Dolors Bassa: “L’indult posarà la pilota a la teulada del govern espanyol i li tocarà posicionar-se”

Torroella de MontgríDolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959) va publicar fa pocs mesos el llibre Carregades de raons (Ara Llibres), en el qual ella i la seva germana narren com les ha marcat la presó. L’ARA l’entrevista mentre gaudeix d’un tercer grau que des d’ahir sap que encara podrà mantenir per un temps.

Com ha rebut la decisió?

Amb una sensació agredolça. Contenta perquè a la Carme i a mi ens mantenen el tercer grau mentre el jutge delibera. Però pensant en tots els companys que han entrat a la presó una altra vegada per decisió d’un altre jutge.

¿Creu que té opcions de mantenir les sortides a mitjà termini?

Cap. L’únic marge que hi hauria és que la Fiscalia no presentés recurs. I això és un tema polític que depèn del govern espanyol.

Pedro Sánchez diu ara que la Fiscalia no depèn del govern.

També el vaig sentir quan va dir que ells posaven la fiscal general.

¿Les decisions del Suprem i de la Fiscalia dinamiten el diàleg?

Si no hi ha taula de diàleg, què hi ha? Només podem solucionar un conflicte polític dialogant. No és que exigim una taula de diàleg, és que és l’única solució possible.

¿I veu algun indici que hi hagi voluntat real de dialogar a l’altra banda?

Cap. Però com que no hi ha cap altra solució no serem nosaltres que ens aixecarem de la taula. Ara ha de ser el govern espanyol qui faci el primer gest. I nosaltres, més enllà de la confrontació dialèctica, què més tenim? Quan hi hagi una altra alternativa em posicionaré, però no hi ha cap proposta ferma de l’independentisme més enllà del diàleg.

Cuixart cita la desobediència civil.

I tant que la incloc. Una cosa ha d’anar al costat de l’altra. Les institucions han de dialogar i la gent ha d’acompanyar la via institucional. Però la desobediència civil sempre ha d’anar lligada al diàleg.

¿L’indult pot ser la manera per fer posicionar directament el govern espanyol sobre el conflicte?

El que demanem és l’amnistia per a tots els represaliats, no només per als presos polítics. Jo estic contentíssima que uns tercers, com la UGT, de la qual continuo sent militant, demanin l’indult. Dins de la presó no hi estic bé. Però, a més, això representarà una pilota sobre la teulada del govern espanyol perquè aquí sí que li tocarà posicionar-se. S’hauran de definir.

¿El govern espanyol hauria de prioritzar aquests indults?

Evidentment pot decidir quan ho vol abordar. El de la UGT es va presentar a mitjans d’abril i el de l’advocat Jufresa per Nadal. Abans de decidir hi ha d’haver informes tècnics no vinculants, però poden avançar-ho o retardar-ho com vulguin. Depèn exclusivament del govern de l’Estat.

Creu que la Moncloa l’acceptarà?

L’esperança és l’últim que es perd.

Ara fa dues setmanes van absoldre l’Ibrahim i el Charaf, empresonats vuit mesos pels aldarulls postsentència. Com va viure la situació?

Ho he viscut molt malament. Em va saber molt greu que la Generalitat mantingués les acusacions contra gent que fa desobediència civil.

¿És compatible animar a la desobediència civil i reprimir-la?

No sé com pot ser compatible, però està passant. Suposo que sempre és difícil fer compatible la seguretat amb els drets i les llibertats.

12 anys de condemna. ¿Vostè va ser més responsable de l’1-O que la resta de consellers?

La meva sentència no l’entén ningú. No vaig tenir ni més participació ni menys que els altres.

Al llibre narra un episodi després de la DUI, quan va anar al despatx del vicepresident Junqueras a demanar què havien de fer tot seguit i li va respondre que dilluns ja en parlarien. Com ho va entomar?

Les cares que fèiem aquell dia ja es veia que no eren d’alegria de fer la independència. Aquell mateix divendres decidim que volem marxar del focus mediàtic per prendre decisions i anem a la Catalunya Nord. Fins aquell moment a mi només m’havia parlat d’exili una sola vegada i en broma la Clara Ponsatí.

La decisió d’exiliar-se, per tant, l’ha de prendre en molt poc temps.

Després m’assabento que hi ha gent que la pren amb més temps. Jo només tinc pocs dies per fer-ho, però no me n’he penedit mai, de la decisió de tornar.

No li va agradar que Ponsatí digués que tot havia estat un farol.

No. És cert que vam estar preparant molt l’1-O. Però, després del 27-O, ho teníem tot preparat per dialogar i avançar amb les lleis de transició. Cada departament havia treballat. Tampoc sabíem que vivíem en un estat repressor com vam veure.

Dintre de les presons, ¿les dones estan discriminades?

Claríssimament. En lloc de ser un avantatge, ser menys és un hàndicap. Tot es compra pensant en la majoria, i les dones són una minoria. La formació està pensada per homes, també els productes que pots comprar i fins i tot les sales i els cursos. La infermeria de Puig de les Basses està preparada només per als homes. Ho he vist a Espanya i també a Catalunya.

I les preses polítiques?

La primera vegada que ens adonem de la discriminació és amb la Meritxell Borràs. Pràcticament no es va parlar mai d’Alcalá-Meco, va ser molt exagerat. A Catalunya canvia una mica, tot i que el focus és a Lledoners. De política activa tothom en fa i tots estem inhabilitats per la política institucional. Si ho mires fredament, el tractament hauria de ser el mateix.

Per què sembla que els presos sempre hagin d’estar forts i ferms?

Hi ha un cert masclisme a la societat. Quan tenim un problema hem de fer veure que no passa. Jo als homes els hi deia: “Per què no parleu dels vostres fills i de les vostres famílies? La gent ha de saber que també ho passeu malament, que la persona és vulnerable i tant és que siguis home o dona”.

Vostè diu que ha plorat molt.

Tots han plorat. El Jordi Cuixart reconeix que es va passar dos mesos plorant. Amb el plor passa que tenim assumit que és una debilitat.

Per què va demanar tornar a Alcalá-Meco?

Perquè les presons catalanes són molt diferents de les espanyoles. Aquí hi ha molta més seguretat. Hi ha càmeres i no pots sortir lliurement de la cel·la. Quan vaig arribar a Puig de les Basses em van treure les agulles de fer mitja perquè deien que podia assassinar algú. Esclar, és de lògica quan al mòdul hi ha gent que ha comès assassinat. Després penses que tens la família més a prop, però nosaltres [les preses] físicament estàvem millor a Madrid.

Les drogues són un tema tabú? Junqueras va dir en una entrevista que no n’havia vist a la presó.

A Lledoners estan en un mòdul de respecte. És possible que Junqueras no ho hagi vist tant com jo, però segur que ho ha vist alguna vegada. En el meu cas hi ha tot tipus de dones, també drogoaddictes. Sí, a les presons hi ha droga. I també molta més medicació de la que seria recomanable.

Com ha viscut la crisi sanitària?

Fatal. El confinament de la gent és triple a la presó. Cap visita, cap entrada de paquet, sense activitats i amb menys professionals.