ELECCIONS GENERALS 28-A

L’empresariat català terceraviista s’allunya de Ciutadans

Directius que abraçaven la causa taronja ara se’n distancien perquè la consideren massa radical

Imatge de l’arribada d’Albert Rivera a la trobada anual del Cercle d’Economia l’any 2016.
àlex Font Manté / Anna Mascaró / Albert Martín
10/04/2019
4 min

Barcelona“Abans Ciutadans era útil, ara ja no”. Un important directiu català resumeix amb aquesta frase el que considera que és un sentir generalitzat entre el gran empresariat partidari de la tercera via. “Ciutadans ha espantat. Arrimadas ha espantat. Proposen un 155 per sempre”, afegeix aquesta persona, per a la qual “la manifestació de la Plaza Colón no és la centralitat”. Ciutadans, conclou, no és una solució per trobar una solució en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Altres veus, amb més o menys vehemència, s’expressen en la mateixa direcció. Durant una època, en despatxos importants de Catalunya es veia Cs com una eina d’estabilitat, però la desena de persones consultades per aquest diari sostenen que ha deixat d’agradar “perquè no dona solucions”. “És cert que, en el passat, en alguns sectors es veia el partit taronja amb més simpatia que ara”, admeten des de les organitzacions empresarials. “Els empresaris i les patronals volen estabilitat i pactisme, però Rivera es dedica a atiar el foc i generar com més conflicte millor a Catalunya”.

Segons un directiu, el gran empresariat català és “molt majoritàriament terceraviista, però des de posicions molt diferents”. “Molta gent -apunta- no té una posició ideològica, sinó un plantejament purament pragmàtic: només els interessa el que sigui una solució”. En aquest context, la formació que inicialment es presentava com a socialdemòcrata i posteriorment ha anat fent viratges ha deixat de ser considerada part de la solució. En canvi, ara molts d’aquests empresaris i directius (alguns dels quals habituals del lobi Pont Aeri) han passat a donar suport al PSOE de Pedro Sánchez, expliquen les fonts.

A dins del partit són conscients d’aquest tomb. “Lògicament, Rivera ha perdut suports. No només entre els empresaris, també dins la mateixa formació, pel gir que ha fet en el seu discurs”, confessa una persona de la formació. Segons aquesta font, “pot ser que Inés Arrimadas es vegi amb més bons ulls a Madrid”. A la capital de l’Estat, de fet, és on han començat a sorgir més tensions dins de Ciutadans, precisament entre els partidaris de la radicalització del discurs i els que defensen una línia menys agressiva.

Una altra persona del partit, en aquest cas implicada en la maquinària de Barcelona, creu que “és normal que [la formació] hagi generat descontentament en el sector empresarial que li va donar suport”: “Quan tens hipoteques, no pots deixar de pagar. Rivera ha canviat molt de discurs, i això no és el que va prometre a molta gent que li donava suport”.

Però per a una part de l’alt empresariat una possible suma entre el PSOE i Cs encara seria un resultat desitjable a les pròximes eleccions espanyoles. Des d’una patronal especulen que, si es produís aquest pacte, Cs “es veuria forçat a la moderació” i que, per tant, creuen que la radicalització del partit potser es podria corregir. Això no solucionaria el xoc Catalunya-Espanya, però almenys donaria estabilitat institucional, sostenen. Ara bé, l’anunci de Rivera que no pactaria la investidura amb el PSOE va suposar un altre cop per a la confiança que aquests empresaris hi tenien dipositada.

L’inici de l’atracció

El suport d’alguns empresaris i directius catalans a Cs era en molts casos purament utilitari i s’ha començat a esfumar tan aviat com s’ha modificat el tauler de joc. Aquest empresariat fa temps que marca distàncies amb l’independentisme (en alguns casos han passat de criticar-lo en privat a fer-ho en públic), i segurament també amb el PP, al qual retreuen la falta de propostes per solucionar el xoc. Podem mai ha sigut una opció ni tan sols a tenir en compte, mentre que al PSOE no se’l van prendre seriosament fins a la sorprenent arribada al poder de Sánchez.

És per tot això que, des de les eleccions espanyoles del 2015, Cs havia adquirit un atractiu especial per a alguns catalans molt actius en els fòrums empresarials. Només cal recuperar la recepció que es va trobar Albert Rivera quan es va estrenar a les trobades anuals del Cercle d’Economia, l’any 2015. Com va explicar l’ARA en aquella ocasió, empresaris com Amancio López (Hotusa), Borja García-Nieto (aleshores president del Círculo Ecuestre) i Jaime Malet (president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya) van rebre’l amb entusiasme i, en alguns casos, amb grans abraçades. Aquell dia, el mateix Juan José Brugera, president de Colonial i ara també del Cercle, va confessar que li havia “agradat molt la intervenció de Rivera”, segons va comentar-li en veu baixa a l’economista Luis Garicano, llavors acabat d’aterrar al partit.

El fet que en els mesos posteriors Cs pactés primer amb el PSOE i després amb el PP va reforçar l’opinió que Albert Rivera podia ser un factor estabilitzador en la creixentment complexa política espanyola. Però això ha canviat.

Fins i tot des de la candidatura de Manuel Valls a les municipals de Barcelona reconeixen que “és absolutament cert que hi ha molts empresaris que han deixat de veure una opció en Cs”, però recorden que aquests directius tampoc simpatitzen amb l’independentisme. Des de Societat Civil Catalana també hi coincideixen: “Lògicament, els empresaris no estan còmodes amb un discurs tan bel·ligerant quan el que toca és recosir la societat i buscar consensos”, diu una persona pròxima a la cúpula de l’organització, amb considerables lligams amb l’empresariat. De fet, Cs s’ha distanciat d’aquesta entitat al considerar que tenia un discurs massa tou.

El PSOE, beneficiat

Previsiblement, el gran beneficiat d’aquest trencament entre Cs i un determinat tipus de directius i empresaris serà el PSOE. Un cop retornats a la Moncloa, els socialistes han passat a guanyar credibilitat i centralitat davant d’aquest públic. “Els empresaris catalans que donaven suport a Cs ara s’han passat al PSOE en massa, tothom ho diu”, reconeix un directiu. Al míting que Pedro Sánchez va fer a Barcelona al gener es van congregar alguns primeres espases locals com Miquel Valls (Cambra de Comerç), Marian Puig (Isdin) i Antón Costas (Cercle d’Economia). El veto dels taronges als socialistes també ha generat tensions internes a Cs, precisament amb fitxatges com Luis Garicano. Aquest exprofessor de la London School of Economics va anunciar fa unes setmanes al Financial Times que Cs tenia un pacte per aliar-se a Europa amb el partit d’Emmanuel Macron, La República en Marxa. Aquesta aliança, però, ara corre perill per la preferència del partit taronja per pactar amb Vox abans que amb el PSOE.

Aquestes anades i vingudes no convencen els empresaris i directius catalans que abans veien amb simpatia la formació nascuda el 2005 a Barcelona i que ara la consideren més com una part del problema que una solució.

stats