El rei emèrit va treure 100.000 euros al mes en bitllets del seu compte suís entre el 2008 i el 2012

BarcelonaEl degoteig d'informacions sobre la fortuna opaca del rei emèrit que comprometen tota la Casa Reial ja fa dies que no cessa. Aquest divendres El Confidencial publica els documents que evidencien que Joan Carles I, quan encara exercia de monarca, va retirar 100.000 euros al mes de mitjana del seu compte suís entre el 2008 i el 2012. És el mateix compte que té com a origen tota la polèmica: els 65 milions d'euros a nom d'una fundació panamenya –Lucum– que l'exmonarca va assegurar en el seu dia que eren un regal de la monarquia saudita i que la Fiscalia suïssa –i des de fa poc l'espanyola– sospita que podrien ser comissions per la construcció de l'AVE a la Meca.

Els documents recullen que la transferència del rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita es va fer al compte número 505523 del banc Mirabaud el 8 d'agost del 2008. A partir de llavors, comencen les retirades periòdiques de diners. Una de les primeres, per pagar els assessors del mateix rei emèrit en tota aquesta operació, Arturo Fasana i Dante Canonica, que són els que han acabat davant la Fiscalia suïssa, que els investiga per un presumpte blanqueig de capitals.

Però hi ha moltes més sortides de diners. Per exemple, el 12 de gener del 2009 Joan Carles I va treure 207.000 euros per afrontar unes suposades "despeses personals". L'11 de març aquestes despeses personals van ser de 205.000 euros. El 23 de març hi ha una altra sortida de diners per valor de 105.000 euros i al juny del mateix any un reintegrament de 209.000. De nou, per "despeses personals". Cap operació va ser declarada a la hisenda espanyola. El compte registra només sortides de diners excepte en una ocasió, en què s'anota una nova transferència. En aquest cas d'1,4 milions d'euros provinents del rei de Bahrain, Hamad bin Isa al-Khalifa.

El 2010 és el que es converteix en l'any més actiu del compte. Només en aquell període el rei va retirar 1,5 milions d'euros opacs. Són 125.000 al mes de mitjana. El compte també reflecteix que la situació fa un gir arran de l'accident que el monarca va tenir en una safari a Botswana. Llavors el banc va traslladar a Joan Carles I la incomoditat per l'existència d'aquells diners i és quan el rei emèrit va decidir transferir el que quedava, uns 60 milions d'euros, a la seva aleshores amant Corinna Larsen. El 2018 el compte tornaria a ressuscitar. No perquè fos reobert, sinó perquè llavors és quan comença la investigació de la Fiscalia suïssa.

La direcció de la Zarzuela

També El Confidencial explica que el rei emèrit, malgrat que els diners estaven a nom de la fundació panamenya Lucum –de la qual n'era el beneficiari–, va donar al banc la direcció del Palau de la Zarzuela com a direcció de contacte associada al compte. És a dir, els diners estaven a nom del a fundació, però a la direcció per posar-se en contacte amb el beneficiari del compte hi figurava la de la seva residència oficial a Madrid.

En tota aquesta història, un dels grans interrogants és per què, després de quatre anys, Joan Carles I va donar tots els diners que quedaven al compte a Corinna. Aquest divendres també hi ha noves revelacions sobre aquesta qüestió. Segons documents aportats per El Español, el rei emèrit va firmar que la donació a la seva amant era "irrevocable" i que en cap cas ella s'erigia com una mera "fiduciària" dels diners. És a dir, que no es convertia en una testaferro del rei. Els diners van acabar en una entitat de les Bahames, Solare Investors Corp, suposadament només a nom de Corinna.