El seu partit paneuropeu és Aliança Lliure Europea, que agrupa partits independentistes, nacionalistes i regionalistes o de minories nacionals d'arreu de la UE. Els seus candidats són l'exconseller d'Exteriors i exeurodiputat Raül Romeva (Madrid, 1971), tot i que no va a llistes –per optar a presidir la Comissió no cal anar-hi–, i una representant de la minoria danesa a Alemanya, Maylis Rossberg (Kiel, 2000).

Dolors Montserrat (PP)

L'exministra de Sanitat Dolors Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 1973) tornarà a encapçalar la llista del PP i pretén obtenir una victòria folgada al global de l'Estat respecte al PSOE. En aquest sentit, els populars pretenen que els resultats de les eleccions europees suposin un cop dur contra el govern de socialista i avalin la seva estratègia de dura oposició contra Sánchez i la llei d'amnistia, tant a les institucions estatals com a les europees.

De fet, Montserrat, que ha presidit la comissió de Peticions de l'Eurocambra, ha sigut una de les eurodiputades més bel·ligerants amb l'actual govern espanyol i amb el català. Fins i tot, va impulsar una missió d'europarlamentaris contra la immersió lingüística a Catalunya que formacions d'esquerres, ecologistes i independentistes van boicotejar.

Pel que fa al Partit Popular Europeu (PPE) en conjunt, la candidata és la gran favorita i actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (Brussel·les, 1958). Totes les travesses la revaliden al capdavant de l'executiu comunitari, si bé últimament ha protagonitzat diferents polèmiques que li han fet perdre popularitat, i cada vegada sona amb més força el nom l'expresident del BCE Mario Draghi per liderar Brussel·les.

Jorge Buxadé (Vox)

Jorge Buxadé (Barcelona, 1975) intentarà captar el màxim de vots per a Vox, que es preveu que es quedin sense representació, i millorar els resultats de les darreres eleccions europees, quan va obtenir el 2% de percentatge de vot a Catalunya i més del 6% al global de l'Estat. El dirigent català, que forma part de l'ànima més falangista de Vox i des de Brussel·les controla amb mà de ferro el partit, compta amb el català i exeurodiputat de Cs Juan Carlos Girauta com a número 3.

Vox forma part del grup europarlamentari ultradretà Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, en les sigles en anglès), en què hi ha també el partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i, entre d'altres, la formació que fins fa pocs mesos governava a Polònia, Llei i Justícia. No ha presentat cap candidat a liderar la Comissió i les enquestes li auguren uns grans resultats, els millors de la seva història a l'Eurocambra.

Jordi Cañas (Cs)

Jordi Cañas (Barcelona, 1969) és dels pocs eurodiputats de Ciutadans que no abandona el vaixell encara que les enquestes augurin que tampoc obtinguin representació al Parlament Europeu. Així doncs, el seu objectiu –en el més optimista dels casos– és traure un escó o evitar que la caiguda sigui tan forta com als últims comicis de Catalunya, en què el partit taronja va quedar fins i tot per darrere del Pacma. La seva família europarlamentària és la liberal, que proposa tres noms per liderar l'executiu comunitari: l'alemanya Marie-Agnes Strack-Zimmermann (Düsseldorf, 1958), l'italià Sandro Gozi (Sogliano al Rubicone, 1968) i la francesa Valérie Hayer (1986, Château-Gontier).

Estrella Galán (Sumar)

Estrella Galán, que és la directora de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), liderarà la candidatura de Sumar. Agrupa diferents formacions polítiques d'esquerres com IU, Más Madrid, Compromís, Chunta Aragonesista o els comuns, que ocuparà el número 2 amb l'exdiputat al Congrés Jaume Asens (Barcelona, 1972). Els eurodiputats que obtinguin es dividiran entre la família europarlamentària ecologista, que presenten com a candidats a presidir la Comissió Europea l'alemanya Terry Reintke (Gelsenkirchen, 1987) i el neerlandès Bas Eickhout (Groesbeek, 1976), i la de l'Esquerra, que proposa l'austríac Walter Baier (Viena, 1954).

Irene Montero (Podem)

L'exministra d'Igualtat Irene Montero (Madrid, 1988) és la cap de llista de Podem, que es presenta per separat de Sumar i aspira a obtenir representació. Cal recordar que el partit lila va entrar a les institucions per primera vegada en les eleccions europees del 2014, quan hi va irrompre amb cinc escons i gairebé el 8% de percentatge de vot en plena crisi econòmica.

Altres partits

Com que Espanya és una circumscripció única, els catalans també poden votar Coalició Canària i el Partit Nacionalista Basc (PNB), que concorren units sota el paraigua de Coalició per una Europa Solidària (CEUS). Abans del Procés, també n'havia format part Convergència i Unió. A més, també es presenten als comicis partits com Teruel Existe, Pacma o, entre d'altres, Ahora Andalucía.

Aquí teniu totes les llistes publicades al Butlleti Oficial de l'Estat (BOE) que es presenten a les eleccions europees.

Programes electorals en PDF

Perquè et puguis orientar entre les propostes dels diferents partits, t'oferim enllaços als programes en pdf de cada un, i de les aliances de què formen part.

• Programa electoral del PSOE i del Partit Socialista Europeu
• Programa electoral de Junts (no està adscrit a cap grup europarlamentari)
• Programa electoral d'Esquerra (Ara Repúbliques) i d'Aliança Lliure Europea
• Programa electoral del PP i del Partit Popular Europeu
• Programa electoral de VOX i de Conservadors i Reformistes Europeus
• Programa electoral de Sumar i programa dels Verds
• Programa electoral de Podem i de l'Esquerra
• Programa electoral de Ciutadans i dels liberals europeus (Renew)
• Programa electoral del Partit Nacionalista Basc (PNB)

A més, també hem analitzat alguns dels debats clau de les eleccions europees i què en diu cada formació:

• Blindar l'avortament a tota la UE: un repte factible?
• L’onada verda recula i posa en perill la lluita climàtica a l’Eurocambra
• La IA, un nou (i gran) repte per a la UE: ¿com regular-la?
• Una de freda i una de calenta per al català a l'Eurocambra

Enquestes de les eleccions europees

Els sondejos dels primers dies de campanya apunten a una victòria del Partit Popular a les eleccions europees, amb el PSOE ben a prop com a segona força política. Aquí pots consultar totes les enquestes que s'han fet fins ara i com han anat evolucionant.