El Partit Popular s’enfonsa a les Balears i cau al quart lloc

PalmaLa divisió de la dreta ha afavorit una clara victòria socialista a les Balears en les eleccions al Congrés. Per primera vegada des del 2008, el PSOE ha avançat el PP com a partit més votat als comicis estatals i els populars han perdut l’hegemonia. En concret, el PSOE s’ha enduit tres dels vuit escons en joc a les Balears amb un 26,29% dels vots i el PP ha quedat a gairebé deu punts de distància, amb un sol escó i un 16,88% dels vots. El cop als populars ha estat especialment dur: no només ha perdut el primer lloc, sinó que –amb un 98,44% dels sufragis escrutats– ha quedat relegat al quart, per darrere de Podem (17,8%) i Cs (17,42%). Les eleccions han demostrat un tomb cap a l’esquerra de la societat balear, tot i que han deixat els ecosobiranistes fora del Congrés.

La secretària general del PSIB i presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha qualificat aquest diumenge a la nit els resultats de “victòria històrica” del seu partit a l’Arxipèlag. “Ha guanyat l’aposta clara per avançar amb més drets”, ha dit amb to triomfalista, per afegir que el Partit Socialista n’ha sortit "reforçat" però que "ha estat la primera volta" i no poden "abaixar la guàrdia". Té clar que comença la segona volta electoral en la millor posició possible, però que no es pot confiar perquè necessita mantenir l'alta mobilització de l'electorat d'esquerres. Per la seva banda, el president del PP balear i candidat a les eleccions autonòmiques, Biel Company, ha admès la derrota. “Hem de reconèixer que són uns mals resultats”, ha declarat, i n’ha culpat la fragmentació de la dreta, que els ha “jugat una mala passada”. Tot i això, ha insistit que els seus propis sondeigs els indiquen una victòria en les eleccions autonòmiques.

Però els resultats de les eleccions estatals duen la contrària a Company: són un torpede a la moral dels populars tot just un mes abans de les eleccions del 26-M, en què els illencs han d’escollir representants al Parlament, als consells insulars, als ajuntaments i a Europa. Indiquen que el PP ha perdut la posició central que tenia a la societat balear i que l’estratègia de radicalització del líder estatal, Pablo Casado, no ha funcionat a les Illes, on el partit s’ha enfonsat i no ha pogut impedir la irrupció de Vox, que ha aconseguit un escó i un 11,3% dels vots. Cal recordar que en les darreres eleccions, el 2016, el PP va aplegar tres escons i el 35,08% dels vots. De llavors ençà ha perdut un 18,2% del percentatge de vot: el PP té menys de la meitat del pes electoral que tenia el 2016.

Els tres escons del PSOE i els dos de Podem donen una majoria de representants a les esquerres, significativa en una comunitat on els populars aconseguien sistemàticament ser el partit més votat. Però el canvi també es veu si es compara el percentatge de vot de les opcions d’esquerres amb el de les de dretes espanyolistes: el PSOE, Podem i la coalició Veus Sobiranistes –que amb un 4,92% dels sufragis no ha aconseguit cap representant– sumen un 49,01% dels vots. En canvi, Cs, el PP i Vox han quedat amb un 45,6% dels vots. Tot això, sense comptar el partit de cendredreta regionalista d’El Pi, que ha aplegat un 2,27% del suport electoral.

La coalició ecosobiranista Veus Progressistes, que aspirava a aconseguir un escó al Congrés gràcies a la fragmentació de la dreta, haurà de fer un replantejament amb vista a les eleccions del 26-M, si és que hi és a temps. Malgrat que els ecosobiranistes culpen la dinàmica estatal dels seus mals resultats, hauran d'aprofundir en una línia pròpia clara durant la pròxima campanya electoral, que també estarà molt influïda pels resultats d'aquest diumenge. Una dada reveladora: a la capital de les Illes Balears, Palma, Veus Progressistes tan sols ha aconseguit un 3,2% dels sufragis. D'altra banda, caldrà veure si Podem és capaç de mantenir els bons resultats a les eleccions autonòmiques.

El gir electoral cap a l'esquerra s'ha fet encara més palès al Senat: si el 2016 el PP hi va acaparar quatre dels cinc representants per a les Balears, i Podem un, aquest pic –amb un 86,66% dels vots de la Cambra Alta escrutats– és el PSOE el que ha aplegat quatre senadors i el PP ha quedat amb un de sol. Respecte de les eleccions del 2016 cal destacar també un augment de la participació de més de set punts: s'ha arribat al 67,45% del cens, mentre que fa tres anys va ser del 60,36%. Tot i amb això, la participació dels illencs a les eleccions estatals encara ha quedat lluny de la mitjana espanyola, que ha estat del 75,76%.