La llei electoral entra a tràmit al Parlament sense acord a la vista

BarcelonaLa llei electoral de Catalunya superarà aquest dimecres el primer tràmit al Parlament sense que s’albiri, de moment, cap acostament que porti a pensar que, en la votació definitiva del juliol, hagi d’aconseguir els 90 diputats necessaris. El ple del Parlament debatrà les tres esmenes a la totalitat amb text alternatiu que han presentat ICV-EUiA -que paradoxalment és signant, amb CiU, ERC i la CUP, de la proposta que arriba al ple-, el PSC i el PP i l’esmena de rebuig de C’s.

El text recull tots els elements d’administració i autoritat electoral -la junta electoral pròpia-, però no el sistema de votació, és a dir, la fórmula per traduir els vots en escons, al voltant de la qual no hi ha un acord prou ampli. A CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP els falten dos diputats per arribar a la majoria de dos terços perquè pogués prosperar una llei de mínims. Un cop superat el tràmit d’aquest dimecres, els partits buscaran en dos mesos el consens sobre el model electoral que no han assolit els últims 35 anys.

PSC, PP i ICV-EUiA volen entrar a fons en el model

La llei electoral es juga en el terreny de les pressions. Això explica l’esmena d’ICV-EUiA al text que avala. Els ecosocialistes creuen que esmenant el text incloent-hi la seva proposta de model electoral, com també han fet PSC i PP, forçaran que el debat vagi més enllà de la simple admissió a tràmit i que s’entri a fons en el model. Els socialistes - que ja han dit que donaran el seu vot, insuficient, a l’esmena d’ICV-EUiA- van acusar aquest dimarts al Govern d'estar promovent una llei que pot acabar generant "ciutadans de primera i de segona" si no es garanteix que el vot dels catalans tingui el mateix valor independentment del lloc en el qual resideixin. Mai una llei tan important s'havia tramitat "de forma tan precipitada", va criticar el diputat socialista Celestino Corbacho.

En una línia semblant, els populars també han carregat contra les presses de CiU i ERC per aprovar ara la nova llei sense un sistema electoral diferent. Segons va considerar aquest dilluns la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, cap dels dos partits majoritaris té cap interès en fer aquesta reforma perquè l'actual model "els beneficia" i ha permès que a les eleccions del 1999 i del 2003 governés CiU tot i que el PSC va obtenir més vots o que, a dia d'avui, el cap de l'oposició sigui Oriol Junqueras, tot i que el PSC també va obtenir més vots. És per això que la proposta de modificació que hi ha sobre la taula és "un altre engany" que perpetua que el valor dels vots a Lleida, Girona i Tarragona sigui superior al del vots a Barcelona, va assegurar.

Per la seva banda, la CUP s'ha mostrat disposada a tirar endavant una llei electoral pròpia però ha expressat el seu "escepticisme" en què finalment arribi a bon port. El diputat Quim Arrufat ha apuntat directament a CiU: "Només hi ha un grup que és necessari per sumar dos terços, no hi ha suma alternativa", ha dit. "Si això no és així en la propera legislatura potser serà més fàcil aprovar-la". Per a Arrufat, ens trobem en una "crisi enorme i històrica" de la legitimitat de les institucions democràtiques i enfront aquesta situació la solució és "radicalitzar" la democràcia i augmentar la capacitat d'intervenció de la ciutadania.

Objectiu: llei aprovada abans el 27-S

Amb tot, els partits ja no compten moure peça fins després de les municipals. El resultat del 24-M contribuirà a estovar o petrificar posicions i, segons preveu CDC, la nova llei electoral podria arribar a temps per als comicis plebiscitaris del 27-S.