Antoni Noguera: “Molts ‘lobbies’ fan denúncies falses i és una anomalia democràtica”

Antoni Noguera vol tornar a ser batle de Palma i té clar que si ho aconsegueix els seus principals reptes seran l’habitatge i la mobilitat. Segons la Fundació Gadeso, aquestes són les preocupacions cabdals del 53% i el 66% dels ciutadans. En tots dos aspectes la situació és crítica. Potser per això, quan en parla, Noguera ho fa mirant al buit, com si escrutàs un futur que veu borrós.

Què ha estat el més difícil de la legislatura i què us fa sentir més orgullós?

Destacaria la protecció del port petit del Molinar i la creació de l’Oficina Antidesnonaments. El més difícil ha estat conviure amb aquells que volen suplantar la sobirania municipal amb querelles i a través de la por. Això ha arribat a ser una tensió important.

Habtur ha defensat aquesta setmana la decisió de dur la zonificació del lloguer turístic de Palma als tribunals. Un jutjat de Palma ha acceptat a tràmit la querella de Fevitur contra la prohibició del lloguer vacacional als edificis de pisos. Ho deis per ells?

Habtur és un lobby que no mira per l’interès general, sinó pels interessos privats d’uns pocs. Cal dir que l’Ajuntament de Palma no va prohibir cap plaça turística, va desenvolupar una zonificació que havia de fer per llei i va dir on es podia fer i on no es podia fer. Les places turístiques no les dona l’Ajuntament de Palma, les dona el Consell de Mallorca. A partir d’aquí, estic cansat d’aquest tipus d’entitats que intenten suplantar la sobirania municipal a través de querelles o a través d’afirmacions que són totalment falses.

Heu rebut pressions d’altres lobbies

Vaig tenir la sort de ser regidor d’Urbanisme els dos primers anys. I record que l’empresa de les Fontanelles em va voler reprovar; en una portada de l’ARA Balears va sortir que els propietaris del Casino deien “no hi haurà pau per als maleïts”; també hi va haver declaracions fortes sobre el port del Molinar, i quan vàrem dur la cadira de Maceo a Cuba Vox va presentar una querella... Defensar l’interès general té conseqüències. Que els lobbies facin la feina que han de fer, però molts pressionen amb denúncies falses i és una anomalia democràtica que fa perdre el temps als involucrats. I ens fa perdre doblers tant a nosaltres com a les administracions judicials. Després tot això queda en un no-res, perquè són denúncies que sempre es basen en falsedats.

També us ha denunciat un grup de policies implicats en la trama Cursach. La Policia Local de Palma ja ha quedat lliure de corrupció?

La Policia Local de Palma és un dels cossos més estimats de la ciutat perquè cuida els veïns i fa complir les ordenances. Però n’hi ha una minoria que estan immersos en un camí judicial i avui dia tenen presumpció d’innocència; la justícia ja hi dirà la seva.

Aquesta trama és l’herència més enverinada que us vàreu trobar?

El cas de corrupció ha afectat diverses àrees, ha fet que l’Ajuntament, al començament, tingués una autoestima baixa. I també ha provocat lentitud en els processos burocràtics. Ja vaig dir que no desitjaria a ningú que es trobàs un ajuntament com el que ens havia deixat Mateu Isern.

S’ha obert la subhasta entre els candidats. Quants habitatges prometeu?

[Riu] Nosaltres no prometem habitatges, els estam fent. Hem cedit sis solars a l’Ibavi, el Consell de Mallorca també ha cedit Can Domenge i els propers anys hi ha planificats 434 habitatges amb una inversió de més de 20 milions. Quan era regidor d’Urbanisme vàrem dir que el nombre d’habitatges públics, fins al 2030, s’havia de multiplicar per deu. Ara en tenim 1.500 i la nostra idea és arribar als 15.000. Aquesta setmana hem plantejat que els propers vuit anys hi hagi més de 5.000 habitatges de protecció oficial. Ho farem expropiant terrenys útils per construir en sòl residencial, i també amb un segon sistema: que el 50% de totes les urbanitzacions noves de la ciutat s’hagi de dedicar a habitatge de lloguer assequible. També m’he reunit amb Colau, Ribó i Carmena [batles de Barcelona, València i Madrid] perquè la ciutat ha de poder limitar els preus del lloguer a algunes zones, com al centre. La idea que tenim, que és una proposta de Palma XXI, és que quan s’hagin limitat els preus tornarem a repoblar el centre amb ajudes i subvencions als residents. Seria la primera vegada que un barri que té tendència a la turistització aconsegueix invertir-la.

Què cal fer perquè els ajuntaments pugueu limitar el preu del lloguer?

Hi ha dues vies. En primer lloc, la modificació de la Llei d’arrendaments urbans. I en segon lloc, com va dir el ministre [José Luis Ábalos], les autonomies podrien tenir aquesta potestat. Caldria canviar la Llei de l’habitatge per donar aquestes eines als municipis. Les necessitam, no hi ha res pitjor per a un batle que veure que la gent de la ciutat no pot continuar vivint-hi. L’habitatge i la mobilitat sostenible són els principals reptes per als pròxims vuit anys.

Per la dreta sembla que el problema de l’habitatge s’arregla fent-ne més de públic i donant facilitats als propietaris.

Que la dreta parli de fer habitatge públic és el millor acudit de n’Eugenio. Durant la legislatura anterior l’únic que va fer va ser malvendre un solar al baluard del Príncep i que ara és un hotel de cinc estrelles. Hi havia un projecte per fer-hi habitatges de protecció oficial i ara és un hotel. Aquest és el model d’habitatge de la dreta.

Deis que la mobilitat és l’altre gran repte i el trambús és una de les vostres propostes estrella.

Ara hi ha 900 cotxes per cada 1.000 residents, 150 més que la mitjana estatal. La ciutat no pot continuar amb aquesta dinàmica. Aquesta legislatura s’ha fet bona feina, l’EMT ha aconseguit més d’un milió de passatgers nous i arribaran 100 autobusos nous que milloraran rutes i freqüències, però, com tota ciutat moderna, necessitam un transport d’alta capacitat que pugui dissuadir la gent d’agafar el cotxe. El trambús és un transport d’alta capacitat elèctric que unirà el centre, en una primera fase, amb l’aeroport i la Platja de Palma, i en una segona fase, amb Calvià. Va per un carril segregat, és com un tramvia però amb pneumàtics, igual de net i eficient, però el tramvia costa 260 milions d’euros i el trambús no arriba a 40.

Repassant l’hemeroteca he vist que ja el proposàveu durant la campanya electoral del 2015. Per què no està fet?

T’ho diré molt clar: per la llei Montoro i el sostre de despesa. La primera prioritat era anar canviant progressivament la flota de l’EMT, perquè tenia més de quinze anys. Els busos nous arribaran enguany. Amb la renovació enllestida, amb doblers de la taxa turística i de la Llei de capitalitat, ja el primer any de la legislatura podríem fer un trambús.

El trambús no resoldrà tot sol el problema de trànsit als accessos de Palma.

Volem canviar les dinàmiques de trànsit de tota la ciutat. Primer, el trambús; després proposam tres grans aparcaments dissuasius: un a Llevant, darrere del Palau de Congressos; un altre a Ponent, a Portopí; i un a la sortida de la via de cintura del carrer Aragó. Quan arribin els busos nous, volem replantejar el sistema radial per connectar millor els barris. També proposam un pacte per a la bicicleta, perquè sigui el transport privat més utilitzat. I volem reivindicar la Palma a peu, amb tres eixos cívics nous. El primer, a Pere Garau, pels carrers Francesc Manuel de los Herreros, Arquebisbe Aspàreg i Indalecio Prieto, permetria anar a peu de Cort a Son Gotleu i el Rafal. Després, la continuació del parc de les Vies, fins a la Indioteria i la Nova Cabana, i el tercer seria la continuació del carrer Blanquerna, cap a la via de cintura i fins al camí dels Reis. Es podria arribar gairebé fins al Parc Bit a peu o bé amb bicicleta.

Quants quilòmetres de carrils bici heu fet aquesta legislatura?

Hem passat de 75 quilòmetres a uns 85. Ha estat un augment substancial, especialment si ho comparam amb el govern de la dreta, que va eliminar carrils bici durant la legislatura passada.

I per a la que ve, quants en plantejau?

Sense les dificultats que hem tingut aquesta legislatura, amb un funcionament més àgil, ens veim amb la disposició d’arribar fàcilment als 125 quilòmetres de carril bici.

Què vàreu pensar quan Vox va començar la campanya del 28-A davant el monòlit de la Feixina?

Aquest partit vol tornar 40 anys enrere. No vull perdre gaire temps contestant-los, però em va saber greu que el candidat de Vox [Fulgencio Coll] lloàs la figura militar de Franco. Tenim un batle d’aquesta ciutat [Emili Darder] assassinat per Franco i pel seu cop d’estat contra una democràcia.

L’acte no l’haurien pogut fer allà si ja s’hagués esbucat la Feixina.

Hem estat el primer ajuntament democràtic que ha tingut voluntat de tomar la Feixina. El primer que ha fet tot el que havia de fer per tomar-la. Ara això està judicialitzat i, quan es resolgui, hi actuarem en conseqüència.

Us preocupa que la irrupció de Vox pugui boicotejar la convivència?

La democràcia té pilars fonamentals com la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i el dret a la informació. No seria bo ni per a la ciutat ni per a la democràcia que tremolassin perquè una força política planteja que no entren dins els seus paràmetres de normalitat. Continuarem lluitant perquè Palma sigui una ciutat d’igualtat d’oportunitats, de llibertat d’expressió i de dret a la informació.

Considerau una qüestió de justícia haver tornat a Cuba, ni que sigui temporalment, la cadira del general Maceo?

És tant de justícia com que un dia vingui la cimera del rei En Jaume. És patrimoni nostre i la cadira és patrimoni seu. Estam fent feina, tant com a societat civil com políticament, perquè la cimera pugui ser allà on li pertoca, davant l’Ajuntament de Palma, durant la propera festa de l’Estendard.

En les eleccions municipals del 2015 vàreu aconseguir 23.800 vots. El 26-A, 6.100 palmesans varen votar Veus Sobiranistes. En falten més de 17.000.

Cal dir que eren les terceres eleccions generals d’aquesta legislatura i que les dues primeres no vàrem sortir tots sols, en unes ens presentàvem amb Podem. Era complicat fer arribar a la ciutadania que el vot a MÉS era útil. I aquestes terceres eleccions han tingut l’afegit negatiu de l’aparició de l’extrema dreta. Això ha fet que el vot útil es multiplicàs bastant. Mirem Compromís, per exemple: a la Ciutat de València va ser el primer partit a les eleccions autonòmiques i el sisè a les generals. El mateix dia.